La reabsorció òssia és el procés pel qual els osteoclasts descomponen el teixit ossi dels ossos[1] i alliberen els minerals, donant lloc a una transferència de calci del teixit ossi a la sang.[2]
Els osteoclasts són cèl·lules multinucleades que contenen nombrosos mitocondris i lisosomes. Aquestes són les cèl·lules responsables de la reabsorció de l'os. Els osteoblasts estan generalment presents a la capa externa de l'os, just a sota del periosti. La fixació de l'osteoclast a l'osteó comença el procés. L'osteoclast indueix llavors un plegament de la seva membrana cel·lular i secreta col·lagenasa i altres enzims importants en el procés de reabsorció. Nivells alts de calci, magnesi, fosfat i productes del col·lagen s'alliberaran al líquid extracel·lular a mesura que els osteoclasts s'endinsen cap a l'os mineralitzat. Els osteoclasts són importants en la destrucció de teixits que es troben en l'artritis psoriàsica i els trastorns reumatològics.[3]
El cos humà es troba en un estat constant de remodelació òssia.[4] La remodelació òssia és un procés que manté la força òssia i l'homeòstasi iònica substituint parts discretes de l'os vell per paquets de matriu proteica recentment sintetitzats.[5] L'os és reabsorbit pels osteoclasts, i és dipositat pels osteoblasts en un procés anomenat ossificació.[6] L'activitat dels osteòcits té un paper clau en aquest procés. Les condicions que produeixen una disminució de la massa òssia poden ser causades per un augment de la reabsorció o per una disminució de l'ossificació. Durant la infància, la formació òssia supera la reabsorció. A mesura que es produeix el procés d'envelliment, la reabsorció supera la formació.[5]
Les taxes de reabsorció òssia són molt més altes en dones grans postmenopàusiques a causa de la deficiència d'estrògens relacionada amb la menopausa.[7] Els tractaments habituals inclouen fàrmacs que augmenten la densitat mineral òssia. Els bifosfonats, els inhibidors del RANKL, els MSRE (moduladors selectius dels receptors d'estrògens), la teràpia hormonal substitutiva i la calcitonina són alguns dels tractaments habituals.[8] L'exercici tendeix a eliminar els efectes negatius de la reabsorció òssia.[9]