Rubus

Rubus

Rubus fruticosus
Planta
Tipus de fruit	drupa
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Rosales
Família	Rosaceae
Subfamília	Rosoideae
Gènere	Rubus L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Parmena

Rubus és un gran gènere de plantes amb flors dins la família de les rosàcies. Moltes plantes d'aquest gènere tenen tiges llenyoses i sovint amb espines. El fruit és un agregat de petites drupes. Entre les plantes del gènere Rubus es troben els esbarzers (diverses espècies) i el gerd (Rubus idaeus).

El gènere Rubus sembla haver-se originat com a mínim des de fa 23,7 a 36,6 milions d'anys.^[1]

Hi ha des de centenars a milers d'espècies, moltes de difícil identificació pel sistema reproductiu d'aquestes plantes (amb hibridació, apomixi i poliploidia).

Espècies autòctones

Les fulles amb tres folíols, amb els folíols basal no peciolats, i el revers verd són trets característics del romegueró (Rubus caesius)

Les fulles amb 5 folíols, amb els folíols basals peciolats, i el revers blanquinós són trets característics de l'esbarzer (Rubus ulmifolius)

Als Països Catalans en trobem les espècies següents:^[2]

• Rubus caesius - romegueró^[2]
• Rubus sulcatus
• Rubus pedatifolius
• Rubus chaerophyllus
• Rubus ulmifolius - esbarzer
• Rubus godronii
• Rubus candicans
• Rubus bifrons
• Rubus discolor
• Rubus canescens
• Rubus fuscus
• Rubus scaber
• Rubus serpens
• Rubus hirtus

Totes tenen la distribució limitada al Pirineu, excepte R. ulmifolius i R. caesius, que les trobem a tot el territori per sota dels 1600 m. Les úniques espècies comunes són R. godronii (com ja hem dit, limitada al Pirineu) i, sobretot, R. ulmifolius.^[2]

Les dues espècies presents a la terra baixa (R. ulmifolius i R. caesius) es distingeixen pels següents caràcters:^[2][3]

• R. ulmifolius té les fulles blanquinoses al revers i la majoria tenen cinc folíols mentre que R. caesius les té verdes per ambdues cares i amb tres folíols.
• Les flors de R. ulmifolius són rosades i les de R. caesius són blanques.
• Les móres de R. ulmifolius tenen nombroses drupes i són comestibles, mentre que les de R. caesius en tenen molt poques i de gust àcid.

Llista completa d'espècies

Llista d'espècies del subgènere Rubus (sinònim subgènere Eubatus), ordenades per seccions:

Secc. Allegheniensis Rubus allegheniensis Rubus alumnus Rubus pennus Secc. Arguti Rubus abactus Rubus andrewsianus Rubus argutus Rubus frondosus Rubus orarius Rubus ostryifolius Rubus pensilvanicus Rubus recurvans Secc. Caesii Rubus caesius Secc. Canadenses Rubus canadensis Rubus kennedyanus Secc. Corylifolii Rubus fioniae Rubus tuberculatus Rubus wahlbergii Rubus fabrimontanus Rubus dissimulans Rubus dumetorum Rubus gothicus Rubus camptostachys Rubus adenoleucus Rubus aureolus Rubus babingtonianus Rubus britannicus Rubus conjungens Rubus cyclomorphus Rubus eluxatus Rubus lamprocaulos Rubus mortensenii Rubus nemorosus Rubus seebergensis Secc. Cuneifolii Rubus cuneifolius Secc. Flagellares Rubus arundelanus Rubus biformispinus Rubus deamii Rubus enslenii Rubus flagellaris Secc. Hispidi Rubus hispidus

Secc. Rubus (també coneguda globalment com a Rubus fruticosus) Rubus bifrons Rubus laciniatus Rubus plicatus Rubus nessensis Rubus ulmifolius Rubus adornatus Rubus adspersus Rubus ammobius Rubus arrhenii Rubus atrichantherus Rubus axillaris Rubus bavaricus Rubus bertramii Rubus braeuckeri Rubus bregutiensis Rubus canescens Rubus cardiophyllus Rubus chloocladus Rubus chlorothyrsos Rubus cimbricus Rubus clusii Rubus conothyrsoides Rubus dasyphyllus Rubus divaricatus Rubus drejeri Rubus egregius Rubus foliosus Rubus fuscus Rubus gelertii Rubus glandithyrsos Rubus godronii Rubus grabowskii Rubus gratus Rubus gremlii Rubus hirtus Rubus infestus Rubus insularis Rubus macrophyllus Rubus micans Rubus montanus Rubus mucronulatus Rubus pedemontanus Rubus polyanthemus Rubus praecox Rubus pyramidalis Rubus radula Rubus rhamnifolius Rubus rhombifolius Rubus rosaceus Rubus rudis Rubus schlechtendalii Rubus schleicheri Rubus senticosus Rubus slesvicensis Rubus sprengelii Rubus sulcatus Rubus vestitus Rubus vigorosus Rubus vulgaris

Rubus acheruntinus Rubus ahenifolius Rubus alterniflorus Rubus amplificatus Rubus anglocandicans Rubus angustifrons Rubus armeniacus (sin. R. discolor) Rubus bakerianus Rubus bayeri Rubus bloxamianus Rubus bloxamii Rubus bollei Rubus boraeanus Rubus calvatus Rubus caucasicus Rubus chrysoxylon Rubus cissburiensis Rubus colemannii Rubus concolor Rubus cordifolius Rubus cyri Rubus diversus Rubus dumnoniensis Rubus echinatoides Rubus echinatus Rubus errabundus Rubus erythrops Rubus fissus Rubus formidabilis Rubus furvicolor Rubus fuscoater Rubus ieri Rubus georgicus Rubus glanduliger Rubus glandulosus Rubus hartmanii Rubus hylophilus Rubus inermis Rubus lamprophyllus Rubus lespinassei Rubus leucostachys Rubus ergii Rubus eianus Rubus linkianus Rubus miszczenkoi Rubus moschus Rubus mulleri Rubus nitidioides Rubus pedatifolius Rubus piceetorum Rubus promachonicus Rubus rubritinctus Rubus sanctus Rubus scheutzii Rubus separinus Rubus septentrionalis Rubus thyrsiflorus

Secc. Setosi Rubus glandicaulis Rubus missouricus Rubus notatus Rubus semisetosus Rubus setosus Rubus stipulatus Rubus vermontanus Secc. Ursini Rubus loganobaccus Rubus ursinus Secc. Verotriviales Rubus lucidus Rubus riograndis Rubus trivialis

També hi molts híbrids naturals i artificials (com Rubus × loganobaccus).

Referències

1. Rosales
2. Bolòs, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
3. [0,{%22name%22:%22FitH%22},335 Flora Ibérica - Rubus]

Enllaços externs

• WKU Rubus website Arxivat 2008-08-30 a Wayback Machine.