Religió Abakuà

Infotaula d'organitzacióReligió Abakuà
lang=ca
Foto de l'emblemàtic ballarí sagrat Ireme Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusculte
Religióreligions afroamericanes
País d'origenCuba Cuba

Abakuá, també conegut de vegades com Ñañiguismo,[1] és una fraternitat iniciàtica o societat secreta d'homes afrocubans, que es va originar a partir d'associacions fraternals a la regió de Cross River al sud-est de Nigèria i al sud-oest de Camerun.[2] Ñáñigo, és el nom que reben els seus membres.[3][4]

Coneguts generalment com Ekpe, Egbo, Ngbe o Ugbe entre els grups multilingües de la regió, es creia que els Ñáñigos, com es coneixen els seus membres, es podrien transformar en lleopards per perseguir els seus enemics. A l'Haití contemporani, on les societats secretes s'han mantingut fortes, una branca d'elit de l'exèrcit que es va crear per inculcar la por a les masses inquietes es va anomenar Els lleopards. Entre les venjances Ñáñigo menys místiques hi havia la capacitat de lliurar la gent a esclavistes. A l'Àfrica eren operadors notoris que havien fet negocis regulars amb beneficis amb els esclavistes.

Es creu que el terme cubà criolitzat Abakuá es refereix a l'àrea d'Abakpa al sud-est de Nigèria, on la societat era activa. Les primeres societats d'aquest tipus van ser establertes pels africans a la ciutat de Regla, l'Havana, el 1836.[5]

Aquests grups tancats tenen tots l'emblema del lleopard, una prova de virilitat en el combat i d'autoritat política en les seves comunitats. El terme Nyànyigo també es fa servir per anomenar als membres d'aquesta organització.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Anderson, Jeffery. Hoodoo, Voodoo, and Conjure, A Handbook, 1974.  Arxivat 2021-10-11 a Wayback Machine.
  2. ↑ Sosa, Enrique. Los Ñáñigos. Havana: Ediciones Casa de las Américas, 1982. 
  3. ↑ Ortiz, Fernanado. «La leyenda de los ñáñigos.». A: Abakuá una secta secreta. Publicigraf, 1663. 
  4. ↑ Lopes, 2011, p. 26.
  5. ↑ Miller, Ivor. “A Secret Society Goes Public: The Relationship Between Abakua and Cuban Popular Culture.” African Studies Review 43.1 (2000): 161.
  6. ↑ www.ecured.cu/