Richie Ramone

Plantilla:Infotaula personaRichie Ramone

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 agost 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Passaic (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbateria, músic, percussionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènerePunk rock Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBateria Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSire Records Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrichieramone.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1708353 TMDB.org: 80493
Musicbrainz: 9d202e58-ca60-42f9-a6d9-897e08a667a9 Songkick: 4554953 Discogs: 283989 Allmusic: mn0000852129 Modifica el valor a Wikidata

Richard Reinhardt, més conegut com a Richie Ramone i també anomenat Richard Beau (11 d'agost de 1957), és un baterista nord-americà, conegut principalment per haver estat el baterista de la famosa banda de punk rock Ramones, des del febrer de l'any 1983 fins a l'agost del 1987. Va ser l'únic baterista del grup acreditat com a compositor i escriptor de sis cançons del grup, entre les quals hi ha «Humankind», «Somebody Put Something in My Drink», «I Know Better Now» i «I'm Not Jesus», i a l'actualitat, és un dels tres membres supervivents de la banda (sent els altres Marky Ramone i C.J. Ramone).[1]

Vida i carrera

[modifica]

Richie es va unir a Ramones abans del llançament de l'àlbum Subterranean Jungle a finals del 1982 i apareix en els dos vídeos musicals d'aquest àlbum, tot i que no hi va participar musicalment. Va enregistrar els àlbums Too Tough to Die, Animal Boy i Halfway to Sanity i apareix a les compilacions, Greatest Hits, Loud, Fast Ramones: Their Toughest Hits, Weird Tals of the Ramones, i en el DVD en directe It's Alive 1974-1996. Va aportar un dels èxits dels Ramones «Somebody Put Something in My Drink» que s'inclou a l'àlbum Ramones Mania, l'únic àlbum de Ramones que va arribar al Disc d'Or, així com «Smash You», «Humankind», «I'm Not Jesus», «I Know Better Now» i «(You) Can't Say Anything Nice». Les cançons «I'm Not Jesus» i «Somebody Put Something in My Drink» han estat interpretades per multitud de bandes de tot el món, particularment bandes de metal com Children of Bodom i Behemoth.

Va ser l'únic baterista a participar com a vocalista capdavanter en cançons de Ramones, incloent «Can't Say Anything Nice» i la inèdita «Elevator Operator», a més d'algunes demos. L'habilitat per cantar de Richie va ser apreciada per Joey Ramone: «Richie és molt talentós i versàtil... realment fa enfortir la banda al 100 % perquè fa cors, és líder i canta el material de Dee Dee. En el passat, era únicament jo qui cantava».[2] Richie va realitzar més de 500 concerts per tot el món amb els Ramones, incloent Amèrica del Sud, on els fanàtics portaven pancartes que deien «Richie» i «Drink» en homenatge al seu ídol.

La relació dels membres de Ramones sovint era inestable, tal com es documenta en el llibre de Monte Melnick, On the Road with the Ramones, i en el llibre de Mickey Leigh, I Splent with Joey Ramone. En el documental End of the Century: The Story of the Ramones, Richie revela que tenia divergènces artístiques amb Johnny Ramone que es van evidenciar a l'estudi quan Richie es trobava mesclant «Halfway to Sanity» a petició d'última hora de Joey Ramone.[3] No obstant això, Richie va tenir la sort de gaudir de forts vincles amb el compositor i baixista Dee Dee Ramone[4] i amb Joey Ramone qui va declarar: «Richie va salvar la banda. Va ser el millor que li ha passat als Ramones. Ens va retornar l'esperit».[5][6]

Richie va deixar la banda abruptament l'agost del 1987, suposadament a causa d'una disputa per diners amb Johnny. D'acord amb entrevistes del documental End of the Century: The Story of the Ramones, Richie va renunciar després que Johnny Ramone es negués a compartir equitativament els diners de les vendes de samarretes amb ell. Posteriorment, Richie va treballar en alguns dels enregistraments en solitari de Dee Dee.[7] Després de ser reemplaçat breument (dos concerts) per Elvis Ramone (també conegut com a Clem Burke de Blondie i The Romantics) el predecessor de Richie va ser Marky Ramone qui va tornar a la banda i s'hi va quedar fins a la dissolució l'any 1996. Richie va assistir al funeral de Joey Ramone, el 17 d'abril de 2001, l'endemà passat de la seva mort.[8]

