Els remipedis (Remipedia) constitueixen una classe de crustacis cecs que viuen en aqüífers costaners que contenen aigües subterrànies salines, amb poblacions identificades en quasi cada conca oceànica explorada fins ara, incloent-hi Austràlia, el mar Carib, i l'oceà Atlàntic. El primer exemplar de remipede descrit va ser el fòssil Tesnusocaris goldichi (Pennsylvanià inferior), però, des de 1979, almenys disset espècies vives s'han identificat amb distribució global a través de la zona neotropical.[1]
Els rempidedis tenen el cap diferenciat amb un escut cefàlic, mentre que la resta de metàmers (entre 25 i 38) són tots similars, amb apèndixs birramis nedadors dirigits lateralment respecte al cos.[2]
Recentment, alguns autors[3] han mostrat que, almenys una de les espècies, Godzilliognomus frondosus, té un cervell molt ben diferenciat i organitzat, amb una àrea olfactiva desenvolupada (cosa que no és sorprenent en la mesura en què viu en llocs sense llum). La talla i la complexitat del cervell han suggerit als autors que els remipedis són més aviat un grup proper als malacostracis, que són considerats com els crustacis més evolucionats.
Els remipedis es classifiquen dintre els xenocàrides, juntament amb els cefalocàrides. Actualment, se'n coneixen 24 espècies vivents, que es distribueixen en tres famílies.[4] Totes s'inclouen en l'ordre Nectiopoda; el segon ordre, Enantiopoda, inclou les espècies fòssils Tesnusocaris goldichi i Cryptocaris hootchi.[1]
- Micropacter Koenemann et al., 2007
- Micropacter yagerae Koenemann et al., 2007
- Cryptocorynetes Yager, 1987
- Kaloketos Koenemann et al., 2004
- Lasionectes Yager & Schram, 1986
- Speleonectes Yager, 1981
- Speleonectes atlantida Koenemann et al., 2009
- Speleonectes benjamini Yager, 1987
- Speleonectes cokei Yager, 2013[6]
- Speleonectes emersoni Lorentzen et al., 2007
- Speleonectes epilimnius Yager & Carpenter, 1999
- Speleonectes fuchscockburni Neighbor et al., 2012[7]
- Speleonectes gironensis Yager, 1994
- Speleonectes kakukii Daenekas et al., 2009
- Speleonectes lucayensis Yager, 1981
- Speleonectes minnsi Koenemann, Iliffe & van der Ham, 2003
- Speleonectes ondinae (Garcia-Valdecasas, 1984)
- Speleonectes parabenjamini Koenemann, Iliffe & van der Ham, 2003
- Speleonectes tanumekes Koenemann, Iliffe & van der Ham, 2003
- Speleonectes tulumensis Yager, 1987
- Speleonectes williamsi Hartke, Koenemann & Yager, 2011[8]
- ↑ 1,0 1,1 Stefan Koenemann, Frederick R. Schram, Mario Hönemann, & Thomas M. Iliffe «Phylogenetic analysis of Remipedia (Crustacea)». Organisms Diversity & Evolution, 7, 1, 2007, pàg. 33–51. DOI: 10.1016/j.ode.2006.07.001.
- ↑ [1] Projecte de l'àrea de Zoologia per a l'ESO de Mª Carme Alós
- ↑ Fanenbruck, M., Harzsch, S., i Wägele, J. W. (2004). The brain of the Remipedia (Crustacea) and an alternative hypothesis on their phylogenetic relationships. Proceedings of the National Academy of Sciences. Published online 5th March 2004.
- ↑ Stefan Koenemann. «World Remipedia Database». Vlaams Instituut voor de Zee. [Consulta: 20 setembre 2012].
- ↑ Dennis Hazerli, Stefan Koenemann & Thomas M. Iliffe «Cryptocorynetes elmorei, a new species of Remipedia (Crustacea) from an anchialine cave on Eleuthera, Bahamas». Marine Biodiversity, 40, 2, 2010, pàg. 71–78. DOI: 10.1007/s12526-009-0033-4.
- ↑ Yager, J. 2013: Speleonectes cokei, new species of Remipedia (Crustacea: Speleonectidae) from a submerged ocean cave near Caye Chapel, Belize. Zootaxa, 3710(4): 354-362. doi:10.11646/zootaxa.3710.4.4
- ↑ Marco T. Neiber, Finja C. Hansen, Thomas M. Iliffe, Brett C. Gonzalez & Stefan Koenemann «Molecular taxonomy of Speleonectes fuchscockburni, a new pseudocryptic species of Remipedia (Crustacea) from an anchialine cave system on the Yucatán Peninsula, Quintana Roo, Mexico» (PDF excerpt). Zootaxa, 3190, 2012, pàg. 31–46.
- ↑ Tamara R. Hartke, Stefan Koenemann & Jill Yager «Speleonectes williamsi, a new species of Remipedia (Crustacea) from the Bahamas» (PDF excerpt). Zootaxa, 3115, 2011, pàg. 21–28.
- Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 224-225.
Bases de dades taxonòmiques | |
---|