Tipus | malaltia de la cavitat nasal, traqueïtis, malaltia bacteriana, malaltia infecciosa del sistema nerviós, malaltia respiratòria rara, símptoma nasal i malaltia |
---|---|
Especialitat | rinologia i al·lergologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | congestió nasal, cefalàlgia, rinorrea, esternut i irritació nasal |
Medicació hiosciamina, oxymetazoline (en) , fenilpropanolamina, efedrina, naphazoline (en) , ephedra (en) , montelukast (en) , fluticasone (en) , azelastina / fluticasona, fexofenadine (en) i mometasone (en) | |
Classificació | |
CIM-10 | J00, J30, J31.0 |
CIM-9 | 472.0, 477 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0139617 |
OMIM | 607154 |
DiseasesDB | 26380 |
MedlinePlus | 000813 i 001648 |
eMedicine | 834281, 134825 i 889259 |
MeSH | D012220 |
UMLS CUI | C0035455 i C2718128 |
DOID | DOID:4483 |
La rinitis és una irritació i inflamació del revestiment mucós del nas,
La causa de la rinitis pot ser deguda als virus, bacteris, irritants o al·lèrgens. Es caracteritza clínicament per un o més símptomes: rinorrea, tos, pruïja (picor intensa) nasal, congestió, drenatge (secreció) postnasal.[1] La rinitis al·lèrgica pot causar símptomes addicionals, com esternuts i pruïja nasal, tos, mal de cap, fatiga, malestar i deteriorament cognitiu.[2][3]
Hi ha tres grans tipus:
Aquesta inflamació determina la producció d'hiperreactivitat nasal, i davant estímuls inespecífics -com en la rinitis al·lèrgica (febre del fenc) amb la inhalació d'al·lèrgens – es produeixen els símptomes. Qui pateix aquesta mena d'al·lèrgia hauria d'evitar els prats en període de floració. Tanmateix la febre del fenc pot manifestar-se al llarg de tot l'any i de forma regular, sense relació amb l'estació climàtica (febre del fenc perenne). Algunes persones afectades poden presentar pòlips nasals, sinusitis i abundants eosinòfils en el moc nasal, d'altres no els presenten però en tenen els símptomes; en aquest cas l'afecció pot ser una rinitis vasomotora, les causes de la qual no són completament conegudes.
Picor nasal, producció de moc aquós i líquid a més de tossir amb freqüència. La inflamació produeix enrogiment de la gola.
A més el pacient acostuma a presentar, els ulls congestionats, que fan coïssor i llàgrimes abundants. Com que tota la mucosa del nas està congestionada, el pacient no pot respirar lliurement i amb facilitat i els sinus maxil·lars i frontals poden estar també congestionats. Això pot afavorir la sinusitis que provoquen mal de cap, malestar i de vegades irritabilitat.
Els símptomes es confonen sovint amb els d'un refredat comú, però en la rinitis no hi ha pas febre i el refredat dura menys.
En casos molt rars pot haver-hi també epistaxis (hemorràgia nasal), principalment en casos molt severs.
El tractament de la rinitis depèn de la causa subjacent. Els rentats nasals també poden ser útils.[5]
Per a la rinitis al·lèrgica, es recomanen glucocorticoides intranasals.[6] Per als símptomes greus es poden afegir antihistamínics intranasals.[6]