Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 juny 1963 (61 anys) Dimitrovgrad (Bulgària) |
President de Bulgària | |
22 gener 2022 – Electe a: eleccions presidencials búlgares de 2021 | |
President de Bulgària | |
22 gener 2017 – 22 gener 2022 ← Rosen Plevneliev (oc) | |
Dades personals | |
Formació | Georgi Rakovski Military Academy (en) Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units |
Activitat | |
Ocupació | polític, aviador, militar, oficial |
Activitat | 1987 - |
Partit | candidat independent |
Carrera militar | |
Branca militar | Bulgarian Air Force (en) |
Rang militar | general major (2014–) general de brigada (2007–) coronel (2003–) podpolkovnik (2000–) major (1997–) capità (1994–) primer tinent (1990–) tinent (1987–) |
Comandant de (OBSOLET) | Bulgarian Air Force (en) |
Participà en | |
6 novembre 2016 | 2016 Bulgarian presidential election (en) |
Família | |
Cònjuge | Desislava Radeva (2016–) |
Premis | |
Rumen Radev (búlgar: Румен Георгиев Радев) (Dimitrovgrad, 18 de juny de 1963) és un polític búlgar i antic general major que actualment és president de Bulgària des del 22 de gener de 2017. A part del búlgar, Radev també parla rus, alemany i anglès.[1] El pare de Radev va morir el 6 d'abril de 2020.[2]
Radev va servir anteriorment comandant de la Força Aèria Búlgara.[3] Va guanyar les eleccions presidencials búlgares de 2016, com a candidat independent amb el suport del Partit Socialista Búlgar, derrotant a la candidata del GERB Tsetska Tsacheva a la segona volta.[4][5][6][7] Més endavant, va guanyar un segon mandat consecutiu a les eleccions de novembre de 2021, amb el 66,7% dels vots a la segona volta.[8][9]
Radev és membre de l'Església Ortodoxa Búlgara.[10] Va manifestar el seu suport als esforços de l'església búlgara per introduir l'educació religiosa a les escoles i va declarar que «el suport de l'Església ortodoxa búlgara i el benestar espiritual dels fidels segueix essent la primera prioritat per a l'Estat».[11][12] Radev també va expressar la seva admiració pel papa Francesc, considerant-lo «la veu dels febles i dels desfavorits».[13]
L'abril de 2018, va criticar els bombardeigs occidentals de 2018 contra Síria sense l'aprovació del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en canvi va demanar «menys armes i més diàleg».[14][15] El 24 de gener de 2018 Radev va condemnar la invasió turca del nord de Síria amb l'objectiu d'expulsar les Unitats de Protecció Popular de l'enclavament d'Afrin i va insistir que la Unió Europea (UE) hauria d'intervenir per aturar-la.[16][17]
Durant la campanya per a les eleccions legislatives búlgares del 2021, Radev va acusar el president turc Recep Tayyip Erdoğan d'interferir-se en els afers interns de Bulgària després de participar en una videoconferència amb el partit polític búlgar DPS.[18] El desembre de 2022 Radev va visitar Erdogan, aconseguint un acord per a millorar la seguretat fronterera i augmentar la cooperació en el sector energètic arran d'un acord signat amb la companyia de gas turca Botas.[19][20] El 29 de maig de 2023 Radev va felicitar Erdogan per la seva reelecció després de les eleccions presidencials turques de 2023,[21] i més endavant va assistir a la seva investidura, essent l'únic cap d'estat de la UE a fer-ho.[22]
El febrer de 2019, Radev va condemnar el reconeixement per part del govern de Boiko Boríssov del líder de l'oposició veneçolana Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela durant la crisi presidencial veneçolana de 2019, i va afegir que creia que el govern havia superat la seva autoritat en reconèixer el líder de l'oposició com a president interí. Radev va criticar a més el reconeixement de Guaidó per part de la UE), instant tant al país com a la UE a mantenir-se neutrals i abstenir-se de reconèixer Guaidó, ja que considerava que aquest reconeixement imposava un ultimàtum, i que només agreujaria la crisi a Veneçuela.[23][24]
Radev s'ha mostrat molt crític amb les posicions d'Àustria i els Països Baixos, que el desembre de 2022 van anunciar que vetarien l'accés de Bulgària a l'espai Schengen, qualificant la decisió de «cínica» i en contrast amb el concepte de solidaritat europea.[25] Durant una cimera de la UE el 15 de desembre de 2022, Radev va sol·licitar als líders de la UE que proporcionessin un calendari clar per a l'adhesió de Bulgària a l'espai Schengen abans de finals de 2023, afirmant que la pertinença a Schengen era fonamental per a «la dignitat búlgara com a part de la família europea».[26][27]
Rumen Radev ha estat crític amb l'adhesió de la República de Macedònia del Nord a la UE.[28] Radev s'ha oposat a la possibilitat d'aixecar el veto a l'eurointegració de Macedònia del Nord, com a mínim fins que els búlgars s'incorporin a la Constitució de Macedònia del Nord.[29] També ha demanat més accions a nivell de la UE per evitar els discursos d'odi contra els búlgars que viuen a Macedònia del Nord.[30]
El dia de l'atac de Hamàs a Israel, Radev va fer una declaració a la xarxa social X condemnant l'atac dirigit per Hamàs a Israel i expressant la seva solidaritat amb Israel.[31] Radev va participar en una «pregària per la pau» a la Sinagoga Central de Sofia, juntament amb altres polítics búlgars, expressant el seu disgust pels «actes cruels i violents comesos pels terroristes» i la seva solidaritat amb l'estat d'Israel.[32]
El Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) va guanyar les eleccions de 2023 amb la coalició reformista Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica a poca distància, i els dos partits van decidir governar junts amb un primer ministre rotatiu que havia de canviar cada nou mesos, per intentar trencar el gran bloqueig polític per falta de majories i l'enfrontament entre tots els partits polítics la corrupció i diferències entre forces pro russes i pro occidentals sobre la guerra russo-ucraïnesa, aconseguint el suport de dos dels trenta-cinc diputats del Moviment pels Drets i les Llibertats.[33] L'acord es va trencar quan Mariya Gabriel hauria d'haver ocupat el lloc de primera ministra pel GERB, després que ho fes Nikolai Denkov.[34] i es van tornar a convocar eleccions per al 9 de juny de 2024. El president Radev va nomenar l'independent Dimitar Glavchev com a primer ministre d'un govern provisional,[35] però la incapacitat dels partits per arribar a acords va causar que es convoquessin noves eleccions per al 27 d'ocubre.[36]