Rich Man, Poor Man (sèrie de televisió)

Infotaula de sèrie de televisióRich Man, Poor Man
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1945 Modifica el valor a Wikidata
DirectorBill Bixby Modifica el valor a Wikidata
CompositorAlex North Modifica el valor a Wikidata
Actors
Peter Strauss
Nick Nolte
Susan Blakely
William Smith
Ed Asner Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Canal originalAmerican Broadcasting Company Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols45 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi1r febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi15 març 1976 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis12 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
IMDB: tt0074048 FilmAffinity: 416632 Allocine: 5757 Letterboxd: rich-man-poor-man TV.com: shows/rich-man-poor-man TMDB.org: 14733 Modifica el valor a Wikidata

Rich Man, Poor Man (emesa com El rico y el pobre a Llatinoamèrica i Hombre rico, hombre pobre a Espanya) va ser una reeixida minisèrie de televisió basada en la novel·la homònima d'Irwin Shaw de 1970. La sèrie va ser produïda i transmesa als Estats Units pel canal ABC durant dotze setmanes, des de l'1 de febrer fins al març de 1976.[1]

Mary i Axel Jordache.
Rudy Jordache i Julie Prescott.

Els actors habituals eren Peter Strauss, Bill Bixby, Talia Shire i Fionnula Flanagan i Nick Nolte. També hi participaren Dorothy McGuire, Susan Blakely, Ray Milland, Edward Asner i Dorothy Malone.[2]

Tom Jordache.
Maggie Porter.

Argument

[modifica]

La història narra la vida de la família Jordache des de 1945 (la nit de la fi de la Segona Guerra Mundial) fins a 1968, i s'enfoca en els germans Rudolph i Thomas Jordache, fills d'un amargat immigrant alemany amo d'una fleca als suburbis de Nova York. Rudolph, intel·ligent i ambiciós, creix amb la ideologia d'aconseguir el somni americà i triomfar. Està enamorat de Julie Prescott i pujarà en l'escala social nord-americana dels anys 50-60 convertint-se primer en alcalde i després en senador. Thomas, per contra, és com el seu pare, buscaraons i inquiet, serà boxador, tindrà problemes amb el crim organitzat i fugirà en un buc mercant; no obstant això, contra tot pronòstic, serà Thomas el que mostri un costat més humà. També va popularitzar un actor secundari que representava el "dolent", Falconetti.[3]

Rudy Jordache i Teresa Santoro

Diferències amb la novel·la

[modifica]

Hi ha moltes diferències. La principal és que Rudolph i Thomas tenen una germana: Gretchen, que no apareix a la sèrie i Rudolph es casa amb Jean Prescott. El personatge de la sèrie, Julie Prescott té característiques de Gretchen i de Jean. En la novel·la Rudolph serà només alcalde i no senador.

Falconetti

Notes

[modifica]

A causa de l'èxit que va tenir la sèrie, després dels dotze episodis, l'ABC va produir una seqüela Rich Man, Poor Man Book II protagonitzada per Rudolph Jordache i Wesley Jordache, el fill de Thomas.

Irwin Shaw també escriure en 1977 la seqüela de la novel·la, Beggarman, Thief totalment diferent de la seqüela de la sèrie. De Beggarman, Thief es va produir una minisèrie en 1979 per la NBC, protagonitzada per Jean Simmons, Glenn Ford i Lynn Redgrave.

Repartiment complet

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis Emmy

  • Assoliment excepcional en composició musical per a una sèrie (Alex North)
  • Excel·lent direcció en una sèrie teatral (David Greene)
  • Destacat actor principal per a una única aparició en un drama o una sèrie de comèdia (Edward Asner)
  • Magnífica interpretació d'una actriu secundària en sèries de comèdia o drama (Fionnula Flanagan)

Nominacions al Premi Emmy

  • Assoliment destacat en la direcció d'art o el disseny escènic - Episodi únic d'una comèdia, un drama o una sèrie limitada
  • Destinació destacada en la cinematografia per a la programació d'entreteniment d'una sèrie
  • Assoliment excel·lent en el disseny de vestuari per a sèries de dramatúrgia o comèdia
  • Assoliment destacat en l'edició de pel·lícules per a la programació d'entreteniments per a una sèrie (episodi del 2 de febrer)
  • Assoliment excel·lent en l'edició de pel·lícules per a la programació d'entreteniments d'una sèrie (episodi del 5 de març)
  • Excel·lent rendiment continuat per un actor de suport en una sèrie de dramatúrgia (Ray Milland)
  • Excel·lent rendiment continuat per un actor de suport en una sèrie de dramatúrgia (Robert Reed)
  • Excel·lent actuació continuada per part d'una actriu secundària en sèries dramàtiques (Dorothy McGuire)
  • Destinació de la direcció en sèries dramàtiques (Boris Sagal)
  • Destacat actor principal en sèries limitades (Nick Nolte)
  • Destacat actor principal en sèries limitades (Peter Strauss)
  • Actriu destacada en sèrie limitada (Susan Blakely)
  • Sèries limitades excepcionals
  • Excel·lent interpretació d'un actor secundari en sèries de comèdia o dramatúrgia (Bill Bixby)
  • Magnífica interpretació d'un actor secundari en sèries de comèdia o dramatúrgia (Norman Fell)
  • Excel·lent interpretació d'un actor secundari en sèries de comèdia o dramatúrgia (Van Johnson)
  • Magnífica interpretació d'una actriu secundària en sèries de comèdia o dramatúrgia (Kim Darby)
  • Magnífica interpretació d'una actriu secundària en sèries de comèdia o drama (Kay Lenz)
  • Escriptura excepcional en una sèrie de dramatúrgia (Dean Riesner)

Globus d'Or

  • Millor sèrie de televisió (Drama)
  • Millor actriu de TV, Drama (Susan Blakely)
  • Millor actor secundari, Televisió (Edward Asner)
  • Millor actriu secundària de televisió (Josette Banzet)

Nominacions al Globus d'Or'

  • Millor actor de TV, Drama (Nick Nolte)
  • Millor actor de TV, Drama (Peter Strauss)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Brooks, Tim; Marsh, Earle F.. The Complete Directory to Prime Time Network and Cable TV Shows, 1946-Present. 9. Ballantine Books, 2007-10-17, p. 1152. ISBN 0-345-49773-2. 
  2. ↑ 'Hombre rico, hombre pobre': el bueno, el bruto y el malo malísimo, Valencia Plaza, 16 de febrer de 2019
  3. ↑ ‘Hombre rico, hombre pobre’: ¿El liderazgo de Falconetti?, EL País, 24 de juliol del 2018

Enllaços externs

[modifica]