Regió històrica
Regió històrica és un concepte de la geografia històrica que es va començar a utilitzar i aplicar als estudis d'etnografia, història, arqueologia i antropologia cultural a principis del segle xx.[1] Així, és un terme que, igual que els conceptes d'història del paisatge i de paisatge geogràfic, és relativament nou i, en alguns casos, encara es troba en procés de definició. Generalment, s'aplica a zones definides que, malgrat llur caràcter, no disposen d'un estat independent o que han estat dividides o assimilades administrativament amb posterioritat.[2]
Definicions
[modifica]Una regió històrica és, generalment, una zona naturalment delimitada en la qual els assentaments humans comparteixen un desenvolupament comú d'esdeveniments històrics i, sovint, de trets lingüístics i ètnics durant períodes històrics definits. Les fronteres d'aquestes regions poden coincidir o no amb regions geogràfiques o també amb entitats polítiques existents o ja desaparegudes, com estats moderns o imperis.
Sovint, i independentment de les estructures polítiques i econòmiques dominants i dels canvis de delimitacions de la zona en qüestió, existeix una consciència comuna en els habitants de pertànyer a una mateixa regió històrica. Aquest sentiment pot ser una font d'identitat o no, segons els casos.
Algunes regions històriques tenen rellevància especialment a l'hora d'estudiar regions geogràfiques en determinats períodes històrics.
Alguns historiadors inclouen els imperis ja desapareguts dins del grup de les "regions històriques", donant un sentit més ample a la definició. Però, en molts casos, als imperis, els manca l'aïllament en diversos graus que caracteritza la definició estricta de regió històrica.
El concepte de regió històrica pot tindre més o menys rellevància segons els casos i els països. La regió històrica de Mesopotàmia, per exemple, té molta importància en els camps de la història antiga i de l'arqueologia. Altres regions històriques han estat quasi oblidades.
Recentment, va haver-hi un intent per part del govern francès de revifar el nom de l'antiga regió de Septimània per anomenar la moderna regió francesa del Llenguadoc-Rosselló.[3] Aquest intent no va reeixir.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Cardozo Galué, Germán. La Región histórica (en anglès). Caracas: Fondo Editorial Tropykos, 1991. ISBN 9789806004221.
- Kotlyakov, Vladimir Mikhaïlovitch. Elsevier. Elsevier's dictionary of geography: in English, Russian, French, Spanish, German (en anglès), 2006. ISBN 0-444-51042-7.
- Lehti, Marko. Routledge. Post-Cold War Identity Politics (en anglès), 2003, p. 320. ISBN 0-7146-5428-0.
- Lewis, Archibald Ross. The Development of Southern French and Catalan Society, 718–1050 (en anglès). University of Central Arkansas, 1965.
- Lewis, Martin W. University of California Press. The Myth of Continents (en anglès), 1997, p. 344. ISBN 0-520-20743-2.
- Lewis, Martin W.; Wigen, Kären E. The Myth of Continents: A Critique of Metageography (en anglès), 1997. ISBN 0-520-20743-2.
- Pereira Castellón, Adrián Francisco «Consideraciones teóricas generales sobre los procesos formativos de la región histórica» (en castellà). Contribuciones a las Ciencias Sociales, 2-2010.
- Smith-Peter, Susan. Imagining Russian Regions: Subnational Identity and Civil Society in Nineteenth-Century Russia (en anglès). Brill, 2017. ISBN 9789004353497.
- Tägil, Sven. C. Hurst & Co. Publishers. Regions in Central Europe (en anglès), 1999. ISBN 978-1557531858.
- Vizcaíno González, Lilian «La historia regional. Mitos y realidades» (en castellà). TzintzunRevista de Estudios Históricos. Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo: Instituto de Investigaciones Históricas, vol. 27, 1998.
Referències
[modifica]- ↑ Heinz Quirin, Mitteldeutschland; Bemerkungen zum Verhältnis von Raum und Geschichte. a: Beiträge zur Wirtschafts- und Sozialgeschichte des Mittelalters, ed. Knut Schulz, Köln 1976
- ↑ Daniel Schweitz, Aux origines de la France des pays: Histoire des identités de pays en Touraine (XVIe - XXe siècle), Paris, L'Harmattan, 2001
- ↑ «La Septimanie démystifiée». Arxivat de l'original el 2007-09-01. [Consulta: 21 agost 2010].