Richard B. Spencer

Richard B. Spencer

(2016)
Biografia
Naixement	11 maig 1978 (46 anys) Boston (Massachusetts)
President National Policy Institute ^(en)
2011 –
Director executiu Washington Summit Publishers ^(en)
2011 –
Executiu en cap Taki's Magazine ^(en)
2008 – 2009
Editorial assistant ^(en) The American Conservative ^(en)
2007
Dades personals
Residència	Alexandria Whitefish Preston Hollow ^(en) comtat d'Arlington
Ideologia	Neonazisme i suprematisme blanc
Religió	Nietzschean affirmation ^(en)
Formació	Institute Vienna Circle ^(en) (2005–2006) Universitat Duke - European intellectual history since 1789 ^(en) (2005–2007) Universitat de Chicago - humanitats (2001–2003) Universitat de Virgínia - història de la música, literatura (1999–2001) Universitat Colgate - Grau en Arts (1998–1999) St. Mark's School of Texas
Director de tesi	Michael Allen Gillespie
Activitat
Ocupació	escriptor, activista polític, conferenciant, editor, podcaster, periodista, columnista, teòric de la conspiració
Ocupador	The American Conservative ^(en) Taki's Magazine ^(en) National Policy Institute ^(en)
Partit	candidat independent
Interessat en	Neteja ètnica i propaganda antisemita
Moviment	Paleoconservadorisme, nacionalisme blanc, nacionalisme ètnic, dreta alternativa, identitarisme i antisemitisme
Professors	Robert Buford Pippin, Gopal Balakrishnan i Michael Allen Gillespie
Influències	Nietzschean affirmation ^(en) , Duke lacrosse case ^(en) , Revolució Conservadora, Carl Schmitt, Ernst Jünger, Martin Heidegger, Nouvelle Droite, Alain de Benoist, Guillaume Faye, Julius Evola, Francis Parker Yockey, Aleksandr Duguin, Samuel T. Francis, Jared Taylor i Kevin B. MacDonald
Participà en
11 agost 2017	Manifestació Unite the Right
Cronologia
	Sines v. Kessler ^(en)
Signatura

Richard Bertrand Spencer (Boston, 11 de maig de 1978) és un supremacista blanc dels Estats Units. És president de l'Institut Nacional de Política, un lobby racista dels Estats Units.^[1]

Declaracions públiques

Al 2016, unes setmanes després de l'elecció de Donald Trump, va esmentar la propaganda Nazi i va denunciar els jueus. Com a resposta al seu crit:

«

Hail Trump, hail our people, hail victory!

»

És a dir: "Visca Trump, visca la nostra gent, visca la victòria!" i per bordar l'ocasió un grup de simpatitzants va fer la salutació Nazi, i van corejar un cant en una versió semblant a la dels feixistes.^{[cal citació]} El novembre de 2017, en una entrevista del periodista britànic Gary Younge, Spencer va reflectir el seu suport a l'esclavisme (com ho fa obertament el KKK):

«

Els africans s'han beneficiat del contacte amb el supremacisme blanc.

»

Gary Younge deixà en evidència l'orgull de Richard Spencer per la història d'esclavisme als Estats Units, il·luminant la seva ideologia obertament feixista i nazi.^[2]

En un cas en què se li va preguntar per a Hitler i els KKK (ku klux klan)^[3] va comentar:

«

No jugaré a aquest joc. (...) Hitler és una figura històrica, ha fet coses que crec que son menyspreables.

»

També va rebre un cop de puny d'un individu encaputxat,^[4] el dia de la inauguració del mandat de Donald Trump, amb un nombre considerablement majoritari d'elogis a Youtube.^[5][6]

Referències

1. «The National Policy Institute» (en anglès). AltRight.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2017. [Consulta: 18 març 2019].
2. «Cómo se entrevista a un neonazi» (en castellà (vídeo en anglès)). http://www.guerraeterna.com/ (Íñigo Sáenz de Ugarte), 08-11-2017. [Consulta: 9 novembre 2017].
3. Domènech, Ferran «Grupuscles del kkk». La directa, 02-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-03 [Consulta: 2 setembre 2017].
4. «White nationalist Richard Spencer punched in the face camera while doing interview». YouTube, 20-01-2017 [Consulta: 18 març 2019].
5. «White nationalist Richard Spencer punched in the face camera while doing interview» (en anglès), 20-01-2017. [Consulta: 2 setembre 2017].
6. «6 razones por las que Noam Chomsky está equivocado con el antifa» (en castellà). Alasbarricadas, 30-08-2017. [Consulta: 2 setembre 2017].