Ruth Harrison

Plantilla:Infotaula personaRuth Harrison
Biografia
Naixement24 juny 1920 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 2000 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióBedford College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets dels animals, autora Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesStephen Winsten Modifica el valor a Wikidata  i Clara Birnberg Modifica el valor a Wikidata

Ruth Harrison (Londres, 24 de juny de 1920 - Londres, 13 de juny de 2000) OBE[1] va ser una autora i activista anglesa pel benestar animal.

Biografia

[modifica]

Harrison va néixer a Londres, filla de l'autor Stephen Winsten i l'artista Clara Birnberg. Va estudiar al Bedford College de Londres.[2] Com a quàquer i objectora de consciència durant la Segona Guerra Mundial (seguint així la postura del seu pare a la Primera Guerra Mundial), va servir en un servei voluntari d'ambulàncies, primer al barri lodonenc de Hackney, Londres, i després amb persones exiliades a Slesvig-Holstein i Bochum a Alemanya. Ruth es va casar amb l'arquitecte Dex Harrison el 1954. Va formar part del Comitè de Benestar dels Animals de Granja, un organisme independent.[3]

El 1964, Harrison va publicar Animal Machines, que descriu la ramaderia intensiva. Es deia que el llibre exposava el patiment infligit als animals de granja per part de la ramaderia industrialitzada.[4][5] L'obra va impulsar el govern britànic a nomenar un comitè presidit per Francis Brambell per investigar el benestar dels animals de granja. L'any 1965 es va publicar l'«Informe Brambell» que descrivia cinc llibertats.[6] El llibre de Harrison es va publicar a set països i va inspirar la Convenció Europea per a la Protecció dels Animals de Granja.[7] El 1986 va ser guardonada amb l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE).[8]

Harrison va morir de càncer l'any 2000, poc abans del seu vuitantè aniversari.[8]

Llegat

[modifica]

L'eticista australià Peter Singer ha dit que llegir Animal Machines va ser important per convertir-se en vegetarià i adoptar les opinions que exposa a Animal Liberation.[9][10] La presidenta i cofundadora de People for the Ethical Treatment of Animals (PETA), Ingrid Newkirk, també atribueix a aquest llibre la seva vocació.[11]

Publicacions destacades

[modifica]
  • Animal Machines: the New Factory Farming Industry. Vincent Stuart Publishers. (1964)
  • Case Study: Farm Animals. In R. J. Berry. (1992). Environmental Dilemmas: Ethics and Decisions. Chapman & Hall. ISBN 0-412-39800-1

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Harrison (nom de soltera Winsten), Ruth». A: Rubinstein. The Palgrave Dictionary of Anglo-Jewish History (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan, 2011, p. 399. ISBN 978-0-230-30466-6. 
  2. ↑ Harrison nee Winsten. Oxford Dictionary of National Biography. Cal estar subscrit o ser membre de la biblioteca pública del Regne Unit
  3. ↑ McKenna, Carol «Ruth Harrison» (en anglès). The Guardian, 06-07-2000.
  4. ↑ Swanson, Janice C. (1998). Harrison to Rollin: Farm Animal Welfare in Transition. Journal of Applied Animal Welfare Science 1 (2): 167-174.
  5. ↑ Sayer, Karen. (2013). Animal Machines: The Public Response to Intensification in Great Britain, c. 1960–c. 1973. Agricultural History 87 (4): 473-501.
  6. ↑ "The Five Freedoms: A History Lesson in Animal Care and Welfare". Michigan State University. Recuperat el 4 de març, 2020.
  7. ↑ Animal Welfare Quarterly Arxivat 2008-11-06 a Wayback Machine. s'hi ha accedit el 28/03/08
  8. ↑ 8,0 8,1 van de Weerd, Heleen; Sandilands, Victoria (en anglès) Applied Animal Behaviour Science, 113, 4, 10-2008, pàg. 404–410. DOI: 10.1016/j.applanim.2008.01.014.
  9. ↑ Singer, Peter. «Animal Liberation: A Personal View». A: Writings on an Ethical Life. Londres: Fourth Estate, 2001, p. 294. ISBN 978-1841155500. 
  10. ↑ Peter Singer talk, "My Life in Philosophy: The Point of View of the Universe and Its Implications for Ethics, Animal Liberation and Effective Altruism" (Universität Graz, in Graz, Austria, June 7, 2017, publicat a YouTube l'11 d'agost, 2017)
  11. ↑ Ingrid Newkirk commentary, What Does 'Turkey Day' Mean to You?, Tribune News Service, 24 de novembre, 2022

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]