Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 setembre 1812 Berwickshire (Escòcia) |
Mort | 13 abril 1880 (67 anys) Londres (Regne Unit) |
Sepultura | cementiri de Brompton |
Activitat | |
Ocupació | botànic, escriptor |
Obra | |
Abrev. botànica | Fortune |
Robert Fortune (Kelloe, Berwickshire, 16 de setembre del 1812 – Londres, 13 d'abril del 1880) va ser un botànic i viatger escocès que és recordat per haver introduït la planta de te xinesa a l'Índia.
Fortune va treballar al jardí botànic d'Edimburg, primer, i posteriorment al jardí que la Royal Horticultural Society tenia a Chiswick (a la rodalia de Londres). L'obertura de la Xina als estrangers causada pel Tractat de Nanjing del 1842 propicià que la Societat l'enviés a aquell país per a recollir-hi plantes.[2]
Aquest viatge introduí a Europa moltes flors noves, però el seu segon viatge, del 1848, tingué conseqüències de molt més abast. Durant tres anys, i per iniciativa de la British East India Company recorregué la Xina, i el fruit del viatge foren les 20.000 plantes de te que portà a Darjeeling, a l'Índia. Aquesta feta ajudà a crear les indústries del té hindú i singalès i posà fi al monopoli natural xinès. Fou el primer europeu que va descobrir que el te negre i el verd eren varietats d'una mateixa planta.
En viatges posteriors visità Taiwan i el Japó, i en descrigué la cultura del cuc de seda i la manufactura de l'arròs. Introduí a Occident molts arbres, arbusts i flors, com el cumquat, les peònies, les azalees i els crisantems. Una rosa enfiladissa de color blanc que portà el 1850, suposadament un encreuament natural entre la Rosa laevigata i la R. banksiae, fou batejada R. fortuniana (sinònim R. fortuneana) en el seu honor. Fortune contà els seus viatges en diversos llibres molt amens, que li permeteren viure de renda fins a la seva mort.
Actualment, en botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Fortune.