Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 gener 1674 Teuchern (Alemanya) (en) |
Mort | 12 setembre 1739 (65 anys) Hamburg (Alemanya) |
Mestre de capella Oper am Gänsemarkt (en) | |
Dades personals | |
Formació | Thomasschule zu Leipzig |
Activitat | |
Ocupació | compositor |
Gènere | Òpera i música clàssica |
Moviment | Barroc |
Professors | Johann Schelle i Johann Kuhnau |
Lloc web | reinhard-keiser-verein.de |
Reinhard Keiser (Teuchern, 9 de gener de 1674 - Hamburg, 12 de setembre de 1739) va ser un compositor d'òpera popular alemanya resident a Hamburg. Va escriure més d'un centenar d'òperes. El 1745, el crític musical Johann Adolf Scheibe el considera igual a Johann Kuhnau, Georg Friedrich Händel i Georg Philipp Telemann (també relacionat amb l'Òpera d'Hamburg), però el seu treball va ser oblidat durant molts decennis.
Va néixer a Teuchern (actualment Saxònia-Anhalt (Alemanya), fill de l'organista i mestre Gottfried Keiser (nascut al voltant de 1650), i educat per altres organistes a la ciutat i després dels onze anys a la Thomasschule de Leipzig, entre els professors del qual figuraven Johann Schelle i Johann Kuhnau, antecessors directes de Johann Sebastian Bach.
El 1694, va obtenir el càrrec de compositor de la cort del duc de Brunswick-Wolfenbüttel, on Keiser va presentar la seva primera òpera, Procris und Cephalus. El mateix any, la seva òpera Basilius in Arkadien es va representar Hamburg, que segons va assenyalar el musicòleg Johann Mattheson, "es va rebre amb gran èxit i aplaudiments". Aquest va ser un període fructífer per a ell, perquè no només va compondre òperes, sinó també àries, duets, cantates, serenates i grans oratoris.
Prop de 1697 es va instal·lar novament a Hamburg, i es va convertir en el principal compositor en el famós Gaensemarktoper (ara reconstruïda com l'Òpera d'Hamburg) de 1697 a 1717; no obstant això, en realitat va ser primer el director el 1702, i no ho va ser en diversos moments des de llavors fins al 1717, gairebé cada vegada a causa de les inestabilitats polítiques.[1] Entre 1703 a 1709, Keiser la va convertir d'institució pública en una entitat comercial amb dues o tres representacions per setmana, en contrast amb les cases d'òperes destinades a la noblesa.
A principis de 1704, quan dirigia les òperes Nebukadnezar i Salomon a Hamburg, la temporada va haver de concloure's de manera inesperada, per raons molt probablement relacionades amb els afers governamentals. Va anar a Brunswick, i després a Weissenfels, per tornar a connectar amb àrees en les quals havia estat actiu anteriorment. Va acabar sortint amb una obra mestra, Almira, a Weissenfels, al juliol. Es va quedar allà durant un temps, passant-hi moltes vacances, i finalment va tornar a Hamburg poc després de Pasqua el 1705, per produir un retorn al Nero de Händel, produït el febrer de 1705.[2]
El 1718, amb l'Òpera d'Hamburg desapareguda, Keiser va sortir d'Hamburg a buscar una altra feina, anant a Turíngia i després a Stuttgart. D'aquest període sobreviuen manuscrits de sonates en trio per a flauta, violí i sota continu. Durant l'estiu de 1721, va tornar a Hamburg, però només unes quantes setmanes més tard surt amb l'elenc de l'Òpera d'Hamburg amb rumb a Copenhaguen. Entre 1721 i 1727, Keiser va viatjar una vegada i una altra entre Hamburg i Copenhaguen, rebent el títol de mestre de la Capella Real de Dinamarca.
Després de la dissolució de l'elenc de l'òpera a Dinamarca, Keiser va tornar una vegada més a Hamburg, però els canvis en el seu modus operandi li van fer difícil repetir el seu èxit passat. Han sobreviscut tres òperes del període comprès entre 1722 i 1734. Van continuar sent bones les relacions personals amb Telemann, que va programar l'escenificació d'algunes de les òperes de Keiser.
A partir de 1728 resideix definitivament a Hamburg, on va escriure música per a l'església fins a la seva mort el 1739.
La primera representació és a Hamburg llevat que s'anoti el contrari.