René Gerónimo Favaloro

Plantilla:Infotaula personaRené Gerónimo Favaloro
Imatge
(1976) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1923 Modifica el valor a Wikidata
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 2000 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de La Plata
Rafael Hernández National College (en) Tradueix
Escuela primaria N° 45 Manuel Rocha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiFederico Enrique Bruno Christmann Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócirurgià cardíac Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Veu: René Gerónimo Favaloro (castellà) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 6936895 Modifica el valor a Wikidata


René Gerónimo Favaloro (La Plata, 19 de juliol de 1923 - Buenos Aires, 29 de juliol de 2000) va ser un educador i cirurgià cardiovascular argentí, reconegut mundialment per haver desenvolupat el bypass coronari utilitzant la vena safena.

Biografia

[modifica]

René Favaloro va néixer i es va criar a la ciutat de La Plata (capital de la província de Buenos Aires) juntament amb els seus pares Juan Manuel Favaloro -fuster- i Ida Raffaelli de Favaloro -modista-.

El 1934 va començar els seus estudis secundaris al Col·legi Nacional Rafael Hernández. Posteriorment va estudiar a l'Escola de Medicina de la Universitat Nacional de La Plata. Durant el tercer any va començar la seva residència mèdica a l'Hospital Policlínico San Martín. Es va graduar amb un títol de doctor el 1949.[1]

Favaloro es va especialitzar en la intervenció cardiovascular i per la cirurgia toràcica. Durant una visita a la Plata, va coincidir amb el professor José M. Mainetti, que el va dirigir cap a la Clínica Cleveland. Va treballar com a membre de l'equip quirúrgic, amb Donald B. Effler, cap de cirurgia cardiovascular, F. Mason Sons, Jr., que estava a càrrec del Laboratori d'Angiografia i William L. Proudfit, cap del Departament de Cardiologia.

A finals de la dècada de 1960 va començar a estudiar una tècnica per utilitzar la vena safena en la cirurgia coronària. L'estandardització d'aquesta tècnica, anomenada cirurgia de revascularització coronària, va ser el treball fonamental de la seva carrera. El procediment va canviar radicalment el tractament de la malaltia coronària. El 1970 va publicar un dels seus volums més coneguts, Tractament quirúrgic de l'arteriosclerosi coronària.[2]

Va ser membre de la CONADEP (Comissió Nacional per la Desaparició de Persones), va conduir programes de televisió dedicats a la medicina i va escriure llibres. Durant la crisi del 2000, el PAMI (Programa d'Atenció Mèdica Integral) tenia un gran deute econòmic amb la seva fundació. El 29 de juliol de 2000 es va suïcidar amb un tret al cor,[3] després d'escriure una carta al president Fernando De la Rúa.

Creació de la Fundació Favaloro

[modifica]

Favaloro va tornar a Argentina el 1971 amb el somni de desenvolupar un centre d'excel·lència similar a la Clínica Cleveland, que combinés atenció mèdica, investigació i educació. Tenint en compte això, va fundar la Fundació Favaloro el 1975 juntament amb altres col·laboradors. Va capacitar a més de 450 residents de tota l'Argentina i Amèrica, a més de donar innombrables cursos, seminaris i conferències organitzades per la Fundació, entre ells la distingida 'Cardiologia per al Consultor' que es realitza cada dos anys.

El 1980, Favaloro va establir el Laboratori d'Investigació Bàsica. Posteriorment, es va convertir en l'Institut d'Investigació en Ciències Bàsiques de l'Institut Universitari de Ciències Biomèdiques (Institut d'Investigació en Ciències Bàsiques de l'Institut Universitari de Ciències Biomèdiques) que al seu torn es va transformar en la Universitat Favaloro l'agost de 1998.

El 1992, es va inaugurar a Buenos Aires l'Institut de Cardiologia i Cirurgia Cardiovascular (Institut de Cardiologia i Cirurgia Cardiovascular de la Fundació Favaloro), organització sense ànim de lucre. Amb el lema "tecnologia avançada al servei de l'humanisme mèdic", aquest institut ofereix serveis altament especialitzats de cardiologia, cirurgia cardiovascular i trasplantaments de cor, pulmó, cardiopulmonar, fetge, ronyó i moll d'os, entre altres àrees. Favaloro va centrar la seva carrera allà, envoltat d'un selecte grup de professionals. Un dels seus pacients més famosos va ser el promotor de boxa i propietari de l'estadi Luna Park Tito Lectoure, a qui el Dr. Favaloro va operar el 1990. Va mantenir la seva èmfasi en la prevenció de malalties i promoure regles bàsiques d'higiene per reduir la taxa de mortalitat. Amb aquest objectiu, la Fundació Favaloro investiga programes de detecció i prevenció de malalties.

Reconeixements

[modifica]

Favaloro va participar en diverses societats, va ser membre actiu en vint i honorari de quaranta-tres.

Alguns dels premis i nombraments rebuts per René G. Favaloro són els següents[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Revista Gente» (en castellà). [Consulta: 30 maig 2018].
  2. ↑ «Favaloro, un luchador que pudo cambiar la cardiología pero no las estructuras» (en castellà). La nación. Arxivat de l'original el 2014-11-29 [Consulta: 3 juliol 2018].
  3. ↑ Krauss, Clifford «Argentina Searches Its Soul Over a Suicide» (en anglès). New York Times, 07-08-2000.
  4. ↑ «Fundación Favaloro - Curriculum-vitae» (en esp). [Consulta: 28 maig 2018].
  5. ↑ Barcelona, UAB - Universitat Autònoma de. «Doctors honoris causa - Universitat Autònoma de Barcelona - UAB Barcelona». [Consulta: 3 juliol 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • “Surgical Treatment of Coronary Arteriosclerosis” Baltimor: The Williams & Wilkins Co., 1970. Traducció al castellà: “Tratamiento Quirúrgico de la Arterioesclerosis Coronaria”. Buenos Aires: Intermédica, 1973
  • “Recuerdos de un Médico Rural” (1980)
  • “¿Conoce Ud. a San Martín?” (1987)
  • “La Memoria de Guayaquil” (1991)
  • “De La Pampa a los Estados Unidos” (1992). Traducció a l'anglès: “The challenging dream of heart surgery: from The Pampas to Cleveland” (1992)
  • “Don Pedro y la educación” (1994)

Enllaços externs

[modifica]