Fitxa | |
---|---|
Direcció | Jack Conway |
Protagonistes | |
Director artístic | Cedric Gibbons |
Producció | Albert Lewin i Irving Thalberg (no surten als crèdits) |
Guió | Anita Loos i F. Scott Fitzgerald (no surt als crèdits) adaptació de la novel·la de Katharine Brush |
Música | Richard A. Whiting |
Fotografia | Harold Rosson |
Muntatge | Blanche Sewell |
Vestuari | Adrian Adolph Greenberg |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1932 |
Durada | 79 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Comèdia |
Red-Headed Woman - traduïble al català com «la dona pel-roja» - és un film estatunidenc dirigit per Jack Conway, que s'estrenà el 1932.
Lili fa que Bill es divorciï de la seva dona per casar-se amb ella, cosa que no serà impediment perquè ella es busqui amants ...[1]
La pel·lícula va tenir difícil la seva concepció. El productor Irving Thalberg va considerar que la història original i el primer esborrany de guió per F. Scott Fitzgerald era massa seriós, i va oferir la feina de reescriure'l a Anita Loos, instruint-la per proporcionar alguna cosa més divertida i lleugera i amb més èmfasi sobre la comèdia.
Abans que Harlow, MGM va buscar Clara Bow, que va estar d'acord per fer-ne una part, però objectava la futura "opció de serveis" que l'estudi necessitava.[2]
Previ a l'estrena, va treballar amb la Will Hays Office per assegurar que rebria l'aprovació. Amb el Codi Hays, un delinqüent no podria ser vist com a beneficiari del delicte, o sortir sense càstig, i el pecat havia de ser castigat. A part del personatge de Harlow, amb diverses escenes on sortia parcialment despullat, o fent obvis atacs sexuals.
Tot i que la Hays Office no podia prohibir una pel·lícula com a tal, la negativa per emetre l'aprovació per una pel·lícula en particular podria portar els exhibidors a rebutjar-la. Thalberg va acordar disset talls per treure-la als Estats Units. L'estrena original va ser prohibida en el Regne Unit, no va ser exhibida fins al 1965.[3][4] L'escàndol que va envoltar la seva estrena va generar una publicitat considerable, i la pel·lícula va ser un èxit de caixa.