René-François de Sluse

René-François de Sluse
	Gravat anònim amb un retrat de Sluze.
Biografia
Naixement	(fr) René François Walther de Sluze ; 2 juliol 1622 ; Visé (Països Baixos espanyols)
Mort	19 març 1685 (62 anys); Lieja (Països Baixos espanyols)
Sepultura	Església de Sant Martí 50° 43′ 59″ N, 5° 41′ 46″ E / 50.73317°N,5.69603°E
Vice provost Catedral de Sant Lambert
	1676 –
Abat Església Col·legiata de Saint George i Sainte Ode
	1666 –
Canonge Catedral de Sant Lambert
	1651 –
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Roma La Sapienza - dret (1642–1643); Antiga Universitat de Lovaina (1636–1642)
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, religiós cristià
Membre de	Royal Society (1674–)
Obra
Obres destacables	Obres destacables Concoide de De Sluze ;
Família
Germans	Johannes Walter Sluse
Premis
	(1674) Membre de la Royal Society ;

René-François de Sluse (Visé, 2 de juliol de 1622 - Lieja, 19 de març de 1685) (René-François Walter de Sluse o Sluze; llatinitzat Slusius) va ser un matemàtic liegès del segle xvii.

Vida

De Sluse va néixer en una rica família de Visé que va poder donar bona educació als seus fills. Els seus germans també van tenir carreres d'èxit: Jean-Gautier va ser cardenal i Pierre-Louis va ser un noble mecenes.^[1]

Les dades de la seva vida són fragmentàries. Se sap que va estudiar al col·legi jesuïta i a la Universitat de Lovaina. Entre 1642 i 1650 va viure a Roma, on es va doctorar en lleis a la Universitat de Roma La Sapienza. El 1651 és nomenat canonge de la catedral de Sant Lambert de Lieja, ciutat de la que ja no marxarà, fent-se càrrec de nombroses tasques públiques, tant religioses com civils.^[1]

El 1659 és nomenat conseller del príncep-bisbe Maximilian Henry de Baviera i exerceix com a ministre d'Estat.^[2] El 1673 és abat d'Arnay i el 1676 viceprebost de la catedral de Lieja. El 1674 va ser escollit membre de la Royal Society de Londres i des d'aleshores mantindrà una activa correspondència amb Henry Oldenburg, secretari de la Societat.^[1]

Obra

Vivint a Lieja, una ciutat allunyada dels centres intel·lectuals de l'època però que li permetia gaudir de temps lliure, va dedicar bona part del seu temps l'estudi de les matemàtiques, mantenint correspondència amb molts del matemàtics il·lustres del seu temps: ja s'ha esmentat el cas d'Oldenburg al qui es podrien afegir Blaise Pascal, Christian Huygens, John Wallis, Michelangelo Ricci i d'altres.

Només va publicar un llibre de matemàtiques: Mesolabum seu duae mediae proportionales inter extremas datas per circultum et ellipse vel hyperbolam infinitis modis exhibitae (Lieja, 1659); encara que també es van publicar alguns articles seus a les Philosophical Transactions de la Royal Society.

Els seus treballs, publicats o esmentats en la seva correspondència, es poden agrupar en tres temes:^[3]

Geometria: no és un innovador, es basa en les obres clàssiques sobre seccions còniques, però fa descobriments interessants com la concoide de De Sluze.^[4] També va estudiar les corbes definides per l'equació $y^{n}=k(a-x)^{p}x^{m}$ quan $m,n,p$ són enters.^[5] Pascal va anomenar aquestes corbes les perles de Sluse.^[6]
Mètode analític per al càlcul de les tangents. Potser va ser el primer matemàtic en proporcionar un algorisme general per trobar-les.^[7]
L'anàlisi combinatori i l'àlgebra diofàntica.

També s'interessa en temes de matemàtica aplicada com les lleis del xoc dels cossos durs.

Com a humanista, va publicar altres llibres d'exegesi religiosa (sobre les vides de Sant Lambert i de Sant Servais), de dret i d'història del seu país o de gramàtica.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Dufays, 1989, p. 874.
↑ ^2,0 ^2,1 Siret, 1869, p. 310.
↑ Dufays, 1989, p. 875.
↑ Tan, 2020, p. 278.
↑ Bair i Henry, 2011, p. 15.
↑ McCartney, 2024, p. 7.
↑ Bair i Henry, 2011, p. 16.

Bibliografia

Bair, Jacques; Henry, Valérie «Sluse, ses perles et son algorithme» (en francès). Losanges, Num. 14, 2011, pàg. 14-18. ISSN: 2032-0264.
Dufays, Jean-Michel «René-François de Sluse (1622-1685): Actes du colloque international» (en francès). Revue belge de philologie et d'histoire, Vol. 67, Num. 4, 1989, pàg. 874-875. ISSN: 0035-0818.
Halleux, R. (editor) «Actes du colloque international René-François de Sluse» (en francès). Bulletin de la Société Royale des Sciences de Liége, Vol. 55, Num 1, 1986. ISSN: 0037-9565.
McCartney, Mark «A trio of maps: chaos on an ellipse, a shark’s fin, and Sluze’s pearls» (en anglès). International Journal of Mathematical Education in Science and Technology, 2024, pàg. 1-12. DOI: 10.1080/0020739X.2024.2319120. ISSN: 0020-739X.
Siret, Adolphe. Récits historiques belges (en francès). H. Casterman, 1869, p. 310.
Tan, Steven. Handbook of Famous Plane Curves Using Mathematica (en anglès). Gedanken books, 2020.

Enllaços externs

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «René-François de Sluse» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Florkin, Marcel. «Sluse, René-François De» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 maig 2014].
Westfall, Richard S. «Sluse, René-Francois de» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 26 setembre 2024].

[FOOTNOTEDufays1989874-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Dufays, 1989, p. 874.

[FOOTNOTESiret1869310-2] 2,0 ^2,1 Siret, 1869, p. 310.

[FOOTNOTEDufays1989875-3] Dufays, 1989, p. 875.

[FOOTNOTETan2020278-4] Tan, 2020, p. 278.

[FOOTNOTEBairHenry201115-5] Bair i Henry, 2011, p. 15.

[FOOTNOTEMcCartney20247-6] McCartney, 2024, p. 7.

[FOOTNOTEBairHenry201116-7] Bair i Henry, 2011, p. 16.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]