Robertsita | |
---|---|
Esferes de robertsita sobre beraunita, de Hagendorf, Waidhaus, Vohenstrauß, Oberpfälzer Wald, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya | |
Fórmula química | Ca₃Mn3+₄(PO₄)₃O₂·3H₂O |
Epònim | Willard L. Roberts |
Localitat tipus | Tip Top mine (en) |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DH.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DH.30 |
Dana | 42.08.04.02 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | cristalls pseudorombohedrals; fibrós, agregats botrioides |
Estructura cristal·lina | a = 17.36 Å, b = 19.53 Å, c = 11.30 Å; β = 96.0°; Z = 12 |
Grup puntual | monoclínica 2/m prismàtica |
Color | vermell, vermell-marró, vermell fosc, marró bronzejat, negre |
Macles | perpendiculars a {100} |
Exfoliació | molt bona {100} |
Fractura | micàcia |
Duresa (Mohs) | 3,5 |
Lluïssor | vítria a resinosa |
Color de la ratlla | marró xocolata |
Diafanitat | translúcida |
Gravetat específica | 3,13 a 3,17 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.775 nβ = 1.820 nγ = 1.820 |
Birefringència | δ = 0,045 |
Pleocroisme | fort, X vermell pàl·lid a rosa Y,Z marró a vermell fosc |
Angle 2V | mesurat: 8° |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1973-024 |
Símbol | Rbt |
Referències | [1] |
La robertsita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup mitridatita.[2] Va ser descoberta el 1974 en una mina del comtat de Custer, a l'estat de Dakota del Sud (Estats Units), sent nomenada així en honor de Willard Lincoln Roberts (1923-1987), mineralogista nord-americà.
La robertsita és un fosfat hidratat de calci i manganès. És isoestructural amb l'arseniosiderita, mineral amb el qual forma una sèrie de solució sòlida en què la substitució gradual del manganès per ferro i de fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls pseudorombohedrals, tot i que també s'hi pot trobar en hàbit fibrós i formant agregats botrioides. És dimorf de la pararrobertsita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la robertsita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, spheniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteita-(CaFeMg), whiteita-(CaMnMg), whiteita-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniita, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, sailaufita, mantienneita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.
Es forma com a mineral secundari en les últimes etapes de cristal·lització de pegmatites complexes tipus granit. També se n'ha trobat en jaciments de fosfats en calcàries, derivats del guano de ratapinyada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: rockbridgeita, ferrisicklerita, leucofosfita, jahnsita, montgomeryita, col·linsita, hureaulita, fluorapatita, calcita, dolomita, quars o minerals de l'argila.