Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 febrer 1932 Charles City (Estats Units d'Amèrica) |
Mort | 5 octubre 2024 (92 anys) Warwick (Regne Unit) |
Nacionalitat | Estats Units |
Formació | Universitat de Chicago - humanitats (–1965) Universitat d'Indiana - eslavística (–1953) Universitat del Sud d'Illinois a Carbondale |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura, escriptura creativa i professional, conte, ficció i llibre electrònic |
Ocupació | Professor, escriptor |
Activitat | 1966-2023 |
Ocupador | Universitat Brown (1981–2012) Universitat d'Iowa |
Membre de | |
Gènere | Conte, relat, novel·la |
Moviment | Postmodernitat |
Influències en | |
Família | |
Cònjuge | Pilar Sans Coover (1959–2024), mort de la persona |
Fills | Sara Caldwell, Roderick Coover |
Premis | |
Robert Coover (Charles City, 4 de febrer de 1932 - Warwick, 5 d'octubre de 2024)[1] fou un escriptor estatunidenc que va cultivar sobretot la novel·la i el relat, amb una bona dosi còmica i transgressora, usant sovint de la metaficció per capgirar les convencions de la narració. Guanyà el premi William Faulkner amb la seva primera novel·la, The Origin of the Brunists (1966).[1] Era considerat un dels referents de la literatura experimental.
Nascut a Charles City, Estats Units, en 1932, Robert Coover es va llicenciar en Estudis eslaus a la Universitat d'Indiana (1953) i va obtenir un màster en Humanitats per la Universitat de Chicago (1965). Fou professor de les universitats d'Iowa i de Princeton i és professor emèrit de la Brown University (Providence), on va impartir cursos d'escriptura electrònica i narrativa multimèdia, va coordinar el programa Freedom to Write i va desenvolupar Cave Writing, un taller sobre escriptura hipertextual en un entorn inversiu de realitat virtual. Va ser cofundador de l'Electronic Literature Organization, membre de l'Acadèmia Americana, de l'Institut d'Arts i Lletres, del PEN Internacional i d'altres organitzacions.
La seva bibliografia inclou una col·lecció de contes, Pricksongs and Descants (1969); una col·lecció d'obres de teatre, A Theological Position (1972), i diverses novel·les, com The Origin of the Brunists (1966), la seva primera obra i guanyadora del premi William Faulkner; The Public Burning (1977), nominada al premi National Book; Spanking the Maid (1982); Gerald's Party (1986); Pinocchio in Venice (1991); John's Wife (1996); Briar Rose (1997) i Ghost Town (1998). El 1992 va publicar el seu famós article sobre l'hipertext, «The End of Books», a The New York Time Review of Books, que va impulsar la literatura electrònica arreu del món.
Per la seva innovadora prosa va rebre, entre altres premis, l'American Academy of Arts & Letters (1976), el National Endowment of the Arts (1985), el Dugannon Foundation's REA (1987) i el DAAD Fellowship (1990).[2]