Rifaximina

Rifaximina

Malaltia objecte	hepatopatia, síndrome de l'intestí irritable, encefalopatia i cirrosi hepàtica
Dades clíniques
Risc per l'embaràs	categoria C per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic	rifamicina
Codi ATC	D06AX11 i A07AA11
Dades químiques i físiques
Fórmula	C43H51N3O11
Massa molecular	785,89 g·mol^−1
SMILES
Identificadors
Número CAS	80621-81-4
PubChem (CID)	6436173
DrugBank	DB01220
ChemSpider	10482302
UNII	L36O5T016N
KEGG	D02554
ChEBI	75246
ChEMBL	CHEMBL1617
PDB ligand ID	RXM
AEPQ	100.111.624

La rifaximina és un antibiòtic semisintètic derivat de la rifampicina amb un ampli espectre antibiòtic contra bacteris grampositius i gramnegatius aeròbics i anaeròbies. En ser administrat per via oral l'absorció intestinal és menyspreable (<0,4%) per la qual cosa s'utilitza per a tractaments localitzats al tracte intestinal. S'empra en la medicina humana per al tractament de malalties intestinals com ara el sobrecreixement bacterià de l'intestí prim, la síndrome de l'intestí irritable, encefalopatia hepàtica, colitis ulcerosa, malaltia diverticular, diverticulitis aguda i la colitis pseudomembranosa.

El mecanisme d'acció consisteix en inhibir la síntesi de l'ARN bacterià, dificultant així la multiplicació de l'agent infecciós, en bacteris susceptibles en unir-se a l'enzim ARN polimerasa. Aquesta unió bloqueja la translocació, que atura la transcripció. ^[1] Es comercialitza a Espanya com a Spiraxin.^[2]

A part del seu efecte bactericida i bacteriostàtic, la rifampicina produeix altres efectes sobre la microbiota intestinal, com ara la disminució de la resposta inflamatòria intestinal inhibint l'activació del factor nuclear (NF)-κB via el receptor X de pregà (PXR) i reduint la expressió de les citocines inflamatòries interleucina (IL)-1B i el factor de necrosi tumoral alfa (TNFα).^[3]

Usos mèdics

Diarrea del viatger (TD)

La rifaximina s'utilitza per tractar la diarrea del viatger causada per certs bacteris (E. coli) en adults i nens d'almenys 12 anys. Tracta la diarrea del viatger aturant el creixement dels bacteris que causen la diarrea. La rifaximina no s'ha d'aplicar per tractar la diarrea del viatger amb sang o amb febre.^[4]

Síndrome de l'intestí irritable (SII)

La rifaximina s'utilitza per al tractament de la síndrome de l'intestí irritable. Posseeix propietats antiinflamatòries i antibacterianes, i és un antibiòtic no absorbible que actua localment a l'intestí. Aquestes propietats el fan eficaç per alleujar els símptomes funcionals crònics de la síndrome de l'intestí irritable (SII) de tipus no restrenyiment.^[5] Sembla que conserva les seves propietats terapèutiques per a aquesta indicació, fins i tot després de cursos repetits.^[6][7] Està especialment indicat quan se sospita que un excés de bacteris de l'intestí prim està implicat en l'IBS d'una persona. Es pot obtenir alleujament o millora dels símptomes per als símptomes globals del SII, com ara: dolor abdominal, flatulència, inflor i consistència de les femtes. Un inconvenient és que poden ser necessaris cursos repetits per a la recaiguda dels símptomes.^{[7] [8]}

Altres

• Infecció per Clostridioides difficile
• Encefalopatia hepàtica
• Altres usos inclouen el tractament de: diarrea infecciosa, excés de bacteris a l'intestí prim, malaltia inflamatòria intestinal i malaltia diverticular.^{[9][8][10][11]}

Especial precaució

Els pacients han d'evitar l'ús de rifaximina si són al·lèrgics a la rifabutina, la rifampicina i la rifapentina. Pot fer que les vacunes atenuades (com la vacuna contra la tifoide) no funcionin bé. Els professionals sanitaris han d'estar informats sobre el seu ús abans de rebre qualsevol immunització.^[12] Les dones embarassades o en període de lactància han d'evitar prendre'l, ja que és un medicament de categoria C per a l'embaràs i pot danyar el fetus.^[13] Es requereix un ús prudent en persones amb cirrosi hepàtica que tenen una puntuació de Child-Pugh de severitat de classe C.^[14]

Referències

1. Current Opinion in Gastroenterology, 26, 1, 1-2010, pàg. 17–25. DOI: 10.1097/MOG.0b013e328333dc8d. PMC: 4737517. PMID: 19881343.
2. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2024.
3. Informació sobre rifaximina (anglès) Consulta el 2 de juliol de 2014
4. Clinical Infectious Diseases, 45 Suppl 1, Suppl 1, 7-2007, pàg. S78–S84. DOI: 10.1086/518155. PMID: 17582576 [Consulta: free].
5. Expert Review of Gastroenterology & Hepatology, 10, 4, 2016, pàg. 431–442. DOI: 10.1586/17474124.2016.1140571. PMID: 26753693.
6. Expert Opinion on Drug Safety, 15, 7, 7-2016, pàg. 983–991. DOI: 10.1080/14740338.2016.1186639. PMID: 27149541.
7. Journal of Neurogastroenterology and Motility, 24, 2, 4-2018, pàg. 197–215. DOI: 10.5056/jnm17145. PMC: 5885719. PMID: 29605976.
8. Clinical and Experimental Gastroenterology, 8, 2015, pàg. 159–167. DOI: 10.2147/CEG.S67231. PMC: 4467648. PMID: 26089696.
9. «Diverticular Disease and Rifaximin: An Evidence-Based Review». Antibiotics, vol. 12, 3, 2-2023, pàg. 443. DOI: 10.3390/antibiotics12030443. PMC: 10044695. PMID: 36978310.
10. «Meta-analysis: long-term therapy with rifaximin in the management of uncomplicated diverticular disease». Alimentary Pharmacology & Therapeutics, vol. 33, 8, 4-2011, pàg. 902–910. DOI: 10.1111/j.1365-2036.2011.04606.x. PMID: 21366632.
11. «Prevention and Conservative Therapy of Diverticular Disease». Viszeralmedizin, vol. 31, 2, 4-2015, pàg. 103–106. DOI: 10.1159/000377651. PMC: 4789966. PMID: 26989379.
12. «Rifaximin Oral: Uses, Side Effects, Interactions, Pictures, Warnings & Dosing - WebMD» (en anglès). www.webmd.com. [Consulta: 27 juny 2022].
13. Gut, 55, 8, 8-2006, pàg. 1198–1206. DOI: 10.1136/gut.2005.078097. PMC: 1856272. PMID: 16849349.
14. Clinical and Experimental Gastroenterology, 8, 2015, pàg. 159–167. DOI: 10.2147/CEG.S67231. PMC: 4467648. PMID: 26089696.

Enllaços externs

• «Spiraxin 200 mg» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2022].