A l'actualitat segueix brindant concerts arreu del món.[9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19]

Discografia

[modifica]

Amb Ramones

[modifica]
  • Too Tough to Die (1984)
  • Animal Boy (1986)
  • Halfway to Sanity (1987)
  • Smash You: Live ’85 (2002)
    • Disc en directe enregistat l'any 1985 i llançat com el segon disc en les còpies inicials de Loud, Fast Ramones: Their Toughest Hits

Amb Rock & Roll Rats

[modifica]
  • Rebel 67 (2013)

Amb The Gobshites

[modifica]
  • The Whistle Before the Snap (2013)
  • Live from the Dogghouse (2013)

Com a convidat especial

[modifica]
  • Velveteen - After Hours (1983) (com Richard Beau)
  • Fred Schneider - Fred Schneider and the Shake Society (1984) (com Richard Beau)
  • Joey Ramone - Ja Know? (2012)
  • Ambulance - Planet You (2012)
  • Donen Sartain - Love is Suïcidi (2013)
  • Els wezos (argentina) - El principio del final (2018)

Solista

[modifica]
  • Entitled (2013)
Tracklist
  • 01. Criminal
  • 02. I Know Better Now
  • 03. Entitled
  • 04. Take My Hand
  • 05. Smash You
  • 06. Better Than Em
  • 07. Someday Girl
  • 08. Into The Fire
  • 09. I’m Not Jesus
  • 10. Humankind
  • 11. Vulnerable
  • 12. Forgotten Years
  • 13. Somebody Put Something In My Drink [LP Bonus Track]

Referències

[modifica]
  1. ↑ True, Everett (2002). Hey Ho Let's go: The Story of The Ramones. Omnibus Press. p. 208. ISBN 0-7119-9108-1
  2. ↑ Leigh, Mickey. I Slept With Joey Ramone. Touchstone, 2009, p. 229. ISBN 0-7432-5216-0. 
  3. ↑ Leigh, Mickey. I Slept With Joey Ramone. Touchstone, 2009, p. 268. ISBN 0-7432-5216-0. 
  4. ↑ True, Everett. Hey Ho Let's Go: The Story of the Ramones. Omnibus Press, 2005, p. 221. ISBN 1-84449-413-6. 
  5. ↑ «Ramones Get Back the Spirit».
  6. ↑ Melnick, Monte. On The Road With The Ramones. Bobcat Books, 2007, p. 134. ISBN 1-84772-103-6. 
  7. ↑ Extraído de la película End of the Century: The Story of the Ramones.
  8. ↑ Laitio-Ramone, Jari-Pekka. Rock In Peace: Dee Dee And Joey Ramone. Tmi Ramoniac, 2004, p. 53. 
  9. ↑ elperuano.pe : Los Saicos fueron pioneros Consultado el 7 de noviembre de 2018
  10. ↑ elchubdelrock.com : Punk it’s Not Dead: Richie Ramone en Lima Consultado el 7 de noviembre de 2018
  11. ↑ hereunidoalabanda.com : Entrevista con RICHIE RAMONE: “Marky Ramone no quiso hacerse una foto conmigo en los Grammy, se ve que no le gusto” Consultado el 7 de noviembre de 2018
  12. ↑ rockomotora.com : ENTREVISTA A RICHIE RAMONE Arxivat 2018-05-22 a Wayback Machine. Consultado el 7 de noviembre de 2018
  13. ↑ elsantuariodelrock.com : RICHIE RAMONE en Latinoamérica 2018 Consultado el 8 de noviembre de 2018
  14. ↑ indiehoy.com : Richie Ramone en Buenos Aires Consultado el 7 de noviembre de 2018
  15. ↑ rockandball.com.ar : Richie Ramone: “Yo tocaba más fuerte que Tommy y que Marky” Consultado el 8 de noviembre de 2018
  16. ↑ rockaxis.com : Agendan el regreso de Richie Ramone a Chile Consultado el 8 de noviembre de 2018
  17. ↑ smh.com.au : Richie Ramone's still tough Consultado el 8 de noviembre de 2018
  18. ↑ dx.com.py : Richie Ramone: “El público es lo más importante en cada show” Arxivat 2018-11-08 a Wayback Machine. Consultado el 8 de noviembre de 2018
  19. ↑ heraldo.es : Richie Ramone actuará en mayo en Valladolid, Vitoria, Bilbao y Zaragoza Consultado el 8 de noviembre de 2018