Tipus | revolució moviment reformador moviment social ![]() | ||
---|---|---|---|
Estat | Turquia ![]() | ||
Format per | |||
La Revolució Turca[1][2] o la Revolució d'Atatürk,[3][4] també conegudes com a les Reformes d'Atatürk,[5] són una sèrie de reformes modernitzadores de Turquia que han canviat el curs de la història turca.
Es considera Kemal Atatürk com el modernitzador de Turquia amb mesures aplicades a les dècades del 1920 i 1930, seguint les sis fletxes del Kemalisme: populisme, republicanisme, nacionalisme, laïcisme, estatisme i reformisme.[6]
Mesures seves van ser la separació de la religió i la política (els afers de l'estat)[7] o la laïcització i, per tant, l'abolició del califat i de l'islam com a religió d'estat, la prohibició dels tribunals religiosos i de les escoles coràniques. També la reforma de les normes de vestiment, l'adopció d'un codi civil i criminal moderns, la introducció del calendari gregorià, la substitució de l'alfabet àrab pel llatí, i la igualtat de gènere, incloent el dret a vot i a ser elegida de les dones.
El saltanat (la monarquia) fou abolida el 1922 i el 29 d'octubre de 1923 la República Turca fou promulgada per la Gran Assemblea Nacional de Turquia.
Tant la primera legislació constitucional de la nova règim (després la Republica) turca, el Teşkilat-ı Esasiye Kanunu (LLei de l'Organització Basìca) de 1921 com la Constitució de 1924 no parlaven del laicisme. A més, la constitució mostrava l'islam com a la religió del nou estat. El 1924 el califat fou abolit, el 1927 aquesta estipulació sobre la religió fou annul·lada, i el 1934 el laicisme entra a la Constitució de Turquia com un principi del règim.[8]
L'adoptació del Codi Civil del 1926 iguala les dones amb els homes en cada àrea de la vida social. A la dona turca li va ser permès de votar i ser elegida en eleccions municipals amb la Llei dels Municipis de 1926, per primera vegada en la història moderna turca. El 5 de desembre de 1934, una nova llei (Nombre 2589), considerada una de les reformes d'Atatürk, dona a la dona turca el dret de votar i ser elegida diputada.[9] (p. 166) A les eleccions de 1935, 17 dones (i després una més en una elecció separada per omplir una vacanta) foren elegides a la Gran Assemblea Nacional.[10]
La constitució turca de 1924 estipula l'educació bàsica, tant per als homes com per a les dones com a obligatòria i gratuïta. El 1928 es realitza la Reforma del Alfabet amb la qual s'adopta un alfabet turc[11] basat en l'exemple llatí. Aquest alfabet introdueix una lletra per a cada so, i un so per a cada lletra, cosa que facilita l'aprenentatge. L'alfabetització arriba al 93% de la població de Turquia el 2012[12] (des d'uns 12-13 % a l'inici de la república. )