Rudolf Stammler

Plantilla:Infotaula personaRudolf Stammler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1856 Modifica el valor a Wikidata
Alsfeld (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Wernigerode (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig
Universitat de Giessen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència del dret i economia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Marburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, professor d'universitat, economista, advocat, filòsof del dret Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Marburg
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Halle
Universitat de Giessen
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat endret penal
MovimentNeokantisme Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsWolfgang Stammler Modifica el valor a Wikidata

Karl Eduard Julius Theodor Rudolf Stammler, més conegut com a Rudolf Stammler, (Alsfeld, Gran ducat de Hessen i del Rin, 19 de febrer de 1856 - Wernigerode, Tercer Reich, 25 d'abril de 1938) fou un jurista, professor i filòsof del dret alemany.[1]

Biografia

[modifica]

Stammler va estudiar Dret a Giessen i a Leipzig. El 1877, va escriure la seva tesi doctoral sobre la doctrina de l'estat d'emergència en el dret penal. El 1880 va obtenir el títol de professor de dret romà. Entre 1882 i 1884 va ser professor associat a Marburg i entre 1884 i 1885 a Giessen. De 1885 a 1916 va ser professor a Halle an der Saale. L'any 1913 va fundar Zeitschrift für Rechtsphilosophie (Revista de Filosofia del Dret) i, de 1916 a 1923, exercí de professor a Berlín.

En el seu període creatiu a Halle, va ser un dels principals impulsors del moviment de reforma de l'ensenyament del dret a la universitat. Els pensaments de Stammler sobre temes d'educació jurídica es referien principalment a la millora de l'educació jurídica des de l'interior, és a dir, l'educació jurídica s'ha de basar en els principis de la ciència de l'educació generalment acceptats, per tal de millorar l'educació legal. Els esforços de Stammler van ser assumits i ampliats per Paul Krückmann.

En temps del nacionalsocialisme, va ser membre de l'Anell de la llibertat alemany del NSDAP a Wernigerode i del Comitè de Filosofia Jurídica, fundat pel ministre de Justícia nazi a l'Acadèmia de Dret Alemany. Va ser el fundador de la filosofia del dret neokantiana a Alemanya. Rudolf Stammler va ser pare del germanista i historiador de l'art Wolfgang Stammler i del filòsof Gerhard Stammler.

Obres

[modifica]
  • Die Behandlung des Römischen Rechts in dem juristischen Studium nach Einführung des Deutschen Reichs-Civilgesetzbuches. Akademische Antrittsrede. Mohr, Freiburg 1885.
  • Praktische Pandektenübung für Anfänger. Veit, Leipzig 1893.
  • Theorie der Rechtswissenschaft. Scientia, Aalen 1970. Neudruck der 2. Auflage Halle 1923.
  • Lehrbuch der Rechtsphilosophie. de Gruyter, Berlin 1970. 3. verm. Auflage. Unveränderter photomechanischer Nachdruck: de Gruyter, Berlin, Leipzig 1928.
  • Die Lehre von dem richtigen Rechte. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1964. Unveränderter reprografischer Nachdruck der neubearbeiteten Auflage: Halle (Saale) 1926.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Rudolf Stammler» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 desembre 2013].

Enllaços externs

[modifica]
  • Rudolf Stammler Arxivat 2007-10-18 a Wayback Machine. a Catalogus-professorum-halensis.de (alemany)
  • Rudolf Stammler al Goethe-Institut (alemany)