Fitxa | |
---|---|
Direcció | Louis Gasnier |
Protagonistes | |
Producció | Dwain Esper |
Guió | Paul Franklin |
Música | Hugo Riesenfeld |
Fotografia | Jack Greenhalgh |
Muntatge | Carl Pierson |
Distribuïdor | Netflix i Hulu |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1936 |
Durada | 65 min |
Idioma original | anglès |
Color | en color i en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Gènere | cinema d'explotació, drama, cinema propagandístic i cinema de ficció criminal |
Reefer Madness (també amb els noms oficials: Tell Your Children, Dope Addict, Doped Youth, Love Madness i The Burning Question) és una pel·lícula propagandística d'origen nord-americà dirigida per Louis J. Gasnier, i estrenada en 1936, que es refereix a l'efecte dels porros i la marihuana.[1]
La pel·lícula sorgeix com a eina de propaganda en plena crisi econòmica de 1929, que va sumir als Estats Units en una profunda depressió econòmica i social amb més de catorze milions d'aturats.[2] L'escassetat de treball en una època de crisi i d'increment de la delinqüència va provocar suspicàcies enfront de la mà d'obra barata mexicana. I el rebuig social va portar al rebuig ètnic i cultural.[3] L'any 1936 els EUA van intentar, en el si de la Societat de Nacions, impulsar una legislació internacional que possibilités el control i cultiu de la marihuana i altres derivats del cànem, juntament amb la rosella.[4][5][6] Al no poder aconseguir-ho, van desenvolupar una legislació domèstica restrictiva basant-se en consideracions fiscals. Indirectament es va intentar així posar traves al consum de marihuana mitjançant un impost fiscal federal, l'Impost de Transferència, tractant d'inculcar a la gent la inconveniència del consum o ús del cànem en qualsevol de les seves formes i penant amb presó certes conductes, tot i que la campanya atacava directament el consum de marihuana. Producte d'aquesta campanya és la pel·lícula Reefer Madness.[7]
Aquesta obra audiovisual és la pel·lícula de culte més coneguda sobre la marihuana, i encara que va ser rodada en 1936 com a documental de propaganda per alliçonar als pares sobre els perills del consum d'herbes, Reefer Madness no es va fer realment popular fins als anys 1970,[8] quan l' Organització per la Reforma de les Lleis de la Marihuana (NORML) la va recuperar de l'arxiu del Congrés, a fi i efecte d'assenyalar la política retrògrada impulsada per l'administració; els militants de la legalització del cànnabis atacaven així l'ordre moral dominant.
El film narra la història de diversos joves que acaben enbogint a conseqüència de l'addicció al cànnabis, i que fan una sèrie d'actes delictius que van des de l'assassinat al suïcidi, a la temptativa de violació i a les agressions físiques.