Raphael Robinson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Raphael Mitchel Robinson  2 novembre 1911 National City (Califòrnia) | ||
| Mort | 27 gener 1995 (83 anys) Berkeley (Califòrnia) | ||
| Formació | Universitat de Califòrnia a Berkeley (–1935) | ||
| Tesi acadèmica | Some results in the theory of Schlicht functions (1935 ) | ||
| Director de tesi | John McDonald | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de conjunts, geometria, lògica matemàtica, teoria de nombres i combinatòria | ||
| Ocupació | matemàtic, filòsof, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley (1937–1973) Universitat Brown (1935–1937) | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | John Harton, Jr. | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Julia Robinson | ||
| Pares | Bertram H. Robinson i Bessie Stevenson | ||
| Parents | Constance Reid, cunyada | ||
 | |||
Raphael Robinson (National City, 2 de novembre de 1911 - Berkeley, 27 de gener de 1995) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra
[modifica]Robinson va estudiar a la universitat de Berkeley, en la qual es va doctorar el 1934 amb una tesi sobre anàlisi complexa.[1] Després de dos anys de docent a temps parcial a la universitat de Brown,[2] el 1937 va ser contractat per la universitat de Berkeley, en la qual va romandre fins a la seva jubilació anticipada el 1972.[3] El 1939 va tenir com alumna Julia Bowman, amb qui es va casar dos anys més tard.[4]
Els seus camps de treball van ser, principalment, la teoria de nombres, la lògica,[5] i els fonaments de la matemàtica.[6] També va treballar en la resolució de molts tipus de problemes matemàtics, com la tessel·lació,[7] la computabilitat,[8] la combinatòria[9] i la programació d'ordinadors.[10] En el camp dels fonaments de la matemàtica són d'especial rellevància les seves aportacions sobre funcions recursives primitives i sobre els problemes de decidibilitat i definibilitat.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Henkin, 1995, p. 340.
- ↑ Moore, 2007, p. 76.
- ↑ Mancosu, 2018, p. 375-376.
- ↑ Moore, 2007, p. 77.
- ↑ Anellis, 1995, p. 329.
- ↑ Mancosu, 2018, p. 378-380.
- ↑ García Agra i Rodríguez Taboada, 2018, p. 83.
- ↑ Gardner, 2000, p. 145.
- ↑ Brillhart, 1996, p. 15-18.
- ↑ Reid, 2008, p. 88 i ss.
- ↑ Henkin, 1995, p. 341-342.
Bibliografia
[modifica]- Anellis, Irving H. «In memoriam: Raphael Mitchell Robinson (1911--1995)» (en anglès). Modern Logic, Vol. 5, Num. 3, 1995, pàg. 329. ISSN: 1943-7404.
- Brillhart, John «Raphael M. Robinson» (en anglès). Bulletin of the Institute of Combinatorics and Its Applications, Vol. 16, 1996, pàg. 15-18. ISSN: 1183-1278.
- García Agra, Pilar; Rodríguez Taboada, Julio. Las matemáticas del arte: Más allá del número de oro (en castellà). Los Libros de la Catarata, 2018. ISBN 978-84-9097-479-7.
- Gardner, Martin. Mathematical Puzzle Tales (en anglès). Mathematical Association of America, 2000. ISBN 0-88385-533-X.
- Henkin, Leon «In Memoriam: Raphael Mitchel Robinson» (en anglès). The Bulletin of Symbolic Logic, Vol. 1, Num. 3, 1995, pàg. 340-343. ISSN: 1079-8986.
- Mancosu, Paolo «The Origin of the Group in Logic and the Methodology of Science» (en anglès). Journal of Humanistic Mathematics, Vol. 8, Num. 1, 2018, pàg. 371-413. DOI: 10.5642/jhummath.201801.19. ISSN: 2159-8118.
- Moore, Calvin C. Mathematics at Berkeley (en anglès). Taylor and Francis, 2007. ISBN 9781568813028.
- Reid, Constance. Del cero al infinito. Por qué son interesantes los números (en castellà). Libraria, 2008. ISBN 978-968-5374-27-9.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Raphael Robinson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.