Remington M870

Infotaula d'armaRemington 870
Una Remington 870 Marine Magnum.
Tipusescopeta Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEUA
Història de servei
En serveiDes de 1951 Modifica el valor a Wikidata
OperadorsVegeu Usuaris
Història de producció
Dissenyada1951
DissenyadorL.Ray Crittendon, Phillip Haskell, Ellis Hailston, GE Pinckney
FabricantRemington Arms
Produïda1951 - al present[1]
Quantitat10.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Variants Wingmaster, Express, Marine, SPS, SPS-T, XCS, TAC, Super Mag
Especificacions
Pes3,2 kg (7 lliures) fins a 3,6 kg (8 lliures)
Longitud946 mm (37,25 polzades) al 1283 mm (50,5 polzades)
Longitud del canó457 mm (18 polzades) a 762 mm (30 polzades)
MunicióCartutx del 12
Cartutx del 16
Cartutx del 20
Cartutx del 28
Calibre12 (18,53 mm)
16
20
28
Sistema de tretcorredisses
Carregadordipòsit tubular, amb capacitat de 3, 5 o 8 cartutxos
MiresPunt, punt doble, alça ajustable i mires telescòpiques[2]

La Remington 870 és una escopeta de bombament fabricada per l'empresa Remington Arms dels Estats Units d'Amèrica. És àmpliament emprada per civils per a tir esportiu, cacera i defensa personal. També és habitualment emprada per agències policials i forces armades arreu del món.

Desenvolupament

[modifica]

La Remington 870 va ser el quart disseny important d'una sèrie d'escopetes de bombament Remington. John Pedersen va dissenyar la fràgil Remington Model 10 (i més tard la millorada Remington Model 29). Treballant amb John Moses Browning, Pedersen també col·laborar en el disseny de la Remington Model 17,[3] que va ser adoptada per Ithaca com la Ithaca 37 i a més va servir com a base per a la Remington Model 31. L'escopeta Model 31 era molt apreciada,[4] però va lluitar per aconseguir vendes contra la Winchester Model 1912. Remington va buscar remeiar això el 1950 en introduir al mercat una escopeta moderna, estilitzada, resistent, fiable i relativament barata, la 870 Wingmaster.

Les vendes de la 870 s'han mantingut estables. Per 1973 es va arribar als dos milions d'escopetes venudes (deu vegades la quantitat d'escopetes Model 31 que va reemplaçar). Per 1996, impulsades pel model "Express" bàsic, les vendes van arribar als set milions d'escopetes. El 13 d'abril de 2009 es va produir l'escopeta 870 número deu milions, de manera que la Remington 870 posseeix el rècord de l'escopeta més venuda de la història.[5]

Detalls de disseny

[modifica]

La Remington 870 és alimentada des de baix, té un calaix de mecanismes amb portell d'ejecció, un dipòsit tubular sota el canó, dues barres d'empenta, martell intern i un forrellat que es fixa en una extensió del canó. La seva acció, calaix de mecanismes, sistema del gallet i dependències de la corredissa són similars als empleats en els fusells i carrabines corredisses Remington Model 7600. El seu sistema de gallet va ser emprat per primera vegada a l'escopeta semiautomàtica Remington 11-48.[6] A més se li pot muntar culates per escopetes calibre 20. Diverses peces de la Remington 870 són intercanviables amb peces de les escopetes semiautomàtiques Remington 1100 i Remington 11-87.

Els primers models de la 870 eren venuts amb estranguladors fixos. El 1986, Remington introdueix el nou sistema "estrangulador Rem" cargolable (que també es va instal·lar a les escopetes semiautomàtiques Remingtom 1100). Inicialment, les escopetes amb aquest sistema tenien canons de 533,4 mm (21 polzades), 660,4 mm (26 polzades) i 711,2 mm (28 polzades). No va ser instal·lat en escopetes amb canons de 762 mm, escopetes per cérvols, tir al blanc o venut per separat.

