Riu Beas

Plantilla:Infotaula indretRiu Beas
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaHimachal Pradesh (Índia) i Panjab (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaTibet (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSutlej Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 32° 21′ 12″ N, 77° 05′ 27″ E / 32.353446°N,77.090881°E / 32.353446; 77.090881
31° 09′ 01″ N, 74° 57′ 07″ E / 31.15022°N,74.952053°E / 31.15022; 74.952053
Afluents
Conca hidrogràficaconca de l'Indus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud207 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió470 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica20.303 km² Modifica el valor a Wikidata

Beas (o Bias), també dit Hífasis o Hípasis,[1] és un dels cinc rius del Panjab, corresponent al clàssic Hyphasis dels sànscrit Vipasa. Fou el límit oriental de les conquestes d'Alexandre el Gran el 326 aC.[2]

Neix a les muntanyes de Kullu a 4.130 metres d'altura, al pas de Rohtang a Himachal Pradesh. Corre al sud-oest per l'antic estat de Mandi i el districte de Kangra; forma el canal principal de drenatge del riu Kangra; travessa les muntanyes i prop de Reh es divideix en tres canals que després es reagrupen prop de Mirthal. A les muntanyes Siwalik gira una mica al nord per després tornar al sud en direcció als districtes de Hoshiarpur i Gurdaspur. Segeuix en direcció a Amritsar i cap al Sutlej amb el que s'uneix finalment a Harike Pattan (al sud d'Amritsar) després d'un curs de 467 km. El Sutlej s'uneix al Chenab i forma el Panjnad que és un afluent de l'Indus. Les aigües del Ravi, Beas i Sutlej foren atribuïdes a l'Índia en el tractat d'aigües entre Índia i Pakistan.

Els afluents principals són el Chakki (que hi desaigua prop de Mirthal) i el Bein (conegut com a Bein Negre o Bein Siyah per distingir-lo del Bein Blanc o Bein Safed) que hi desaigua a uns 15 km abans de la unió amb el Sutlej.

Referències

[modifica]
  1. Alberich, Joan et al. Diccionari llatí-català de noms propis. Columna, p. 91. 
  2. Paul J. Kosmin. The Land of the Elephant Kings: Space, Territory, and Ideology in Seleucid Empire (en anglès). Harvard University Press, 2014, p. 34. ISBN 978-0-674-72882-0. 

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]