Robert Grosseteste

Robert Grosseteste

Caplletra d'un manuscrit anglès del s. XIV
Biografia
Naixement	1168 Stradbroke (Anglaterra)
Mort	9 octubre 1253 (84/85 anys) Buckden (Anglaterra)
Sepultura	Catedral de Lincoln, transept Sud-Est ^53° 14′ 03″ N, 0° 32′ 09″ O / 53.23418°N,0.535739°O / 53.23418; -0.535739 Lincolnshire
Bisbe diocesà Lincoln (Anglaterra)
1235 – 1253 ← Hug de Gal·les – Henry de Lexington → Diòcesi: bisbat de Lincoln
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat d'Oxford
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1235–), sacerdot catòlic (1235–), diaca catòlic (1210–), naturalista, astrònom, matemàtic, físic, filòsof, teòleg
Ocupador	Franciscans, professor d'universitat (1229–1235) Universitat d'Oxford (1214–1229) Universitat de París (1209–1214) Universitat d'Oxford (1198–1209)
Alumnes	Roger Bacon
Orde religiós	Franciscans
Consagració	Edmon
Festivitat	9 d'octubre (Anglicanisme) 17 de novembre (Església episcopal als Estats Units)
Obra
Obres destacables Reules de garder et governer terres (1230) Le chasteau d'amour (segle XV) Commentarius in Aristotelis libros Posteriorum Analyticorum

Robert Grosseteste (Stradbroke, 1168 - Buckden, 9 d'octubre de 1253) va ser un frare, bisbe de Lincoln (Anglaterra), científic i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa. Grosseteste és honorat per l'Església d'Anglaterra com a sant, amb festivitat el 9 d'octubre. Igualment, és commemorat amb Hug de Lincoln a l'Església Episcopaliana dels Estats Units el 17 de novembre.

Vida

Només es coneixen uns quants fets certs de la seva vida, sobre tot de quan va ser bisbe de Lincoln i el seu poder i influència van ser més notables.^[1]

Va néixer a Stowe, comtat de Suffolk, en una família pobre en la qual tenia una germana de nom Ivette que va esdevenir monja i que tenia per llengua materna l'anglo-normand, però això és tot el que se sap de la seva infància i família.^[2] Va iniciar els seus estudis a Hereford, sota la protecció del bisbe William de Vere,^[3] i, gràcies a la seva influència, va poder traslladar-se a Oxford per estudiar i va esdevenir professor de teologia, probablement abans de 1198.^[4]

Es creu que va romandre a Oxford fins a la dispersió de mestres de 1209, quan se suposa que va anar a estudiar teologia a París, on va fer amistat amb Guillem d'Alvèrnia i Joan de St. Giles.^[5] Alguns autors afirmen que va estar cassat i va tenir fills, però que la seva esposa va morir el 1224, abans que ell accedís al diaconat.^[6] A partir de 1225, un cop nomenat diaca, els fets de la seva vida son més coneguts.

En data incerta va retornar a Oxford, on el 1229 va rebre l'encàrrec del provincial dels franciscans, Agnellus de Pisa, de ser el professor de la orde a Anglaterra, tot i que ell mateix no era membre de l'orde.^[7] El 1235 va ser nomenat bisbe de Lincoln (Anglaterra), càrrec que va mantenir fins la seva mort el 1253.^[8]

Obres

S'acostuma a categoritzar les seves obres segons els períodes en que van ser escrites: el període parisenc (aproximadament 1209-1214), el període a Oxford (ap. 1214-1228), quan va publicar la major part de la seva obra científica, i el període de mestre franciscà (1228-1235), quan es va interessar més per la teologia.^[9]

Probablement anteriors a aquests tres períodes, va escriure dos breus tractats connectats amb l'ensenyament del quadrivium: De artibus liberalibus i De genrationes sonorum.^[10]

A partir de 1235, ja no va ser un teòleg teòric, sinó que els seus treballs teològics estaven vinculats a les seves responsabilitats episcopals i a l'atenció als frares i laics de la diòcesi més gran d'Anglaterra.^[11]

En el camp científic, Grosseteste va escriure tractas d'astronomia i de les seves aplicacions,^[12] de física i de fenòmens meteorològics,^[13] d'òptica (molt influenciat per Alhazen)^[14] i desenvolupaments de l'aristotelisme, especialment de la Física^[15] i dels Analítics Posteiors.^[16]

En el camp teològic va ser l'autor de dues obres notables: el 'Hexaémeron (una exegesi de la creació de l'univers i de l'home)^[17] i el Chateau d'amour (un poema al·legòric en francès sobre la creació i la redempció humanes);^[18] a més de les nombroses pastorals,^[19] cartes^[20] i demés documents diocesans del seu període com a bisbe.

Roger Bacon (esquerra) i Robert Grosseteste (dreta) representats en la façana del transsepte nord de l'Abadia de Westminster.

Pensament

Grosseteste va avançar-se al mètode científic i en moltes de les seves obres intenta aplicar els seus principis a aspectes com la meteorologia o l'astronomia. Seguint a Aristòtil, creia que els investigadors havien d'usar la generalització per formular lleis generals i usar-les per fer prediccions útils. Les ciències s'ordenen segons ell jeràrquicament perquè unes necessiten les altres i així conclou que les matemàtiques són la ciència primera, perquè totes les altres les usen. Afirmava que tot està fet de llum, però que la llum (entesa com a forma primera i energia alhora) es pot descomponsar en punts i línies i per tant ser estudiada matemàticament, per això va dedicar molts anys a l'estudi de l'òptica, seguint les obres d'Alhazen. Va ser un dels primers a separar el color blanc de la resta.

Religiosament, el seu pensament és proper al d'Agustí d'Hipona i es plasma sobretot en el poema al·legòric "Castell d'amors", on narra la Creació del món i la redempció de la humanitat per Crist. La llum física té un correlat metafísic, s'accedeix a ella mitjançant la fe. Va ser el primer a considerar l'infinit com quelcom mesurable i per tant va afirmar que hi havia infinits majors que els altres (idea que no va ser demostrada fins a l'arribada de Georg Cantor).

Referències

1. McEvoy, 2000, p. 19.
2. McEvoy, 2000, p. 19-20.
3. McEvoy, 2000, p. 21.
4. Schulman, 1997, p. 330.
5. Marrone, 1983, p. 138.
6. Schulman, 1997, p. 338-339.
7. Smith, 2018, p. 1.
8. Sparavigna, 2013, p. 101.
9. McEvoy, 1983, p. 614.
10. McEvoy, 1983, p. 615-616.
11. Ginther, 2016, p. 8-9.
12. McEvoy, 1983, p. 616-624.
13. McEvoy, 1983, p. 624-631.
14. McEvoy, 1983, p. 631-635.
15. McEvoy, 1983, p. 643-644.
16. McEvoy, 1983, p. 636-643.
17. Cunningham i Hocknull, 2016, p. 221-243.
18. McEvoy, 2000, p. 96-112.
19. McEvoy, 2000, p. 140.
20. Mantello i Goering, 2010, p. 1 i ss.

Vegeu també

• Història del mètode científic
• Liber glossarum

Bibliografia

• Baura García, Eduardo. Dos exponentes de la ciencia medieval: Robert Grosseteste y Roger Bacon (en castellà). Grin Verlag, 2010. ISBN 978-3-640-84338-1. 
• Cunningham, Jack P.; Hocknull, Mark. Robert Grosseteste and the pursuit of Religious and Scientific Learning in the Middle Ages (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-3-319-33466-0. 
• Ginther, James R. Master of the Sacred Page: A Study of the Theology of Robert Grosseteste (en anglès). Routledge, 2016. ISBN 0-7546-1649-5. 
• Laird, W.R. «Robert Grosseteste on the Subalternate Sciences» (en anglès). Traditio, Vol. 43, 1987, pàg. 147-169. DOI: 10.1017/S0362152900012514. ISSN: 0362-1529.
• Mackie, Evelyn A.; Goering, Joseph. Editing Robert Grosseteste (en anglès). University of Toronto Press, 2003. ISBN 0-8020-8841-4. 
• Mantello, F.A.C.; Goering, Joseph. The Letters of Robert Grosseteste, Bishop of Lincoln (en anglès). University of Toronto Press, 2010. ISBN 978-0-8020-9813-9. 
• Marrone, Steven P. William of Auvergne and Robert Grosseteste: New Ideas of Truth in Early Thirteenth Century (en anglès). Princeton University Press, 1983. ISBN 9781400856053. 
• McEvoy, James «The Chronology of Robert Grosseteste's Writings on Nature and Natural Philosophy» (en anglès). Speculum, Vol. 58, Num. 3, 1983, pàg. 614-655. DOI: 10.2307/2848962. ISSN: 0038-7134.
• McEvoy, James. Robert Grosseteste (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-511449-3. 
• Oliver, Simon «Robert Grosseteste on Light, Truth and Experimentum» (en anglès). Vivarium, Vol. 42, Num. 2, 2004, pàg. 151-180. DOI: 10.1163/1568534043084739. ISSN: 0042-7543.
• Polloni, Nicola «Early Robert Grosseteste on Matter» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 75, Num. 3, 2021, pàg. 397-413. DOI: 10.1098/rsnr.2020.0017. ISSN: 0035-9149.
• Schulman, N.M. «Husband, Father, Bishop? Grosseteste in Paris» (en anglès). Speculum, Vol. 72, Num. 2, 1997, pàg. 330-346. DOI: 10.2307/3040973. ISSN: 0038-7134.
• Serene, Eileen «Robert Grosseteste on Induction and Demonstrative Science» (en anglès). Synthese, Vol. 40, Num. 1, 1979, pàg. 97-115.
• Smith, Brett W. «"A Theme Song of His Life": Aspectus and Affectus in the Writings of Robert Grosseteste» (en anglès). Franciscan Studies, Vol. 76, 2018, pàg. 1-22. ISSN: 0080-5459.
• Sparavigna, Amelia Carolina «Robert Grosseteste and His Treatise on Lines, Angles and Figures of the Propagation of Light» (en anglès). International Journal of Sciences, Vol. 2, Num. 9, 2013, pàg. 101-107. DOI: 10.18483/ijSci.295. ISSN: 2305-3925.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Grosseteste» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Crombie, A.C. «Grosseteste, Robert» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 abril 2024].
• «Robert Grosseteste» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 23 abril 2024].
• Southern, R.W. «Grosseteste, Robert» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2010. [Consulta: 23 abril 2024].
• Lewis, Neil. «Robert Grossteste» (en anglès). Stanford Dictionary of Philsophy, 2019. [Consulta: 23 abril 2024].

• 
  Robert Grosseteste, miniatura del s. XIII
• 
  Caplletra del s. XIV, en un manuscrit anglès
• 
  Placa sobre la tomba del bisbe a la Catedral de Lincoln
• 
  Capella i tomba del bisbe a Lincoln
• 
  Tomba de Grossteste a la catedral de Lincoln
• 
  Vidriera de finals del segle XIX en una església de Gainsborough
• 
  Grosseteste i Roger Bacon representats a la façana del transsepte nord de l'abadia de Westminster
• 
  Estàtues al porxo de la catedral de Leicester: el tercer per l'esquerra és Grosseteste