Les primeres escopetes Remington 870 tenien un error de disseny, el tirador podia "tibar a mitges" l'acció - no estirar el guardamà fins al final del seu recorregut al recarregar - o introduir a mitges un cartutx en el dipòsit al carregar.[7] Això feia que l'acció es bloquegi, necessitant exercir força sobre aquesta o fins i tot desarmar l'escopeta per reparar-la. Aquest problema va ser resolt amb la introducció de la teula elevadora "Flexi Tab". Les escopetes que tenen aquesta modificació són reconeixibles per la forma en "U" de teula elevadora, visible des de la part inferior de l'arma. Això permet al cartutx anar sobre la teula elevadora sense bloquejar l'acció.

Variants

[modifica]

Hi ha centenars de variants de la Remington 870. A partir dels 15 models originals, Remington produeix actualment dotzenes de models per al mercat civil, policial i militar. Les variants de la 870 es poden agrupar en:

  • Wingmaster - D'acer pavonat, amb culata i guardamà de noguera lacat o setinat. Té un dipòsit amb capacitat de 3 cartutxos.
  • Police - D'acer pavonat o fosfatat, amb culata i guardamà de noguera setinat, fusta dura o plàstic. Les seves peces són gran resistència i això models són més inspeccionats durant la seva acoblament.
  • Marine - niquelada, amb culata i guardamà de plàstic.
  • Express - D'acer granallat fosfatat, amb culata i guardamans de fusta laminada. És el model de menor cost de la sèrie.
  • Super Magnum - Calibrada per a cartutxos del 12 de 3 ½ polzades.
  • XCS - Coberta amb TriNyte externament i niquelada internament. Té culata i guardamans "speedfeed".

Usuaris

[modifica]
Un contramestre de l'Equip de Seguretat Marítima 91106 de la Guàrdia Costera dels Estats Units, armat amb una M870P equipada amb mira rèflex Trijicon i guardamans Speedfeed.
A la Base Aèria de Incirlik, la Remington 870 carregada amb cartutxos de fogueig és l'últim recurs per mantenir allunyats els ocells que volen a prop d'aquesta.
País Organització Quantitat Data
Alemanya Bundeswehr[8] _ _
Austràlia Força de Defensa Australiana[9][10] _ _
Àustria EKO Cobra[11] _ _
Bangladesh Fuerazas Armades de Bangladesh[12] _ _
Canadà Forces Canadenques[13] _ _
Policia Muntada del Canadà (RCMP)[14] _ _
EUA Forces Armades dels Estats Units (anomenada M870 )[15] _ _
Servei Secret dels Estats Units[16] 1,600 2001
Patrulla de Frontera dels Estats Units[17] _ _
Departament d'Educació dels Estats Units[18] _ _
Internal Revenue Service[19] _ _
Diverses forces policials com el SWAT del Departament de Policia de Phoenix, Arizona, Delonte West, escorta dels Dallas Mavericks i el Departament de Policia de Sparta, New Jersey[20][21] _ _
Finlàndia Exèrcit finlandès[22] _ _
Grècia Ekam, unitat antiterrorisme de la Policia grega[23] _ _
Irlanda Army Ranger Wing[24] _ _
Luxemburg Unité Spéciale de la Police , unitat de la Policia del Gran Ducat[25][26][27] _ _
Malàisia Força Malaia d'Operacions Especials[28] _ _
Regne Unit Forces Especials del Regne Unit (anomenada L74A1 ) i alguns Oficials Especialistes en Armes (com a arma per forçar portes)[29] _ _
Suïssa Forces Armades Suïsses (anomenada Mehrzweckgewehr 91 ; MzGw 91 )[30] _ _

