Rostro al mar
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlos Serrano de Osma |
| Protagonistes | Eulalia Montero Carlo Tamberlani Antonio Bofarull Jose Manuel Soriano Camino Garrigó Paco Melgares Lili Vicenti |
| Ajudant de direcció | Agustin Navarro |
| Producció | Antonio Bofarull M. Riba Arizanda |
| Guió | Julio Coll José German Huici Antonio Ferrer |
| Música | Rafael Ferrer Fitó |
| Fotografia | Salvador Torres Garriga (exteriors) Sebastian Perera (interiors) |
| Muntatge | Antonio Canovas |
| Vestuari | Casa Hernández Anita Picart |
| Maquillatge | Maruja Moro |
| Productora | Titán Films |
| Distribuïdor | R.K.O. Radio Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 8 de setembre de 1952 |
| Durada | 83 minuts 2.700 metres |
| Idioma original | Castellà |
| Color | en blanc i negre  |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
   
| |
Rostro al mar és una pel·lícula dirigida per Carlos Serrano de Osma, estrenada l'any 1951, que tracta sobre els exiliats a la terminació de la guerra civil espanyola.
Argument
[modifica]Un exiliat comunista espanyol que ha passat uns anys als camps de concentració soviètics, aconsegueix escapar i entrar a Espanya amb l'únic objectiu de veure la seva dona i conèixer a la seva filla que nasqué estant a l'exili.[1]
| Actor / actriu | Personatge fictici |
|---|---|
| Eulalia Montero | Isabel |
| Carlo Tamberlani | Alberto Santiesteban |
| Antonio Bofarull | Manuel |
| José Manuel Soriano | Ramón |
| Camino Garrigó | Doña Maria |
| Paco Melgares | Marcos |
| Lili Vicenti | Catherine |
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]El film fou rodat a Marsella, Barcelona (Orphea Films) i Girona (Cadaqués). La pel·lícula fou estrenada a Barcelona el 8 de setembre de 1952, simultàniament als cines Astoria i Cristina. Prèviament ja havia sigut presentada a altres ciutats espanyoles, sent la primera Sevilla, que va ser un dels pocs llocs a on va rebre bones crítiques.
La crítica catalana valorà l'interès de tractar un tema inèdit i rellevant, com és l'exili i la consegüent nostàlgia de la pàtria llunyana, però es lamentà que un film que "va poder ser una crònica veraç del cas dels exiliats espanyols a l'acabament de la guerra civil es convertí de fet en una pel·lícula de tons sentimentals molt acusats, a la que juguen els clàssics temes de l'amor, el sacrifici i el corresponent final feliç".[3]
La mala acollida del pùblic i crítica a Barcelona provocà el retard de l'estrena a Madrid, que es produí un any després.[4]
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Comas Puente, Angel. Diccionari de llargmetratges: el cinema a Catalunya durant la Segona República, Guerra Civil i el Franquisme (1935-1975). Valls: Cossetània Edicions, 2005, p. 228. ISBN 84-9791-096-6 [Consulta: 1r novembre 2013].
- Aranzubia Cob, Asier. Carlos Serrano de Osma. Historia de una pasión (en castellà), 2004 [Consulta: 1r novembre 2013].
Referències
[modifica]- ↑ Perez Bowie, José Antonio. «La figura del exiliat al cine franquista». A: Analogies en l'art, la literatura i el pensament de l'exili espanyol de 1939 (en castellà). Miguel Cabanas Bravo. Ediciones Doce Calles,SA, 2010, p. 978-84-00-09148-4 (Biblioteca de Historia del Arte) [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Aranzubia Cob, Asier. «Filmografia». A: Carlos Serrano de Osma. Historia de una pasión (en castellà), 2004, p. 307-308 [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Jaume Picas, Fotogramas, núm. 199, 12 setembre 1952
- ↑ Aranzubia Cob, Asier. «3. Un cineasta a sou (1947-1953)3.9.Quarta Producció de Titan Films». A: Carlos Serrano de Osma. Historia de una pasión (en castellà), 2004, p. 166-182 [Consulta: 1r novembre 2013].