Tipus | Regió florística | ||
---|---|---|---|
La regió florística antàrtica (o holantàrtica) és una de les grans zones identificades com a regions florístiques per primera vegada pel botànic Ronald Good (i després per Armén Takhtajan), que inclou la major part de les àrees al sud dels 40°S de latitud.[1]
La regió antàrtica inclou el continent de l'Antàrtida, Patagònia (sud de Xile i de l'Argentina, Terra del Foc), gran part de Nova Zelanda, les Illes subantàrtiques de Nova Zelanda, i totes les illes de l'oceà Antàrtic al sud de 40°S, incloent l'illa Gough, les Illes Kerguelen i les Malvines.[2][3] Tasmània n'és omesa perquè les seues espècies vegetals estan estretament relacionades amb la regió florística australiana. Good s'adonà, com Joseph Dalton Hooker molt abans, que moltes espècies vegetals de l'Antàrtida, la Sud-amèrica temperada i Nova Zelanda estaven emparentades, malgrat ser lluny, amb l'oceà Antàrtic. La flora antàrtica data del temps de Gondwana, el supercontinent que incloïa la major part de la massa de terra de l'hemisferi sud, encara que ha estat influenciat per la flora del regne boreal des del cenozoic.[4][5]
Segons Ronald Good, prop de 50 gèneres botànics de plantes vasculars són comuns en la regió florística antàrtica, incloent Nothofagus i Dicksonia. Takhtajan també feu notar els centenars d'altres gèneres de plantes vasculars espaiats i aïllats en illes de l'oceà Antàrtic, incloent Calandrinia feltonii de les Illes Malvines, Pringlea antiscorbutica de les Illes Kerguelen, i els gèneres perennes de les illes subantàrtiques de Nova Zelanda.[6]
Segons Takhtajan, 11 famílies són endèmiques d'aquesta regió: Lactoridaceae, Gomortegaceae, Hectorellaceae, Halophytaceae, Francoaceae, Aextoxicaceae, Tribelaceae, Griseliniaceae, Misodendraceae, Alseuosmiaceae i Donatiaceae.
La regió florística antàrtica se subdivideix en quatre subregions, i al seu torn se subdivideixen en setze subregions florístiques més. Moltes d'aquestes es troben dins o molt prop de la zona de convergència antàrtica.[7]
(Sovint inclosa dins de la regió neotropical) conté aquestes famílies endèmiques: Lactoridaceae; gèneres endèmics: 20, compenen Thysopteris, Nothomyrcia, Selkirkia, Cuminia, Robinsonia, Rhetinodendron, Symphyochaeta, Centaurodendron, Yunquea, Hesperogreigia, Podophorus, Pantathera, Megalachne. Les espècies endèmiques de plantes vasculars en són moltes (prop de 70%).
Flora empobrida, sense famílies endèmiques, amb dos gèneres endèmics: Pringlea i Lyallia.
Sense famílies endèmiques, conté prop de 50 gèneres endèmics (que inclouen Loxsoma, Pseudowintera, Hectorella, Entelea, Hoheria, Gorokia, Ixerba, Alseuosmia, Carmichaelia, Lophomyrtus, Neomyrtus, Plectomirtha, Stilbocarpa, Kirkophytum, Coxella, Lignocarpa, Scandia, Dactylanthus, Myosotidium, Parahebe, Negria, Rhabdothamnus, Teucridium, Oreostylidium, Pachystegia, Haastia, Leucogenes, Phormium, Rhopalostylis, Lepidorrhachis, Hedyscepe, Howeia, Sporadanthus, Aporostylis, Desmoschoenus), espècies molt endèmiques, especialment entre Pinophyta.
Regne | Regió | Província |
Regne antàrtic o holantàrtic | Regió Fernandeciana | Província Fernandeciana |
Regió Argentina-Xile-Patagònia | Província del nord Xilena | |
Província Central Xilena | ||
Província Argentina de les Pampes | ||
Província Patagona | ||
Província de Terra del Foc | ||
Regió d'illes del sud subantàrtic | Província Tristán-Goughiana | |
Província Kergueleniana | ||
Regió Neozelandesa | Província de Lord Howe | |
Província Norfolkiana | ||
Província Kermadeciana | ||
Província del nord Neozelandesa | ||
Província Central Neozelandesa | ||
Província Meridional Neozelandesa | ||
Província Chatham | ||
Província d'illes subantàrtiques de Nova Zelanda |