El realisme científic és una varietat del realisme crític que sosté, bàsicament que existeix una realitat objectiva, que l'objectiu primordial de la ciència és descriure i explicar (a més de predir) els fets de la realitat i que la ciència aconsegueix el seu objectiu en certa manera i d'una manera especial, gràcies a l'aplicació del mètode científic. Aquesta és, òbviament, una caracterització bastant general i vaga. La raó d'això és que hi ha nombroses varietats de realisme científic, gairebé tantes com a autors realistes científics, els quals fan èmfasi en diferents característiques d'aquesta concepció. Entre els filòsofs que han defensat diverses varietats de realisme científic poden esmentar l'argentí Mario Bunge, els nord-americans Hilary Putnam, Philip Kitcher i Richard Boyd i el finlandès Ilkka Niiniluoto.