Forma musical | àlbum d'estudi ![]() |
---|---|
Intèrpret | Taylor Swift ![]() |
Llengua | anglès ![]() |
Data de publicació | 10 novembre 2017 ![]() |
Gènere | pop ![]() |
Parts | 15 pistes musicals ![]() |
Durada | 18:09 ![]() |
Sèrie | àlbums de Taylor Swift en ordre cronològic ![]() |
Empresa discogràfica | Big Machine Records ![]() |
Productor | Taylor Swift, Jack Antonoff, Max Martin i Shellback ![]() |
Format | disc compacte, disc de vinil, descàrrega digital i estríming de música ![]() |
Pistes 1. ...Ready for It? (03:28) 2. End Game (04:04) 3. I Did Something Bad 4. Don't Blame Me (03:56) 5. Delicate (03:52) 6. Look what you made me do (03:31) 7. So It Goes… (03:47) 8. Gorgeous 9. Getaway Car (03:53) 10. King of My Heart (03:34) 11. Dancing With Our Hands Tied (03:31) 12. Dress (03:50) 13. This Is Why We Can’t Have Nice Things (03:27) 14. Call It What You Want 15. New Year's Day ![]()
| |
Lover ![]() | |
Reputation és el sisé àlbum d'estudi de la cantant estatunidenca Taylor Swift. Es va publicar el 10 de novembre de 2017 pel segell discogràfic Big Machine Records, i va ser el seu darrer llançament amb aquesta companyia. Després del llançament del seu cinqué àlbum d'estudi 1989 (2014),[1] Swift es va convertir en un tema d'escrutini sensacionalista desenfrenat amb els mitjans de comunicació que van donar a conéixer la seua vida personal i les seues disputes amb altres celebritats.[2][3] Per tant, es va aïllar de la premsa i les xarxes socials, on havia mantingut una presència activa, i va crear aquest disc com un esforç per renovar el seu estat d'ànim.[3]
Influenciat per l'enrenou, Swift va escriure Reputation sota dos temes principals: les xafarderies excessives que l'envoltaven i trobar l'amor durant esdeveniments tumultuosos. Va reclutar Jack Antonoff, Max Martin i Shellback per a la producció de l'àlbum.[4][5] Marcant un canvi radical respecte a l'estil synthpop del seu predecessor, Reputation es construeix al voltant de l'electropop,[6] el R&B[7] i el trap,[8] inspirat en gèneres urbans com l'EDM, el hip-hop i el Miami bass,[9] donant com a resultat una producció molt electrònica que consisteix en caixa de ritmes amb pulsions, sintetitzadors unflats i veus manipulades.[10][11][12]
D'acord amb els temes de l'àlbum, Swift no va promoure Reputation a través d'entrevistes de premsa, com havia fet per a llançaments anteriors. Va donar suport a l'àlbum amb quatre senzills internacionals:[13][14][15][16][17] "Look What You Made Me Do", "...Ready for It?", "End Game" amb Ed Sheeran i Future, i "Delicate", que van assolir el número u, quatre, divuit i dotze del Billboard Hot 100.[18] "Gorgeous" i "Call It What You Want" van precedir l'àlbum com a temes promocionals, mentre que "New Year's Day" es va oferir a la ràdio country dels Estats Units i "Getaway Car" a la ràdio australiana.[19][20] La resposta crítica contemporània a l'àlbum va ser generalment positiva.[21] Els crítics es van dividir pel so descarat i els temes durs, però van elogiar la resiliència de la composició de cançons. Alguns crítics van considerar que l'àlbum és un disc íntim en el qual Swift es torna vulnerable i descobreix el seu jo interior. Les ressenyes retrospectives han descrit Reputation com un àlbum d'experimentació i evolució emocional.
L'àlbum va ser el quart consecutiu de Swift a debutar al número u del Billboard 200 dels Estats Units amb vendes de més d'un milió de còpies la primera setmana; va passar quatre setmanes al capdamunt de la llista. També va encapçalar les llistes a països com Austràlia, el Canadà i el Regne Unit. Va ser l'àlbum més venut d'una artista femenina el 2017, amb més de 4,5 milions de còpies venudes. Va comptar amb el suport del Reputation Stadium Tour (2018),[22] que es va convertir en la gira nord-americana més taquillera de tots els temps. Reputation va ser nominat com a millor àlbum de pop vocal a la 61a edició dels Premis Grammy,[23] figura a la llista dels millors àlbums de la dècada de 2010 de la revista Slant i ha rebut certificacions de vendes a tot el món. Swift va buidar el seu lloc web i els seus comptes de xarxes socials abans d'anunciar Reputation,[24][25] cosa que va crear una atenció generalitzada a Internet; des d'aleshores altres artistes han emulat aquesta tàctica abans d'anunciar música nova.[26]
Núm. | Títol | Productor(s) | Durada |
---|---|---|---|
1. | «…Ready for It?» |
|
3:28 |
2. | «End Game» (amb Ed Sheeran i Future) |
|
4:04 |
3. | «I Did Something Bad» |
|
3:58 |
4. | «Don't Blame Me» |
|
3:56 |
5. | «Delicate» |
|
3:52 |
6. | «Look What You Made Me Do» |
|
3:31 |
7. | «So It Goes…» |
|
3:47 |
8. | «Gorgeous» |
|
3:29 |
9. | «Getaway Car» |
|
3:53 |
10. | «King of My Heart» |
|
3:34 |
11. | «Dancing with Our Hands Tied» |
|
3:31 |
12. | «Dress» |
|
3:50 |
13. | «This Is Why We Can't Have Nice Things» |
|
3:27 |
14. | «Call It What You Want» |
|
3:23 |
15. | «New Year's Day» |
|
3:55 |
Durada total: |
55:38 |