Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 juny 1934 Trípoli (Líbia) |
Mort | 10 desembre 2013 (79 anys) Roma |
Causa de mort | càncer de cervell |
Activitat | |
Ocupació | actriu de cinema, directora de cinema |
Activitat | 1950 - 1985 |
Família | |
Cònjuge | Marco Vicario (1953–1985) |
Parella | Walter Bonatti |
Fills | Stefano Vicario () Marco Vicario Francesco Vicario () Marco Vicario |
|
Rossana Podestà, de veritable nom Carla Dora Podestà (Trípoli, 20 de juny de 1934 − Roma, 10 de desembre de 2013),[1] va ser una actriu de cinema italiana que va desenvolupar la seva activitat entre principis de la dècada de 1950 i mitjans de la de 1980.
Nascuda a Trípoli, de Líbia, llavors colònia italiana, va passar els seus primers anys de vida en aquesta ciutat del nord d'Àfrica. Al final de la Segona Guerra Mundial, amb la derrota d'Itàlia i la pèrdua de les seves colònies, molts dels colons allí establerts van haver de desplaçar-se al territori metropolità, entre ells la família de Carla, que es va traslladar a Roma.
Dotada d'una bellesa notable, va ser descoberta pel realitzador Léonide Moguy per a la seva pel·lícula Domani é un altro giorno en 1951. Aquest treball suposaria el començament d'una carrera que portaria a Rossana Podestà a intervenir en prop de seixanta pel·lícules, tant italianes com de caràcter internacional. Va formar part dels repartiments d'algunes grans produccions de Hollywood de caràcter històric-mitològic, filmades a Itàlia, com Ulisses, de Mario Camerini (1954), Helena de Troia, de Robert Wise (1955) -en el paper principal, al qual també van aspirar Elizabeth Taylor, Lana Turner, Ava Gardner, Rhonda Fleming i Yvonne De Carlo- i Sodoma i Gomorra, de Robert Aldrich (1962). Per aquestes produccions, Rossana Podestà va cobrar fama internacional, i va ser considerada com una de les reines del pèplum. Seria notable la seva participació en obres del neorealisme, a càrrec de Valerio Zurlini, Mario Monicelli i Steno (Stefano Vanzina). També va treballar per a realitzadors com l'alemany Georg Wilhelm Pabst, els mexicans Emilio Fernández Romo i Julián Soler i els espanyols Julio Coll i Pedro Lazaga.
Durant la dècada dels anys 1970 Podestà intervé en un bon nombre de comèdies eròtiques d'escàs relleu, com Homo Eroticus, Paolo il caldo, Il prete sposato, L'uccello migratore o Siete chicas peligrosas. En aquesta època també posaria nua per a la portada de l'edició italiana de la revista Playboy, i formaria part del jurat del certamen de Miss Univers del 1979, celebrat a la ciutat australiana de Perth. En aquesta última comesa estaria acompanyada per, entre altres, la també actriu Constance Towers o els cantants Julio Iglesias i Tony Martin.[2] n 1985 va rodar el seu últim film, Segreti segreti, a les ordres de Giuseppe Bertolucci.
Rossana Podestà va contreure matrimoni en 1954 amb l'actor Marco Vicario, amb el qual va rodar a Espanya la pel·lícula Playa prohibida. Posteriorment, Vicario va passar a la realització, dirigint i produint varies pel·lícules al servei de la seva esposa: Le ore nude (1964), Siete hombres de oro (1965), El gran golpe de los siete hombres de oro (1967), Il prete sposato (1970), Homo eroticus (1972), Paolo il caldo (1973). Divorciada de Marco Vicario, tindria des de 1981[3] com a company a l'alpinista (considerat un dels millors de la història),[4] explorador i periodista Walter Bonatti.
Va morir a Roma el 10 de desembre de 2013 als 79 anys, després de ser operada d'un tumor benigne al cervell.[1]