Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 octubre 1931 ![]() São Paulo (Brasil) ![]() |
Mort | 22 febrer 2008 ![]() São Paulo (Brasil) ![]() |
Causa de mort | infart de miocardi ![]() |
Sepultura | Cementiri de Consolação, quadra 57, terreno 48 ![]() |
Activitat | |
Ocupació | actor de teatre, actor de cinema, actor de televisió ![]() |
Activitat | 1952 ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Rubens de Falco (São Paulo, 19 d'octubre de 1931 - São Paulo, 22 de febrer de 2008) va ser un actor brasiler més conegut pel seu treball en telenovel·les, específicament per la seva interpretació d'un propietari d'esclaus a la telenovel·la del 1976, A Escrava Isaura (L'esclava Isaura) i la telenovel·la del 1986 Sinhá Moça (Petita senyoreta).[1]
Va començar la seva carrera com a actor al teatre local. El 1955 va integrar la companyia de teatre Os Jograis, a São Paulo, i va actuar al costat d'actors com Ruy Afonso, Italo Rossi i Felipe Wagner. Va debutar al cinema en 1952 en la pel·lícula Apassionata, de la Companhia Cinematogràfica Vera Cruz.[2] A la televisió, va tenir papers destacats en telenovel·les com O Rei dos Ciganos (1967), A Rainha Louca (1967), O Passo dos Ventos (1968), Gabriela (1975), O Crit (1975), A Escrava Isaura (1976), Dona Xepa (1977), A Sucessora (1978) i Sinhá Moça (1986).[3]
Potser el seu treball més conegut va arribar el 1976, quan va interpretar el cruel malvat Leôncio Almeida, un home ric i poderós, i despietat amo d'esclaus, a la telenovel·la A Escrava Isaura. El personatge de De Falco, Leôncio Almeida, s'enamora d'una de les seves esclaves, interpretada per l'actriu brasilera Lucélia Santos.[4][5] A Escrava Isaura va ser molt ben rebuda a nivell mundial i es va convertir en un èxit a Àfrica, Europa de l'Est i Amèrica Llatina. Va ser la primera telenovel·la emesa a Polònia i la Unió Soviètica i es va convertir en la primera sèrie de televisió a emetre's a Xina amb actors estrangers en el paper principal.[1][6] Rubens de Falco, qui va interpretar a Leôncio Almeida com un dels seus dolents característics, va ser anomenat "el gran dolent del drama televisiu brasiler" per Lucélia Santos.[7]
En 1978 protagonitzà la telenovel·la A Sucessora amb Susana Vieira,[8] a l'any següent migra a la TV Tupi i protagonitza la telenovel·la Gaivotas.[9] A continuació participa en la fallida producció Drácula no obstant això aquesta telenovel·la va ser cancel·lada, però a l'any següent va ser represa en TV Bandeirantes amb el nom d'Um homem muito especial.[10] L'any de 1981 obté el personatge d'un immigrant italià a la telenovel·la Os Imigrantes, el 1982 participa a la telenovel·la veneçolana La Bruja amb Flor Núñez i Daniel Lugo.[11] En 1984 torna a TV Globo i participa a la minisèrie Padre Cícero.[12]
Va tornar a interpretar un poderós hisendat i despietat amo d'esclaus, el cruel malvat Baron d'Araruna a la telenovel·la de 1986, Sinhá Moça al costat de Lucélia Santos, qui va interpretar aquesta vegada a la seva filla rebel.[13]
L'últim paper televisiu de De Falco va ser com Almeida el 2004 en la nova versió de RecordTV d'A Escrava Isaura,[1] i el seu últim paper cinematogràfic va ser com el diputat Ernesto Alves el 2008 a Fim da Linha, estrenada dues setmanes després de la mort de l'actor.[14]
Rubens de Falco va morir el 22 de febrer de 2008 d'insuficiència cardíaca en el Centre CIAI per a Ancians a São Paulo, Brasil. No estava casat i no va deixar descendència.[1][15]
Any | Títol | Paper | Notes |
---|---|---|---|
1952 | Appassionata | ||
1953 | Esquina da Ilusão | ||
1954 | Floradas na Serra | ||
1957 | O Capanga | ||
1957 | O Pão Que o Diabo Amassou | ||
1959 | Moral em Concordata | Narrador | Veu |
1966 | Engraçadinha Depois dos Trinta | ||
1966 | Essa Gatinha é Minha | ||
1968 | O Homem Que Comprou o Mundo | ||
1969 | Tempo de Violência | ||
1969 | O Impossível Acontece | (segment "Eu, Ela e o Outro") | |
1970 | Anjos e Demônios | Prosecutor | |
1971 | Uma Pantera em Minha Cama | ||
1972 | Missão: Matar | John Dorcas | |
1972 | A Difícil Vida Fácil | Ricardo | |
1973 | Café na Cama | Flávio | |
1974 | O Mau-Caráter | ||
1975 | O Sósia da Morte | Narciso | |
1975 | O Homem da Cabeça de Ouro | ||
1975 | Nós, Os Canalhas | ||
1975 | Deixa, Amorzinho... Deixa | ||
1977 | Este Rio Muito Louco | (segment "Fátima Todo Amor") | |
1978 | Colonel Delmiro Gouveia | Delmiro Gouveia | |
1978 | A Dama de Branco | ||
1979 | Os Foragidos da Violência | ||
1981 | Pixote | Juiz | |
1984 | Macho y hembra | Vicente | |
1985 | La hora Texaco | ||
1986 | Un hombre de éxito | Iriarte | |
1986 | O Monge e a Filha do Carrasco | Saltmaster | |
2001 | Sonhos Tropicais | General Travassos | |
2008 | Fim da Linha | Deputado Ernesto Alves | (paper final de pel·lícula) |