Roba interior
La roba interior, també anomenada roba íntima, és la que es duu immediatament sobre la pell i que no acostuma d'estar a la vista --almenys completament-- quan una persona està vestida, perquè es considera part integrant de la intimitat de la persona. El català roba interior equival a l'anglès underwear; esp. ropa interior; fr. sous-vêtements; it. biancheria intima; port. roupa interior o (sobretot al Brasil) roupa íntima; etc., etc.
Existeixen tres grans branques dins la roba interior: llenceria, cotilleria i calceteria.
El principal motiu d'ús de roba interior és la higiene, encara que també s'utilitza per comoditat o per estar més abrigat. Sovint la roba interior acostuma a tenir una càrrega eròtica associada amb la coqueteria o amb la sexualitat en general.
Hi ha peces de vestir que s'utilitzen específicament com a roba interior i d'altres que poden tenir un ús alternatiu, com les samarretes. En tot cas, la diferència entre roba interior i exterior depèn de qüestions culturals, socials, climàtiques i fins i tot legals.
Història
[modifica]El tapall és la forma més senzilla de roba interior; probablement va ser la primera roba interior que va portar l'ésser humà, se n'han trobat fets de cuir que es remunten a 7.000 anys.[1] Als climes més càlids, el tapall era sovint l'única roba que es feia servir (efectivament la convertia en una peça exterior més que en una roba interior), com sens dubte era el seu origen, però a les regions més fredes, el llom sovint formava la base de la roba d'una persona i estava cobert per altres peces de vestir. A la majoria de civilitzacions antigues, aquesta era l'única roba interior disponible.
Bibliografia
[modifica]- [Barbier, Michel; Baucher, Shazia]. Lencería. Madrid: Edimat, [2008]. (Esenciales) iSBN 978-84-9794-064-1
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Rushton, Susie «A brief history of pants: Why men's smalls have always been a subject of concern» (en anglès). The Independent [London], 22-01-2008, p. 2–5.
Enllaços externs
[modifica]