Rigoletto

Rigoletto

Titta Ruffo com a Rigoletto, 1912
Forma musical	òpera
Compositor	Giuseppe Verdi
Llibretista	Francesco Maria Piave
Llengua original	italià
Basat en	Le roi s'amuse, de Victor Hugo (Victor Hugo )
Creació	1850
Data de publicació	segle XIX
Gènere	òpera
Parts	tres
Durada	2 hores i 15 minuts
Part de	trilogia popular
Format per	Caro nome che il mio cor ^(en) , La donna è mobile, Questa o quella ^(en) i Bella figlia dell’amore ^(en)
Personatges	Duc de Màntua (tenor) Rigoletto, bufó del Duc (baríton) Gilda, filla de Rigoletto (soprano) Giovanna, donzella de Gilda (mezzosoprano) Sparafucile, sicari (baix) Maddalena, germana de Sparafucile (mezzosoprano) Comte Monterone, noble (baríton) Comte Ceprano, noble (baix) Marullo, cortesà (baríton) Borsa, (baríton) Cor de cortesans, servents, comparsa.
Estrena
Estrena	11 de març de 1851
Escenari	Teatre La Fenice de Venècia,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	3 de desembre de 1853 (estrena a Catalunya)

Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo. Va ser estrenada l'11 de març de 1851 al teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu.

Rigoletto és un drama de passió, falsedat, venjança i amor. La història gira entorn de Gilda, filla de Rigoletto -el bufó geperut de la cort del Ducat de Màntua- i amant del Duc. Al llarg de l'obra veiem com Gilda és manipulada, sense tenir veu ni vot en les decisions que es prenen sobre la seva vida.

Origen i context

A les primeries de 1851, el teatre de La Fenice de Venècia va invitar Verdi a compondre una nova òpera. Verdi va triar el drama francès Le roi s'amuse de l'escriptor Victor Hugo, encara que aquesta obra havia estat censurada a París, acusant-la de manifestar el llibertinatge d'un rei. Per això mateix, Verdi va acceptar des d'un principi modificar els noms i els llocs sempre que pogués conservar el nucli del drama.

Cartell de l'estrena de Rigoletto

Però tres mesos abans de l'estrena la censura va vetar el llibret. El comunicat deia així: «El governador militar de Venècia, senyor Gorzowski, deplora que el poeta Piave i el cèlebre músic Verdi no hagin sabut triar un altre camp per a fer brollar els seus talents, que el de la repugnant immoralitat i obscena trivialitat de l'argument del llibret titulat La Maledizione. Sa Excel·lència ha disposat vetar absolutament la representació i desitja que jo adverteixi a aquesta Presidència d'abstenir-se'n de qualsevol ulterior insistència...»

L'assumpte es va resoldre gràcies a la diplomàcia dels administradors del teatre. Es van traslladar a Busseto i allí es van posar d'acord amb Verdi i el llibretista perquè es canviaren alguns punts:

• Traslladar l'acció de La Cort de França a una cort menor.
• Canviar els noms dels protagonistes inventats per Victor Hugo.
• Canviar l'escena en què el llibertí posseeix una clau per a accedir a la cambra de la protagonista per una altra distinta que respectés la necessària decència.
• La visita del rei a la Taverna serà casual i no dictada per baixos propòsits.

Verdi va acceptar aquestes condicions i el contracte es va firmar. Les firmes van ser tres: Verdi, Piave i Guglielmo Brenna, secretari de La Fenice. Així va nàixer l'òpera Rigoletto tal com es coneix avui dia. Verdi es va proposar en aquesta obra conciliar l'estructura tradicional del melodrama amb la complexitat del protagonista, Rigoletto, i això no ho va poder canviar la censura amb les seues condicions. El bufó Rigoletto és un personatge típicament verdià, que es mou entre l'afecte per la seua filla i l'odi pel Duc i els cortesans. És exactament el que Verdi volia realitzar.

Argument

L'acció es desenvolupa a la ciutat de Màntua (Itàlia), durant el segle xvi.

Acte I

S'alça el teló i apareix el palau del duc de Màntua (Vicenç I Gonzaga) mentre s'escolta una música festiva. El duc mostra el seu caràcter frívol i llibertí quan canta Questa o quella. Conversa amb Borsa sobre una noia desconeguda de la qual s'ha encapritxat. Marullo comunica als cortesans que el bufó Rigoletto oculta una amant. Rigoletto es mofa de diversos personatges les dones o germanes dels quals han estat cortejades pel duc. Un d'aquests personatges burlats és Monterone a qui el duc ordena arrestar. Monterone ix de l'escena maleint Rigoletto. És la famosa maledizione que portarà la perdició de Rigoletto.

Hi ha un canvi d'escena. Rigoletto torna a casa seua preocupat per la maledicció. Apareix el personatge de Sparafucile, un assassí professional que ofereix els seus serveis a Rigoletto. Aquest va expressant els seus sentiments i la seua condició de vida. Entra a casa i hi troba la seua filla (a qui els cortesans havien pres com a amant). S'anomena Gilda i viu amagada i resguardada per son pare. Els dos personatges mantenen una conversa i Rigoletto insisteix molt que Gilda no isca més que a missa i que l'acompanye l'ama Giovanna.

El duc arriba a la casa i s'assabenta que Gilda és en realitat la filla de Rigoletto. Suborna Giovanna i s'oculta en el jardí. Gilda confessa l'ama que està enamorada d'un jove que ha vist a l'església, que no és altre que el duc. En aquest moment apareix i li declara el seu amor. Junts canten E il sol dell'anima. El duc conta a Gilda que és un estudiant i que s'anomena Gualtier Maldé. Fora se senten les veus de Ceprano i Borda que planegen el rapte de la suposada amant de Rigoletto, que en realitat és la seua filla. El duc marxa. Quan Gilda es queda sola repeteix el nom del seu enamorat, cantant el Caro nome.

A continuació té lloc una escena d'embull i confusió entre els cortesans i Rigoletto, que és burlat i enganyat per aquests, que aconsegueixen entrar en el jardí i raptar a Gilda. Quan Rigoletto se n'adona és massa tard. Ple d'angoixa recorda i canta ah, la maledizione!

Acte II

L'escena és al palau del duc que està desesperat perquè en tornar a casa de Rigoletto no ha trobat Gilda. Canta Parmi vedar le lacrime. Entren els cortesans i conten que han raptat l'amant de Rigoletto. El duc s'adona que es tracta de Gilda i va a cercar-la. Entra en escena Rigoletto vestit de bufó, i molt angoixat els diu a tots Tindré la meua filla i després, Cortigiani, vil razza. Entra en escena Gilda que conta a son pare el que li ha estat passant des de fa algun temps, Tots els dies festius, a l'església. Rigoletto planeja venjar-se del duc, mentre la seua filla demana que el perdone. Rigoletto canta Si, vendetta.

Acte III

Transcorre en una posada on es troben Rigoletto, Gilda, el duc, el malvat Sparafucile i la seua germana Maddalena. Rigoletto vol demostrar a la seua filla com és de llicenciós el duc. És quan aquest últim canta La donna è mobile (la dona és voluble) i després festeja Maddalena. Rigoletto planeja l'assassinat del duc junt amb Sparafucile i després demana a Gilda que se'n vaja a casa, es pose roba d'home i fugi a Verona. La noia obeeix. L'assassí i ell decidixen que després de la mort, el cos ha de ser ficat en un sac i llençat al riu.

Es desencadena una tempesta i el duc decideix passar la nit en la posada. Maddalena tracta de convèncer el seu germà que no assassine al duc sinó al bufó. Sparafucile s'escandalitza perquè no pot assassinar un client, però promet assassinar el primer home que es presente a la Taverna. Apareix Gilda (desobeint les ordes de son pare), vestida d'home i Sparafucile l'assassina en confondre-la amb un client.

Ja no hi ha tempesta. Rigoletto entra en escena i Sparafucile li lliura el sac. Quan es disposa a tirar-lo al riu sent la veu del duc des de l'interior de la posada, cantant La donna e mobile. Horroritzat, obri el sac i veu la seua filla agonitzant encara. Gilda i son pare es penedixen del que ocorre i es demanen mútuament perdó. L'escena acaba amb un lament de Rigoletto que recorda la maledizione de Monterone.

Números i escenes

El següent quadre sinòptic exposa els números i escenes de l'òpera. Hi trobem el títol o la frase^[1] amb què comença el fragment i quins personatges hi intervenen. També hi ha una columna que fa referència al canvi de tempo o caràcter de l'escena per tal de poder seguir-ho auditivament. En aquesta columna també s'hi han afegit termes relacionats amb la solita forma, on podem entendre la connexió en vertical d'algunes de les escenes (per exemple, número 8 o número 10).

Acte i número	Escena	Tempo/Caràcter	Títol	Personatges
Acte I
		Andante sostenuto	Preludi instrumental	Orquestra
1	Escena I	Introducció, allegro con brio	Della mia bella incognita borghese	Duca i Borsa
		Ballata	Questa o quella per me pari sono	Duca
2	Escena II	Minuetto	Partite?…Crudele!	Duca i Contessa
	Escena III	A tempo	In testa che avete, signor di Ceprano	Rigoletto
	Escena IV i V	Coro, allegro con brio	Gran nuova	Marullo, Coro, Duca, Rigoletto, Ceprano
	Escena VI	Seguint introducció, moderato	Ch’io gli parli	Monterone i Rigoletto
		Stretta introducció, vivace	Oh tu che la festa audace hai turbato	Tutti menys Rigoletto
3	Escena VII	Duet, andante mosso	Quel veccio maledivami	Rigoletto i Sparafucile
4	Escena VIII	Adagio, Allegro, Moderato, Allegro, Andante, Allegro	Pari siamo!…io la lingua, egli ha il pugnale	Rigoletto
	Escena IX	Allegro vivo	Figlia! -Mio padre	Rigoletto i Gilda
		Duet, andante	Deh, non parlare al misero	Rigoletto i Gilda
	Escena X	Tempo di mezzo	Già de tre lune son qui venuta	Gilda, Rigoletto i Giovanna
	Escena XI	Cabaletta, Allegro moderato assai, Piu mosso, Tempo primo, Piu mosso,	Veglia, o donna, questo fiore	Rigoletto, Gilda, Giovanna
5	Escena XII	Allegro assai moderato, Allegretto, Allegro vivo	Giovanna, ho dei rimorsi	Gilda, Giovanna, Duca
		Duet, andantino	È il sol dell'anima, la vita è amore	Duca, Gilda
		Tempo di mezzo, allegro	Che m'ami, deh, ripetimi...	Duca, Gilda, Ceprano, Borsa, Giovanna
		Cabaletta, vivacissimo	Addio…speranza ed anima	Gilda, Duca
6	Escena XIII	Allegro assai moderato, allegro moderato,	Gualtier Maldè!, Caro nome che il mio cor	Gilda
	Escena XIV		È là... - Miratela	Borsa, Ceprano, Coro
7	Escena XV	Recitativo, Andante assai mosso	Riedo!…perché?	Rigoletto, Borsa, Ceprano, Marullo
		Allegro	Zitti, zitti, muoviamo a vendetta	Coro
		Allegro assai vivo	Soccorso, padre mio!	Gilda, Rigoletto, Coro
Acte II
8	Escena I	Allegro agitato assai	Instrumental	Orquestra
		Allegro recitativo, adagio, andante, allegro, adagio	Ella mi fu rapita!	Duca
		Aria, adagio	Parmi veder le lagrime	Duca
	Escena II	Tempo di mezzo, allegro vivo	Duca, Duca! -Ebben?	Coro, Borso, Marullo, Ceprano i Duca
		Cor, allegro assai moderato	Scorrendo uniti remota via	Borso, Marullo, Ceprano i Coro
		Cabaletta, Tempo primo, piu mosso	Possente amor mi chiama	Duca, Borso, Marullo, Ceprano i Coro
9	Escena III i IV	Allegro moderato assai, allegro vivo	Povero Rigoletto!	Marullo, Rigoletto, Coro, Ceprano, Paggio i Borsa
	Escena V	Aria, andante mosso agitato, meno mosso	Corgitiani, vil razza dannata	Rigoletto
10	Escena V-VI	Allegro vivo assai ed agitato, recitatiu	Mio padre! - Dio! Mia Gilda	Gilda, Rigoletto, Borsa, Marullo, Ceprano i Coro
	Escena VI	Duet, andantino, piu mosso, piu lento	Tutte le feste al tempio	Gilda i Rigoletto
	Escena VII	Tempo di mezzo, recitatiu, moderato	Compiuto pur quanto a fare mi resta	Rigoletto, Gilda, Usciere i Monterione
	Escena VIII	Cabaletta, allegro vivo, poco piu	Sì, vendetta, tremenda vendetta	Rigoletto i Gilda
Acte III
11	Escena I	Adagio, recitatiu	E l'ami? -Sempre	Rigoleto, Gilda
	Escena II	Allegro, recitatiu	Due cose, a tosto	Duca, Sparafucile
		Canzone, Allegretto	La donna è mobile	Duca
		Recitatiu	È là il vostr’uomo	Sparafucile i Rigoletto
12	Escena III	Allegro	Un dì, se ben rammentomi	Duca, Maddalena, Rigoletto i Gilda
		Andante, Quartet	Bella figlia dell'amore	Duca, Maddalena, Rigoletto i Gilda
		Recitatiu, Allegro	M’odi, ritorna a casa	Rigoletto i Gilda
13	Escena IV	Allegro, recitatiu	Venti scudi hai tu detto	Rigoletto i Sparafucile
	Escena V	Tempo primo	Maddalena -Aspettate	Duca, Maddalena i Sparafucile
	Escena VI	Allegretto	La donna è mobile (2)	Duca
		Tempo primo, allegro	È amabile in vero cotal	Maddalena, Sparafucile, Gilda i Coro
		Tempo primo, trio	Somiglia un Apollo quel giovine	Maddalena, Sparafucile, Gilda i Coro
		Tempesta	Instrumental	Orquestra
14	Escena VII	Recitatiu, allegro	Della vendetta alfin ginge l'istante!	Rigoletto
	Escena VIII	Recitatiu	Mezzanotte	Rigoletto i Sparafucile
	Escena IX	Allegretto, allegro i allegretto	La donna è mobile (3)	Duca i Rigoletto
	Escena X	Moderato, poco piu mosso	Chi è mai, chi è qui in sua vece?…	Rigoletto, Gilda
		Andante	V'ho ingannato... colpevole fui...	Gilda, Rigoletto

Instrumentació

Verdi escriu aquesta òpera per la següent formació: 2 flautes (flauta 2 dobla flautí), 2 oboès (oboè 2 dobla corn anglès), 2 clarinets en, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, cimbasso (mateix registre que la tuba o el trombó contrabaix), timbales, bombo, címbals i cordes.

A més, Verdi disposa una banda, bombo, 2 campanes i una màquina de trons fora d'escena i una petita formació de violins I i II, violes i contrabaixos dintre d'escena.

Enregistraments sonors

Any	Rigoletto, Gilda, Duc, Sparafucile, Maddalena	Director	Empresa discogràfica
1915/18	Antonio Amentano Anticorona, Angela de Angelis, Fernando de Lucia, Luis Muñoz, Vida Ferluga	Salvatore Sassano	Phonotype
1916	Cesare Formichi, Ines Maria Ferraris, Giuseppe Taccani, Vincenzo Bettoni	Lorenzo Molajoli	Columbia Records
1917	Giuseppe Danise, Ayres Borghi-Zerni, Carlo Broccardi, Vincenzo Bettoni, Olga Simzis	Carlo Sabajano	His Master's Voice
1927/28	Luigi Piazza, Lina Pagliughi, Tino Folgar, Salvatore Baccaloni, Linda Brambilla	Carlo Sabajno	Radiex
1927/30	Riccardo Stracciari, Mercedes Capsir, Dino Borgioli, Ernesto Dominici, Anna Masetti-Bassi	Lorenzo Molajoli	Columbia Records
1935	Lawrence Tibbett, Lily Pons, Frederick Jagel, Virgilio Lazzari, Helen Olheim	Ettore Panizza	Naxos
1950	Josef Metternich, Rita Streich, Rufold Schock, Wilhem Lang, Margarete Klose	Ferenc Fricsay	Myto Records
1950	Leonard Warren, Erna Berger, Jan Peerce, Italo Tajo, Nan Merriman	Renato Cellini	RCA Red Seal
1952	Piero Campolonghi, Maria Callas, Giuseppe di Stefano, Alberto Herrera	Umberto Mugnai	Urania
1954	Giuseppe Taddei, Lina Pagliughi, Ferruccio Tagliavini, Giulio Neri, Irma Colasanti	Angelo Questa	Warner-Fonit
1954	Aldo Protti, Hilde Güden, Mario del Monaco, Cesare Siepi, Giulietta Simionato	Alberto Erede	Decca
1955	Tito Gobbi, Maria Callas, Giuseppe di Stefano, Nicola Zaccaria, Adriana Lazzarini	Tullio Serafin	EMI
1960	Ettore Bastianini, Renata Scotto, Alfredo Kraus, Ivo Vinco, Fiorenza Cossotto	Gianandrea Gavazzeni	Dischi Ricordi
1961	Cornell MacNeil, Joan Sutherland, Renato Cioni, Cesare Siepi, Stefania Malagú	Nino Sanzogno	Decca
1963	Robert Merrill, Anna Moffo, Alfredo Kraus, Ezio Flagello, Rosalind Elias	Georg Solti	RCA Victor
1964	Dietrich Fischer-Dieskau, Renata Scotto, Carlo Bergonzi, Ivo Vinco, Fiorenza Cossotto	Rafael Kubelík	Deutsche Grammophon
1967	Cornell MacNeil, Reri Grist, Nicolai Gedda, Agostino Ferrin, Anna di Stasio	Francesco Molinari-Pradelli	EMI
1971	Sherrill Milnes, Joan Sutherland, Luciano Pavarotti, Martti Talvela, Huguette Tourangeau	Richard Bonynge	Decca
1978	Sherrill Milnes, Beverly Sills, Alfredo Kraus, Samuel Ramey, Mignon Dunn	Julius Rudel	EMI
1979	Piero Cappuccilli, Ileana Cotrubas, Plácido Domingo, Nicolai Ghiaurov, Ielena Obraztsova	Carlo Maria Giulini	Deutsche Grammophon
1984	Renato Bruson, Edita Gruberová, Neil Schicoff, Robert Lloyd, Brigitte Fassbänder	Giuseppe Sinopoli	Philips
1988	Giogio Zancanaro, Daniela Dessi, Vincenzo La Scola, Paata Burchuladze, Martha Senn	Riccardo Muti	EMI
1989	Leo Nucci, June Anderson, Luciano Pavarotti, Nicolai Ghiaurov, Shirley Verrett	Riccardo Chailly	Decca
1993	Alexandru Agache, Leontina Vaduva, Richard Leech, Samuel Ramey, Jennifer Larmore	Carlo Rizzi	Teldec
1998	Vladimir Cernov, Cheryl Studer, Luciano Pavarotti, Roberto Scandiuzzi, Denyce Graves	James Levine	Deutsche Grammophon

Enregistraments audiovisuals

Any	Rigoletto, Gilda, Duc, Sparafucile, Maddalena	Director	Empresa discogràfica
1977	Cornell MacNeil, Ileana Cotrubas, Plácido Domingo, Justino Díaz, Isola Jones	James Levine	Deutsche Grammophon
1982	Ingvar Wixell, Edita Gruberova, Luciano Pavarotti, Ferruccio Furlanetto, Victoria Vergara	Riccardo Chailly	Decca
1987	Leo Nucci, Luciana Serra, Alfredo Kraus, Michele Pertusi, Ambra Vespasiani	Angelo Compori	Hardy Classics
2000	Paolo Gavanelli, Christine Schäfer, Marcelo Álvarez, Eric Halfvarson, Graciela Araya	Edward Downes	Opus Arte
2001	Leo Nucci, Inva Mula, Aquiles Machado, Mario Luperi, Sarah Maria Punga	Marcello Viotti	TDK
2004	Carlos Álvarez, Inva Mula, Marcelo Álvarez, Julian Konstantikov, Nino Surguladze	Jesús López Cobos	TDK
2005	Roberto Servile, Inva Mula, Marcelo Álvarez, Andrea Silvestrelli, Svetlan Serdar	Kery Lynn Wilson	Sony
2006	Leo Nucci, Elena Mosuc, Piotr Beczala, László Polgár, Katharina Peetz	Nello Santi	Arthaus Musik
2010	Zeljko Lucic, Diana Damrau, Juan Diego Flórez, Georg Zeppendfield, Christa Mayer	Fabio Luisi	Virgin Classics
2013	Leo Nucci, Nino Machaidze, Francesco Demuro, Marco Spotti, Steganie Irányi	Massimo Zanetti	Unitel Classica
2013	Zlejko Lucic, Diana Damrau, Piotr Beczala, Stefan Kocán, Oksana Volkova	Michele Mariotti	Deutsche Grammophon

Referències

1. «Partitura general dels 3 actes». [Consulta: 14 maig 2016].

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants

Enllaços externs

• Llibret a kareol