Roure africà
Quercus canariensis  | |
|---|---|
 Fulles i flors de roure africà | |
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 78809256 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus canariensis Willd., 1809 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | illes Canàries |
| Sinònims | Quercus cypri Quercus esculenta Quercus gibraltarica Quercus mirbeckii Quercus viveri
|
.svg){kind=icon}
El roure africà (Quercus canariensis[1]) és un arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies que pot arribar fins als 30 m d'alçada.[2] Té fulles de mitjanes a grans, marcescents, regularment dentades, les joves amb indument dens i gruixut, les adultes glabres per l'anvers i amb fascicles de pèls groguencs a l'axil·la dels nervis secundaris i pecíol curt. Gla ovoide, amb peduncle fructífer curt; cúpula amb escames una mica desiguals, algunes lleugerament giboses. Viu en sòls de reacció àcida, a l'estatge basal, des del nivell del mar fins als 900 m.[3]
Nom científic
[modifica]L'origen del seu nom científic Quercus canariensis té un error, ja que no és originari de les Illes Canàries, com el seu segon nom indica; és un error de la persona que va classificar el nom en la seva època. Es creu que es devia barrejar algunes etiquetes amb els noms i aquest roure va rebre un nom equivocat. Quercus vol dir roure en llatí.
Ecologia
[modifica]Es troba en zones amb climes temperats d'influència marítima, sense gelades freqüents i relativament humits, on pot arribar a formar bosquets prop dels cursos d'aigua. Habita al nord d'Àfrica on forma boscos de considerable extensió en Kabylia i de manera més fragmentada per les altres muntanyes del Tell a Algèria, al Marroc (Rif i Atlas mitjà) i a la península Ibèrica, bàsicament al sud; però en una àrea molt dispersa: curiosament una zona de la Serralada Litoral Catalana (Montnegre), Serralada Mariánica, Montes de Toledo, sud de Portugal i sobretot a Andalusia occidental (Cadis, Màlaga, Sevilla, Huelva), trobant-se els seus millors boscos als vessants frescos de la meitat meridional de la província de Cadis, al Parc Natural de los Alcornocales.
- baetica (Webb) Villar 1938
- faginea 1785 subsp baetica (Webb) Maire 1931
- faginea var. spinosa Maire & Trab.1931
- grossedentata hort.
- infectoria subsp mirbeckii
- lusitanica var. fagifolia Jahand. & Maire 1932
- lusitanica var. baetica Webb 1838
- lusitanica var. mirbeckii (Durrieu) A.DC 1864
- lusitanica var. salzmanniana Webb 1838
- lusitanica subsp salzmanniana (Webb) Coutinho 1913
- mirbeckii Durrieu 1847
- nord-africana Huguet del Villar 1938
- prinus Mast. not L.
- salzmanniana (Webb) Coutinho 1935
Referències
[modifica]
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 104-105. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2018-03-02. [Consulta: 16 març 2018].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 16 març 2018].