Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 setembre 1911 Daisy (Kentucky) (en) |
Mort | 25 febrer 1981 (69 anys) comtat de Perry (Kentucky) |
Activitat | |
Ocupació | intèrpret de banjo, guitarrista, compositor |
Activitat | 1958 - |
Gènere | Música tradicional i country |
Instrument | Banjo i guitarra |
Roscoe Holcomb (Daisy, Kentucky, 5 de setembre de 1912 - 1 de febrer de 1981)[1] fou un músic estatunidenc de música popular de les Apalatxes. Tocava el banjo, la guitarra, i l'harmònica, però és recordat sobretot per la seva forma de cantar. Va inspirar nombrosos músics, com ara Eric Clapton, Ralph Stanley o Bob Dylan. Va ser Dylan qui va dir que el cantar de Holcomb transmetia "una sensació de control indomada" ("an untamed sense of control"), i el musicòleg John Cohen parlava del "so agut i ple de soledat" ("high lonesome sound") que caracteritzava la música de Holcomb.
Holcomb era originari de Daisy (Kentucky) i durant la major part de la seva vida va treballar a les mines de carbó o com a pagès. L'any 1958, quan Holcomb tenia 46 anys, el musicòleg John Cohen el va "descobrir" i el va gravar, just a temps per l'auge en popularitat de la música folk dels anys 60. Cohen el va portar a fer concerts arreu dels Estats Units; va fer el seu últim concert en directe l'any 1978. Seriosament afectat per emfisema pulmonar i asma com a resultat dels seus anys com a miner, Holcomb va morir l'any 1981 als 68 anys.
La seva discografia inclou:[2]