Robert Woodhouse
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 abril 1773  Norwich (Anglaterra) | ||
| Mort | 23 desembre 1827 (54 anys) Cambridge (Anglaterra) | ||
| Sepultura | Capella del Caius College 52° 12′ 21″ N, 0° 07′ 04″ E / 52.205878°N,0.117867°E | ||
| Formació | Caius College, Universitat de Cambridge | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica | ||
| Ocupació | Matemàtiques Astronomia | ||
| Organització | Universitat de Cambridge | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Influències en | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Harriet Wilkens | ||
| Fills | Robert | ||
| Pares | Robert Woodhouse i Judith Alderson | ||
| Germans | John Thomas Woodhouse | ||
| Premis | |||
Robert Woodhouse (1773 – 1827) va ser un matemàtic i astrònom anglès, introductor del mètodes analítics continentals a la universitat de Cambridge.
Vida i Obra
[modifica]Robert Woodhouse era fill d'un llencer i va fer els seus primers estudis a l'escola de North Walsham (Norfolk) i de Hackney. El 1790 va ser admès al Caius College de la universitat de Cambridge, on es va graduar com senior wrangler i first Smith's prize, els dos guardons més importants de la universitat pels estudiants de matemàtiques.[1][2]
A partir de 1795 és fellow del Caius College i comença a revisar articles matemàtics per a la Monthly Review; això li dona l'oportunitat de familiaritzar-se amb les matemàtiques continentals, molt diferents del càlcul de fluxions que imperava a Cambridge heretat de Newton.[3] El 1802 és escollit fellow de la Royal Society. Al contrari que molts del seus col·legues, Woodhouse farà tota la seva carrera a la universitat de Cambridge, i vinculat al Caius College.
El 1803 publica els Principles on Analytical calculation en el que defensa el càlcul de Lagrange afirmant que porta de forma més clara a les conclusions.[4] En els seus llibres posteriors, sobre trigonometria esfèrica (1809) i sobre problemes isoperimètrics (1810),[5] aprofundeix en aquesta idea.
El 1812 publica el Treatise on Astronomy, en el que, com en les obres anteriors, defensa la superioritat dels càlculs de Laplace sobre la tradició newtoniana.[6] La recerca en astronomia continuarà en el seu llibre de 1818 Phisical Astronomy.[7]
El 1820 és nomenat titular de la Càtedra Lucasiana, en la que romandrà només dos anys, ja que el 1822 passarà a ser catedràtic de filosofia natural i el 1824, a més, director de l'observatori astronòmic de la universitat, supervisant tota la col·locació d'instruments astronòmics.[8]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. Creators of Mathematical and Computational Sciences (en (anglès)). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Phillips, Christopher «Robert Woodhouse and the Evolution of Cambridge Mathematics» (en (anglès)). History of Science, Vol. 44, Num. 1, 2006, pàg. 69-93. DOI: 10.1177/007327530604400104. ISSN: 0073-2753.
- Schaffer, Simon. «Paper and Brass: the Lucasian professorship 1820-1839». A: Kevin C. Knox; Richard Noakes (eds.). From Newton to Hawking: A History of Cambridge University's Lucasian Professors of Mathematics (en (anglès)). Cambridge University Press, 2003, p. 241-294. ISBN 0521663105.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Woodhouse» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Koppelman, Elaine. «Woodhouse, Robert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 març 2016].
