Regió florística antàrtica

Mapa amb les sis regions florístiques. A la part inferior pot veure-se'n l'antàrtica

La regió florística antàrtica (o holantàrtica) és una de les grans zones identificades com a regions florístiques per primera vegada pel botànic Ronald Good (i després per Armén Takhtajan), que inclou la major part de les àrees al sud dels 40°S de latitud.^[1]

La regió antàrtica inclou el continent de l'Antàrtida, Patagònia (sud de Xile i de l'Argentina, Terra del Foc), gran part de Nova Zelanda, les Illes subantàrtiques de Nova Zelanda, i totes les illes de l'oceà Antàrtic al sud de 40°S, incloent l'illa Gough, les Illes Kerguelen i les Malvines.^[2]^[3] Tasmània n'és omesa perquè les seues espècies vegetals estan estretament relacionades amb la regió florística australiana. Good s'adonà, com Joseph Dalton Hooker molt abans, que moltes espècies vegetals de l'Antàrtida, la Sud-amèrica temperada i Nova Zelanda estaven emparentades, malgrat ser lluny, amb l'oceà Antàrtic. La flora antàrtica data del temps de Gondwana, el supercontinent que incloïa la major part de la massa de terra de l'hemisferi sud, encara que ha estat influenciat per la flora del regne boreal des del cenozoic.^[4]^[5]

Segons Ronald Good, prop de 50 gèneres botànics de plantes vasculars són comuns en la regió florística antàrtica, incloent Nothofagus i Dicksonia. Takhtajan també feu notar els centenars d'altres gèneres de plantes vasculars espaiats i aïllats en illes de l'oceà Antàrtic, incloent Calandrinia feltonii de les Illes Malvines, Pringlea antiscorbutica de les Illes Kerguelen, i els gèneres perennes de les illes subantàrtiques de Nova Zelanda.^[6]

Segons Takhtajan, 11 famílies són endèmiques d'aquesta regió: Lactoridaceae, Gomortegaceae, Hectorellaceae, Halophytaceae, Francoaceae, Aextoxicaceae, Tribelaceae, Griseliniaceae, Misodendraceae, Alseuosmiaceae i Donatiaceae.

Subdivisions

La regió florística antàrtica se subdivideix en quatre subregions, i al seu torn se subdivideixen en setze subregions florístiques més. Moltes d'aquestes es troben dins o molt prop de la zona de convergència antàrtica.^[7]

Regió fernandeciana

(Sovint inclosa dins de la regió neotropical) conté aquestes famílies endèmiques: Lactoridaceae; gèneres endèmics: 20, compenen Thysopteris, Nothomyrcia, Selkirkia, Cuminia, Robinsonia, Rhetinodendron, Symphyochaeta, Centaurodendron, Yunquea, Hesperogreigia, Podophorus, Pantathera, Megalachne. Les espècies endèmiques de plantes vasculars en són moltes (prop de 70%).

Regió Argentina-Xile-Patagònia

Famílies endèmiques: Gomortegaceae, Halophytaceae, Malesherbiaceae, Tribelaceae, Francoaceae, Aextoxicaceae, Misodendraceae.
Gèneres endèmics (Leptocionium, Saxegothaea, Austrocedrus, Pilgerodendron, Fitzroya, Peumus, Boquila, Lardizabala, Philippiella, Austrocactus, Holmbergia, Berberidopsis, Niederleinia, Lebentanthus, Ovidia, Quillaja, Kageneckia, Saxifragella, Zuccagnia, Tepualia, Magallana, Gymnophyton, Laretia, Mulinum, Talguenea, Schizanthus, Melosperma, Monttea, Hygea, Mitraria, Sarmienta, Chiliotrichum, Melalema, Nassauvia, Tetroncium, Gilliesia, Leontochir, Leucocryne, Schickendantziella, Solaria, Lapageria, Conanthera, Tecophilaea, Tapeinia, Fascicularia, Ortachne, Jubaea i
espècies.

Regió d'illes del sud subantàrtic

Flora empobrida, sense famílies endèmiques, amb dos gèneres endèmics: Pringlea i Lyallia.

Regió Neozelandesa

*Entelea arborescens*, Auckland, N. Zelanda

Sense famílies endèmiques, conté prop de 50 gèneres endèmics (que inclouen Loxsoma, Pseudowintera, Hectorella, Entelea, Hoheria, Gorokia, Ixerba, Alseuosmia, Carmichaelia, Lophomyrtus, Neomyrtus, Plectomirtha, Stilbocarpa, Kirkophytum, Coxella, Lignocarpa, Scandia, Dactylanthus, Myosotidium, Parahebe, Negria, Rhabdothamnus, Teucridium, Oreostylidium, Pachystegia, Haastia, Leucogenes, Phormium, Rhopalostylis, Lepidorrhachis, Hedyscepe, Howeia, Sporadanthus, Aporostylis, Desmoschoenus), espècies molt endèmiques, especialment entre Pinophyta.

