Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 abril 1773 ![]() Norwich (Anglaterra) ![]() |
Mort | 23 desembre 1827 ![]() Cambridge (Anglaterra) ![]() |
Sepultura | Capella del Caius College 52° 12′ 21″ N, 0° 07′ 04″ E / 52.205878°N,0.117867°E |
Formació | Caius College, Universitat de Cambridge |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica ![]() |
Ocupació | Matemàtiques Astronomia |
Organització | Universitat de Cambridge |
Membre de | |
Influències | |
Influències en | |
Família | |
Cònjuge | Harriet Wilkens ![]() |
Fills | Robert ![]() |
Pares | Robert Woodhouse i Judith Alderson |
Germans | John Thomas Woodhouse ![]() |
Premis | |
Robert Woodhouse (1773 – 1827) va ser un matemàtic i astrònom anglès, introductor del mètodes analítics continentals a la universitat de Cambridge.
Robert Woodhouse era fill d'un llencer i va fer els seus primers estudis a l'escola de North Walsham (Norfolk) i de Hackney. El 1790 va ser admès al Caius College de la universitat de Cambridge, on es va graduar com senior wrangler i first Smith's prize, els dos guardons més importants de la universitat pels estudiants de matemàtiques.[1][2]
A partir de 1795 és fellow del Caius College i comença a revisar articles matemàtics per a la Monthly Review; això li dona l'oportunitat de familiaritzar-se amb les matemàtiques continentals, molt diferents del càlcul de fluxions que imperava a Cambridge heretat de Newton.[3] El 1802 és escollit fellow de la Royal Society. Al contrari que molts del seus col·legues, Woodhouse farà tota la seva carrera a la universitat de Cambridge, i vinculat al Caius College.
El 1803 publica els Principles on Analytical calculation en el que defensa el càlcul de Lagrange afirmant que porta de forma més clara a les conclusions.[4] En els seus llibres posteriors, sobre trigonometria esfèrica (1809) i sobre problemes isoperimètrics (1810),[5] aprofundeix en aquesta idea.
El 1812 publica el Treatise on Astronomy, en el que, com en les obres anteriors, defensa la superioritat dels càlculs de Laplace sobre la tradició newtoniana.[6] La recerca en astronomia continuarà en el seu llibre de 1818 Phisical Astronomy.[7]
El 1820 és nomenat titular de la Càtedra Lucasiana, en la que romandrà només dos anys, ja que el 1822 passarà a ser catedràtic de filosofia natural i el 1824, a més, director de l'observatori astronòmic de la universitat, supervisant tota la col·locació d'instruments astronòmics.[8]