Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Rollin Louis Wavre ![]() 25 març 1896 ![]() Neuchâtel (Suïssa) ![]() |
Mort | 9 desembre 1949 ![]() Ginebra (Suïssa) ![]() |
President Societat Matemàtica Suïssa | |
1936 – 1937 ← Walter Saxer – Willy Scherrer → | |
President Société de physique et d'histoire naturelle de Genève | |
1930 – ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Ginebra (1918–1921) Universitat de París (1916–1918) Universitat de Neuchatel (1914–1916) ![]() |
Tesi acadèmica | Sur quelques propriétés des suites de fonctions continues réelles et l'équation fonctionnelle f(φ₁(t)) = f(φ₂(t)) ![]() ![]() |
Director de tesi | Henri Fehr ![]() |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Ginebra (1921–1949) ![]() |
Professors | Arnold Reymond ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Ferdinand Pierre Beer ![]() |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Pares | William Wavre ![]() ![]() |
Rolin Wavre (Neuchâtel, 25 de març de 1896 - Ginebra, 9 de desembre de 1949) va ser un matemàtic suís.
Wavre, fill de l'arqueòleg William Wavre, va fer els estudis secundaris a la seva vila natal, juntament amb el futur pedagog Jean Piaget[1] i el futur matemàtic Gustave Juvet, amb els quals va mantenir una amistat duradora. Junts van assistir el 1913-1915 a les classes de filosofia d'Arnold Reymond a l'Institut Jean-Jacques Rousseau.[2] Va estudiar després a la Sorbona, on es va graduar en ciències el 1918, i a la universitat de Ginebra, on va obtenir el doctorat el 1921 amb una tesi de matemàtiques.[3]
A partir de 1921 va ser professor de la universitat de Ginebra en les càtedres de càlcul diferencial i de mecànica racional. A partir de 1922 va ocupar la vacant deixada per la defunció del matemàtic Charles Cailler.[4]
Malgrat el seu esperit atlètic, excursionista i escalador, el servei militar durant la guerra va revelar que patia una malaltia del cor. A finals de l'any 1949 la malaltia va empitjorar i va morir a finals d'any.[5]
Els treballs de Wavre van ser sobre tot en els camps de l'anàlisi matemàtica, la mecànica analítica i la filosofia de les matemàtiques.[6] En els seus treballs en aquest darrer camp va defensar el punt de vista intuïcionista, essent dels primers treballs d'aquesta mena en llengua francesa.[7] En el camp de la mecànica son interessants els seus treballs intentant unificar les mecàniques relativista i quàntica[8] i la série d'estudis d'astrofísica sobre les vibracions dels astres fluids i de geodèsia.[9]