Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 agost 1921 Bronx (Nova York) |
Mort | 19 febrer 2012 (90 anys) New Haven (Connecticut) |
Formació | Universitat Yale - filosofia (–1946) Universitat de Nova York |
Director de tesi | Frederic Brenton Fitch |
Activitat | |
Ocupació | filòsofa, escriptora |
Ocupador | Universitat Yale Universitat d'Illinois a Chicago Universitat Northwestern |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Nicholas Michael Asher (en) i Walter Sinnott-Armstrong (en) |
Premis | |
|
Ruth Barcan Marcus (2 d'agost de 1921 a Nova York - 19 de febrer de 2012 a New Haven)[1] és una filòsofa i lògica americana, més particularment coneguda pels seus descobriments en lògica modal, com la Fórmula Barcan.[2][3][4]
Els seus treballs en filosofia del llenguatge i en filosofia de la lògica sobre la quantificació substitucional o la identitat i la referència dels termes tenen influència sobre les teories de la referència directa de Saul Kripke.[2]
Es va graduar magna cum laude a la Universitat de Nova York el 1941, especialitzant-se en matemàtiques i filosofia. Després es va graduar a Yale, on obtingué el màster el 1942 i el doctorat el 1946. Barcan defensà la seva tesi doctoral en Lògica a la Universitat Yale sota la direcció de Frederic Brenton Fitch i interromp la seva carrera universitària durant alguns anys. De 1962 a 1970 dirigeix el departament de filosofia de la Universitat d'Illinois a Chicago. A continuació es fa professora a la Universitat Northwestern. És professora a Yale a partir de 1973, abans de ser-hi professora emèrita.[3]
Entre els diversos càrrecs professionals que va exercir durant la seva carrera, Marcus va ocupar la presidència de l'Associació Filosòfica Americana (1976-1983), també el de presidenta de l'Associació per a la Lògica Simbòlica (1983-1986) i després de l’Institut Internacional de Filosofia (1989-92).[3][4]
És igualment coneguda per algunes polèmiques, com la petició que dirigí l'any 1992 contra Jacques Derrida quan aquest últim rebé un doctorat honoris causa de la Universitat de Cambridge. Més recentment s'ha desenvolupat una disputa de precedència per dilucidar si havia estat menystinguda en la Teoria de la referència. Però els defensors de Kripke van fer observar que la teoria de Ruth Barcan Marcus abans de 1962 es rellegeix com a kripkeana només per un error retrospectiu.[5][6]
Redactà o dirigí les obres següents: