Rimini Protokoll és un grup de teatre alemany fundat l'any 2000 per Helgard Haug, Stefan Kaegi i Daniel Wetzel. Creen obres de teatre, intervencions, instal·lacions escèniques i obres de ràdio. Moltes de les seves obres es caracteritzen per la interactivitat i l'ús lúdic de la tecnologia.[1]
Han estat convidats tres vegades al Berliner Theatertreffen, el festival més important d'Alemanya amb les 10 millors actuacions d'Àustria, Suïssa i Alemanya. Des del 2003, els seus projectes també es desenvolupen en el marc de grans teatres nacionals com el Burgtheater de Viena o el Schauspielhaus de Zuric, així com festivals internacionals.
Sovint, Rimini Protokoll es descriu com els inventors d'una nova forma de teatre documental, utilitzant intèrprets que no són actors professionals, sinó experts o especialistes en els seus àmbits particulars de la vida: professionals d'un teatre del món real. Així doncs, en lloc de presentar actors que interpreten personatges com a parts de textos dramàtics, presenten persones que troben a través d'elaborats procediments d'investigació i càsting i amb qui duen a terme representacions teatrals segons les seves habilitats i habilitats per presentar-se de manera convincent i contundent davant del públic del teatre nacional.
Call Cutta, un dels seus treballs anteriors, es basava en l'externalització: els intèrprets o 'experts', que eren empleats d'un centre de trucades, es trobaven a Bidhannagar, Calcuta, Índia, oferir a l'audiència de Berlín actuacions individuals per telèfon mòbil, amb cada agent del centre de trucades guiant només un espectador pel remot laberint de carrers de Kreuzberg, Berlín, narrant la història de Subhas Chandra Bose, un lluitador revolucionari indi per la llibertat.
La gran majoria dels muntatges, instal·lacions i conferències de Rimini Protokoll tenen els següents trets en comú:
La interacció amb el públic i la ruptura dels límits de l'escenari. Moltes vegades els espectadors i espectadores es converteixen en col·laboradores i de vegades protagonitzen elles mateixes la peça, que no té actors com a tal, sinó que és desenvolupada per la mateixa audiència. Es trenquen les nocions tradicionals de teatre per buscar noves possibilitats que connectin amb la realitat d'avui i alhora tornar a les arrels teatrals basades en la interacció i la connexió directa amb la gent (com al Segle d'Or o el teatre isabelí).
L'ús de la tecnologia com a eina fonamental (vídeo, àudio, música). A les posades en escena de Rimini Protokoll l'àudio i el vídeo són elements centrals; de fet, alguns dels seus projectes es basen exclusivament en una veu que interactua amb el públic (com a Remote X o Utopolis). A més, fins i tot als muntatges més propers al teatre convencional les videoprojeccions i l'espai sonor són determinants per a la dramatúrgia.
La vida real com a punt de partida i element dramatúrgic base; la interrelació entre realitat i ficció.
La reflexió i el qüestionament d'estructures socials, models de pensament, interconnexió i relació entre persones, etc. Es busca mostrar la realitat per generar distanciament i reflexió en el públic, tant a través de la interacció directa com en el rol tradicional (passiu) de l'espectador o espectadora.
La participació d'actors no professionals que fan de si mateixos, que anomenen especialistes. Per a cada muntatge l'equip contacta amb persones que tenen experiències relacionades amb el tema sobre el qual volen reflexionar (nens, militars, transportistes…) i els conviden a compartir aquestes vivències per poder crear-ne un tot.
Els espais no teatrals: els carrers, els museus, els mitjans de transport, la ciutat. Molts dels projectes de Rimini Protokoll es desenvolupen fora de les sales de teatre, i amb el moviment com a element clau: el públic no roman al mateix punt, sinó que es desplaça (ja sigui a peu, amb transport públic o en un camió) de la companyia). Aquest desplaçament té sentit dramatúrgic i estructura el muntatge d'aquestes peces. Amb aquest allunyament d'espais tradicionals es planteja un nou model de teatre que interactua directament i sense barreres amb la gent corrent.
Rimini Protokoll ha marcat tendència a Europa i ha esdevingut una de les companyies més innovadores del panorama teatral des de fa vint anys. Les seves aportacions són fonamentals especialment dins el teatre participatiu i el teatre transmèdia o audiovisual. A Catalunya, és força clara la influència d'aquesta companyia en creadors com el Roger Bernat o l'Agrupació Señor Serrano.
2004 – Hot Spots (Haug / Wetzel, Thesseum A Theatre for the Arts, Athen / Goethe-Institut Athens, Greece)
2004 – Sabenation. Go Home & Follow the News (Haug / Kaegi / Wetzel, Kunsten Festival des Arts, Brüssel / Festival Theaterformen, Braunschweig, Germany)
2004 – Brunswick Airport. Weil der Himmel uns braucht (Haug / Kaegi / Wetzel, Festival Theaterformen, Braunschweig, Germany)
2010 – Best Before (Haug / Kaegi, PuSh International Performing Arts Festival Vancouver, Brighton Festival, Hebbel am Ufer, Luminato – Toronto, La Bâtie-Festival de Genève u.a.)
Doherty, Mike (2016). The Situation Rooms is an immersive journey, opening the fourth wall between spectator and performer. En National Post, 14 de junio de 2016.
Dreysse, Miriam (2008). The performance is starting now. On the relationship between reality and fiction. En Miriam Dreysse y Florian Malzacher (eds.) Experts of the Everyday. The Theatre of Rimini Protokoll (págs. 76-97). Berlin: Alexander Verlag.
Dreysse, Miriam y Florian Malzacher (2008). Foreword. En Miriam Dreysse y Florian Malzacher (eds.) Experts of the Everyday. The Theatre of Rimini Protokoll (págs. 8-11). Berlin: Alexander Verlag.
Gimber, Arno (2016). El teatro documento de Piscator a Rimini Protokoll. Constantes y variantes de un género político en la escena alemana. En Acotaciones, julio-diciembre de 2016, págs. 17-34.
Malzacher, Florian (2008). Dramaturgies of care and insecurity. The story of Rimini Protokoll. En Miriam Dreysse y Florian Malzacher (eds.) Experts of the Everyday. The Theatre of Rimini Protokoll (págs. 14-43). Berlin: Alexander Verlag.ISBN 978-3-89581-187-6
Nawrot, Julia (2019). Las tecnologías digitales en el teatro: Situation Rooms de Rimini Protokoll. En Pasavento. Revista de estudios hispánicos, vol. VII n.º 2, verano de 2019, págs. 321-333.
Pewny, Katharina (2008). Real Theatrical Transformations In European Theatre In Rimini Protokoll’s Karl Marx, Das Kapital, Erster Band And Call Cutta. En Literature & Aesthetics, diciembre de 2008, págs. 39-55.