El revelat cromogènic o còpia cromogènica és el procediment fotogràfic en color en què es basen actualment totes les pel·lícules per a càmeres analògiques.[1] En aquest tipus de revelat la imatge s'obté gràcies a un sistema que sintetitza la imatge químicament i a una pel·lícula de triple emulsió, cadascuna sensible a un dels tres colors primaris de síntesi aditiva: vermell, verd i blau (en la síntesi substractiva, dels colors dipositats a l'emulsió, són: magenta, groc i cian.)[1]
Kodachrome d'Eastman Kodak, permetent per primera vegada fer fotografies en color usant un rodet. Posteriorment en 1939 van aparèixer els primers negatius denominats Agfacolor.[1] En el cas dels negatius obtinguts per revelat cromogènic, la imatge negativa es forma a partir dels colorants orgànics que contenen els materials de la cambra.[2]
El rodet analògic de color Kodachrome basat en un procés substractiu de color va ser fabricat fins a l'any 2009 i la seva aparició es deu a la tasca de Leopold Mannes i Leopold Godowsky, dos científics universitaris que van desenvolupar un negatiu amb tres capes sensibles als tres colors primaris (vermell, verd i blau). D'aquesta manera, els tons s'unien en una única imatge modificant el monocrom per una imatge de color.[3] No obstant això, cal recordar que ja havien tingut lloc amb anterioritat altres experiments vinculats a la fotografia en color, com és el cas de Jame Clerk Maxwell, a qui se li atribueix la primera fotografia en color. Per això, el físic i matemàtic escocès va unir tres fotografies mitjançant la tricromia, cadascuna amb un filtre basat en els colors primaris.[3] De fet el 1904 els germans Lumière ja van dur a terme el primer procediment fotogràfic en color comercial amb la placa transparent autocromàtica que van anomenar placa autocroma.[2] Aquest procés rudimentari es basava en el sistema additiu de formació del color [2] i consistia en una placa fotosensible amb grans de fècula de patata que eren tenyits de diferents colors perquè aquests funcionessin com a filtres en fotografies en blanc i negre.[3]
Aquest procediment fotogràfic va tenir molt èxit per raó de la qualitat amb què representava els tons i colors. Molts fotògrafs reconeguts han fet servir el rodet Kodachrome en els seus treballs, com per exemple Steve McCurry en el seu famós retrat a la Sharbat Gula, la nena afganesa, portada de National Geographic el 1984, o William Eggleston a la seva fotografia “The Red Ceiling”.[3]
El procés de revelat cromogènic consisteix a sintetitzar químicament els colors que formen la imatge a revelar.[2] Concretament la imatge es forma amb la reacció dels components de color sobre la base de la reacció de les sals de plata.[4] Durant el revelat, una imatge de tints amb els tres colors primaris es forma a les capes d'emulsió paral·leles a la imatge de plata. Els tints, insolubles en aigua i resistents a la difusió,[5] romanen als punts de l'emulsió on es troba la imatge de plata. Posteriorment, la plata es blanqueja i es dissol per sortir de les capes de l'emulsió i, finalment, donar lloc a una imatge pura formada per tints.[5]
La formació del color es genera amb la reacció dels colorants, que creen la imatge final, ja que els halurs de plata són eliminats durant el processament.[4] Tot i la diferent estabilitat de les fotografies en funció dels papers i dels colorants emprats, l'estructura química de les imatges obtingudes mitjançant aquest procés és molt similar en tots els casos.[4]