Regne antàrtic (o holantàrtic)
Regne	Regió	Província
Regne antàrtic o holantàrtic	Regió Fernandeciana	Província Fernandeciana
	Regió Argentina-Xile-Patagònia	Província del nord Xilena
		Província Central Xilena
		Província Argentina de les Pampes
		Província Patagona
		Província de Terra del Foc
	Regió d'illes del sud subantàrtic	Província Tristán-Goughiana
	Regió d'illes del sud subantàrtic	Província Kergueleniana
	Regió Neozelandesa	Província de Lord Howe
		Província Norfolkiana
		Província Kermadeciana
		Província del nord Neozelandesa
		Província Central Neozelandesa
		Província Meridional Neozelandesa
		Província Chatham
		Província d'illes subantàrtiques de Nova Zelanda

Referències

↑ Takhtajan, Armen. Floristic Regions of the World.. University of California Press, Berkeley, 1986, p. 276-. ISBN 0520040279.
↑ Mani, M. S.. «The Mountains of the South-Temperate, Austral and Antarctic Regions». A: M. S. Mani (ed). Ecology and Biogeography of High Altitude Insects (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 1968, p. 396–407. DOI 10.1007/978-94-017-1339-9_16. ISBN 978-94-017-1339-9.
↑ de Lasa, Luis Ignacio; Luiz, María Teresa. «Southern Patagonia, Tierra Del Fuego, the South Atlantic and The Antarctic Lands Within Global Strategies». A: Luis Ignacio de Lasa , María Teresa Luiz (ed). The Southernmost End of South America Through Cartography (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2021, p. 117–180. DOI 10.1007/978-3-030-65879-3_5. ISBN 978-3-030-65879-3.
↑ Crame, J.A. «Evolutionary history of the polar regions» (en anglès). Historical Biology, 6, 1, 1992-01, pàg. 37–60. DOI: 10.1080/10292389209380417. ISSN: 0891-2963.
↑ Barnes, D. K. A.; Hodgson, D. A.; Convey, P.; Allen, C. S.; Clarke, A. «Incursion and excursion of Antarctic biota: past, present and future» (en anglès). Global Ecology and Biogeography, 15, 2, 2006-03, pàg. 121–142. DOI: 10.1111/j.1466-822X.2006.00216.x. ISSN: 1466-822X.
↑ Moreira‐Muñoz, A. «The Austral floristic realm revisited» (en anglès). Journal of Biogeography, 34, 10, 2007-10, pàg. 1649–1660. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2007.01757.x. ISSN: 0305-0270.
↑ De Broyer, Claude; Koubbi., Philippe. «1.1. The biogeography of the Southern Ocean». A: Huw Griffiths, Susie Grant (eds). Biogeographic Atlas of the Southern Ocean. Cambridge, Scientific Committee on Antarctic Research, 2014, p. 2-9.

Vegeu també

Enllaços externs

Encyclopedia Britannica

[1] Takhtajan, Armen. Floristic Regions of the World.. University of California Press, Berkeley, 1986, p. 276-. ISBN 0520040279.

[2] Mani, M. S.. «The Mountains of the South-Temperate, Austral and Antarctic Regions». A: M. S. Mani (ed). Ecology and Biogeography of High Altitude Insects (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 1968, p. 396–407. DOI 10.1007/978-94-017-1339-9_16. ISBN 978-94-017-1339-9.

[3] Lasa, Luis Ignacio; Luiz, María Teresa. «Southern Patagonia, Tierra Del Fuego, the South Atlantic and The Antarctic Lands Within Global Strategies». A: Luis Ignacio de Lasa , María Teresa Luiz (ed). The Southernmost End of South America Through Cartography (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2021, p. 117–180. DOI 10.1007/978-3-030-65879-3_5. ISBN 978-3-030-65879-3.

[4] Crame, J.A. «Evolutionary history of the polar regions» (en anglès). Historical Biology, 6, 1, 1992-01, pàg. 37–60. DOI: 10.1080/10292389209380417. ISSN: 0891-2963.

[5] Barnes, D. K. A.; Hodgson, D. A.; Convey, P.; Allen, C. S.; Clarke, A. «Incursion and excursion of Antarctic biota: past, present and future» (en anglès). Global Ecology and Biogeography, 15, 2, 2006-03, pàg. 121–142. DOI: 10.1111/j.1466-822X.2006.00216.x. ISSN: 1466-822X.

[6] Moreira‐Muñoz, A. «The Austral floristic realm revisited» (en anglès). Journal of Biogeography, 34, 10, 2007-10, pàg. 1649–1660. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2007.01757.x. ISSN: 0305-0270.

[7] De Broyer, Claude; Koubbi., Philippe. «1.1. The biogeography of the Southern Ocean». A: Huw Griffiths, Susie Grant (eds). Biogeographic Atlas of the Southern Ocean. Cambridge, Scientific Committee on Antarctic Research, 2014, p. 2-9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]