Reina Ginebra
 Reina Ginebra. Pintura de Henry Justice Ford (c.1910).  | |
| Tipus | ésser humà possiblement fictici personatge llegendari half-giant in a work of fiction (en)  |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | llegenda artúrica i La mort d'Artur |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Ocupació | reina |
| Família | |
| Parella | Lancelot |
| Cònjuge | rei Artús |
| Pare | Leodegrance (en) |
| Fills | Loholt |
| Germans | Gwenhwyfach (en) |
| Altres | |
| Càrrec | reina consort |
 | |
La reina Ginebra és un personatge llegendari, la dona del mític rei Artús.[1] Forma part de les llegendes i contes que conformen la matèria de Bretanya o cicle artúric. La retrovem en la novela cortesana de Chrétien de Troyes Lancelot ou le Chevalier de la charrette escrit a la darreria del segle xii.[2]
El primer rastre escrit és al llibre Historia Regum Britanniae del 1335 del clerc gal·lès Jofre de Monmouth. La forma més antiga és el gal·lès Gwenhwyfar que Jofre transforma en Guanhumara.[3] El nom és un compost de gwen o gwyn, que significa blanc o sagrat. La segona part és més problemàtic i no hi ha cap teoria conclusiva.[4]
Jofre va transmetre una història extramatrimonial amb Mordret, un nebot usurpador que vol ser rei en lloc d'Artús.[5] Chrétien de Troyes va ser el primer que introdueix Lancelot en el triangle. Aleshores és segrestada per el cavaller dolent Meleagant que usurpa el tron, mentrestant Artús s'està a Europa, fent la guerra. Secretament enamorat, Lancelot l'allibera amb l'ajuda de Galvany, però com és un amant cortès, no la toca i la torna a Artús.
L'ascendència de Ginebra varia segons la versió, eixiria de noblesa romana o provindra d'Irlanda. Igualment, varia el nom i la situació del seu capturador en llegendes posteriors.[6]
La recreació de les històries de la reina Ginebra ha variat al llarg del temps. A la primeria apareix com a exemple de dona voluble i, més endavant, com a víctima d'una de les parelles desgraciades, ja que està compromesa amb un home que admira, però no estima.
Segons una altra llegenda, el 1191, els monjos de l'abadia de Glastonbury haurien descobert les tombes de Guinevere i Artús. A la darreria del segle xiii, el rei Eduard I i la reina Elionor les han donat un sepulcre monumental en un lloc prominent sota l'altar major. Els sepulcres s'han perdut després de la dissolució dels monestirs el 1539.[7]
Algunes versions cèlebres per al cinema
[modifica]- Knights of the Round Table, de 1953 amb Ava Gardner
- First Knight, de 1995 amb Julia Ormond
- King Arthur, amb Keira Knightley
Referències
[modifica]- ↑ «Ginebra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Walter, Philippe. Chrétien de Troyes (en francès). París: Presses Universitaires de France, 1997, p. 127. ISBN 978-2-13-048388-5.
- ↑ Simó, Meritxell «Les primeres traduccions romàniques en prosa de la Historia regum britanniae». Estudis romànics, 30, 2008, pàg. 39–53. ISSN: 0211-8572.
- ↑ «Name of the Week: Guinevere» (en anglès). British Baby Names, 06-01-2018. [Consulta: 8 setembre 2023].
- ↑ Calm-Martínez, 2014, p. 2.
- ↑ Lupack, Alan. «Guinevere |» (en anglès). The Camelot Project. Robbins Library Digital Projects - University of Rochester. [Consulta: 8 setembre 2023].
- ↑ Marcussen, Wanda. «Ancient Burial Site of King Arthur and Guinevere at Glastonbury Abbey» (en anglès). World History Encyclopedia, 24-05-2020. [Consulta: 8 setembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Ahern, Stephen «Listening to Guinevere: Female Agency and the Politics of Chivalry in Tennyson's "Idylls"». Studies in Philology, 101, 1, 2004, pàg. 88–112. ISSN: 0039-3738.
- Calm-Martínez, Ana «La reina Ginebra, ianua diaboli La condició decadent de la reina Ginebra en El Cavaller de la Carreta de Chrétien de Troyes i en La Mort del rei Artús.». Revista digital de Humanidades Sárasuati, octubre-desembre 2014, pàg. 1. ISSN: 1989-654x.