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Remington model history». Arxivat de l'original el 2009-03-01. [Consulta: 5 octubre 2014].
  2. ↑ Remington Model 870 Shotguns. Remington Arms Company, Inc [Consulta: 10 juny 2008].  Arxivat 2008-06-08 a Wayback Machine.
  3. ↑ Snyder, Walter C. Ithaca Featherlight Repeaters, The Best Gun Going . NC: Cook and Uline Pub, 1998. ISBN 0-9629469-1-5
  4. ↑ «Simpson, Lane. "Remington s Magnificent Five", Shooting Times , May 2000». Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 1r juliol 2012].
  5. ↑ Harold Murtz. Gun Digest Treasury (DBI Books, 1994), p.193
  6. ↑ Michalowski, Kevin. The Gun Digest Book of Sporting Shotguns. gun Digest Books, 2005, p. 152. ISBN 0896891739. 
  7. ↑ An Uncommon Remington 870 Review. Shooters 'Journal, 2010.11.05 [Consulta: 22 gener 2011]. 
  8. ↑ TRANSIT-Informationsseite: www.denic.de. Rk-neckarzimmern.de, 2007.02.11 [Consulta: 22 gener 2011]. 
  9. ↑ 870P Shotgun. Royal Australian Navy, 09-09 - 2010 [Consulta: 22 gener 2011]. 
  10. ↑ Weapons: Royal Australian Air Force. Airforce.gov.au, 2009.09.07 [Consulta: 22 gener 2011]. 
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.bmi.gv.at/cms/BMI_EKO_Cobra/publikationen/files/LawOrder.pdf
  12. ↑ Small Arms. Bangladesh Military Forces. BDMilitary.com - The voice of the Bangladesh Armed Forces, 2009.04.01 [Consulta: 22 gener 2011]. [Enllaç no actiu]
  13. ↑ «Remington 870 Shotgun makes a comeback». Arxivat de l'original el 2011-06-09. [Consulta: 1r juliol 2012].
  14. ↑ Report to the Attorney General - Public inquiry into the deaths of Connie and Ty Jacobs. Alberta Justice, 2000.05.18 [Consulta: 22 gener 2011]. 
  15. ↑ Clancy, Tom. Marine: A Guided Tour of a Marine Expeditionary Unit (en anglès). Berkeley, Califòrnia: Berkeley Trade, 1996, p. 64,79-80. ISBN 978-0425154540. 
  16. ↑ Jones, Richard D. Jane 's Infantry Weapons 2009/2010 . Jane 's Information Group, 35 edition (January 27, 2009). ISBN 978-0-7106-2869-5
  17. ↑ Guns of the United States Border Patrol. Human Events [Consulta: 22 gener 2011].  Arxivat 2010-05-07 a Wayback Machine.
  18. ↑ Federal Business Opportunities [Consulta: 17 març 2010]. 
  19. ↑ TIRWR-10-Q-00.023. https://www.fbo.gov - Federal Business Opportunities, 2 febrer 2010 [Consulta: 10 juny 2010]. 
  20. ↑ Deu, Octavio (2000). Armament and Technology . Lema Publications, S.L. ISBN 84-8463-013-7
  21. ↑ On the Range. The Sparta Independent, 02 juny 2010 [Consulta: 3 juny 2010].  Arxivat 6 de març 2012 a Wayback Machine.
  22. ↑ Puolustusvoimat: Kalustoesittely. Mil.fi [Consulta: 8 setembre 2008].  Arxivat 2007-06-30 a Wayback Machine.
  23. ↑ pdf Greece Ministry of Public Order Press Office: Special Anti-Terrorist Unit. Official Website of the Hellenic Police, juliol 2004 [Consulta: 13 octubre 2009]. [Enllaç no actiu]
  24. ↑ Janq Designs. Special Operations.Com. Special Operations.Com [Consulta: 22 gener 2011].  Arxivat 2011-01-14 a Wayback Machine.
  25. ↑ Unofficial Pistols Page, Equipment. http://USP.lu - Unofficial Website of Unité Spéciale, Officially Endorsed [Consulta: 6 octubre 2009].  Arxivat 2014-10-23 a Wayback Machine.
  26. ↑ L'Unite d'Intervention de la Police Luxembourgeoise (en francès). RAIDS Magazine, març 2006 [Consulta: 23 setembre 2009].  Arxivat 2013-05-15 a Wayback Machine.
  27. ↑ Lasterra, Joan Pau. UPS Unitat Especial de la Policia Luxembourguesa (en castellà). ARMES Magazine, 2004 [Consulta: 23 setembre 2009].  Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.
  28. ↑ Thompson, Leroy. Malaysian Special Forces. Special Weapons, desembre 2008 [Consulta: 29 novembre 2009].  Arxivat 2012-04-02 a Wayback Machine.
  29. ↑ Skennerton, Ian D. L-prefix Nomenclature. Arms & Militaria Press, 2005 [Consulta: 6 gener 2010]. 
  30. ↑ «html L'equip dels tiradors de precisió de les forces armades suïsses». Armes - Revista Armes. Revista Armes [Consulta: 22 gener 2011].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata