Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Robert Emmett Harron 12 abril 1893 Nova York |
Mort | 5 setembre 1920 (27 anys) Nova York |
Causa de mort | suïcidi |
Sepultura | Calvary Cemetery |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Nova York |
Ocupació | actor, actor de cinema |
Activitat | 1907 - 5 setembre 1920 |
Família | |
Germans | John Harron |
|
Robert Harron (Nova York, 12 d'abril de 1893 − Nova York, 5 de 5 de setembre de 1920)[1] va ser un actor de cinema mut associat bàsicament a un sol director, D. W. Griffith[2] que morí tràgicament als 27 anys. Entre les pel·lícules més conegudes en què participà es poden esmentar El naixement d'una nació i Intolerance de D. W. Griffith.
Robert Emmett Harron va néixer a Nova York el 1893 en el sí d’una família humil d’origen irlandès catòlica-romana. Era el segon de vuit germans dos nois i sis noies.[3] A l'edat de 14 anys, un membre de l'escola parroquial de St. John on estudiava aconseguí per a ell i el seu amic James Smith, que acabaria esdevenint el muntador personal de D. W. Griffith,[1] feina com a noi dels encàrrecs als estudis de la Biograph.[2] Apart de la feina assignada, a Harron se l’incloïa en com a extra alguna producció essent la primera localitzada “Dr. Skinum” (1907). L’any següent ja tenia papers en pel·lícules com “Bobby’s Kodak” (1908).[2] A l’hivern de 1908 Griffith arribà a la Biograph i de seguida reconegué el talent de Harron i es feren amics.[3] La primera pel·lícula de Griffith en què participà fou “The Lonely Villa" (1909) però no arribaria a ser el protagonista d’una pel·lícula fins al 1911. Algunes de les pel·lícules més interessants en que participà amb la Biograph foren “A Girl and Her Trust” (1912), “The New York Hat” (1912), “The Musketeers of Pig Alley” (1912), “Oil and Water” (1913) “The Battle at Elderbush Gulch” (1913) i “Judith of Bethulia” (1914).
Aquell noi prim i de cabell fosc era el partenaire perfecte per a les joves actrius de Griffith.[3] Entre les actrius amb les que feu parella hi ha Mary Pickford (vuit cops), Lillian Gish (quinze vegades), Dorothy Gish (cinc cops) i Blanche Sweet (en set pel·lícules).[3] Quan Griffith abandonà la Biograph en sentir-se limitat i no poder rodar llargmetratges s’endué tota la seva companyia d’actors i Harron entre ells. A la Reliance-Majestic, la carrera de Harron continuà anant cap amunt. La seva millor interpretació arribaria com a “noi” en la història moderna dins de “Intolerance” (1916) Quan Marsh deixà Griffith per signar per la Goldwyn, Harron formà parella amb Lillian Gish en set pel·lícules i participà tan en grans produccions com “Hearts of the World”, un altre dels seus grans papers,[4] com en produccions més senzilles. El 1920 deixà Griffith per signar amb la Metro. La seva primera pel·lícula amb ells fou “Coincidence” (1920).
L’octubre de 1920 assistí a l'estrena de “Hearts of the World” a Nova York i a un visionat de la “Coincidence”. Aquella nit s’avisà que Harron s’havia disparat accidentalment un tret. Morí a l’hospital quatre dies després. Malgrat els rumors d’un possible suïcidi a causa de no haver estat seleccionat com a protagonista per a la producció de “Way Down East” desplaçat per Richard Barthelmess o d’un desengany amorós amb Dorothy Gish, ell mateix (que assegurà que la pistola s’havia disparat en caure-li de la butxaca del pantaló),[4] així com diverses personalitats que el coneixien bé negaren aquesta possibilitat.