Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 juliol 1943 ![]() Montreal (Quebec) ![]() |
Mort | 14 febrer 2007 ![]() Saint-Hyacinthe (Quebec) (en) ![]() ![]() |
Causa de mort | càncer de cervell càncer de pulmó ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Arts visuals, escultura i pel·lícula d'animació ![]() |
Lloc de treball | Canadà ![]() |
Ocupació | animador, productor, director de cinema, escultor ![]() |
Ocupador | Oficina Nacional del Cinema del Canadà (dècada del 1960–1978) ![]() |
Professors | Arthur Lismer i Norman McLaren ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Ryan Larkin (31 de juliol de 1943 - 14 de febrer de 2007) va ser un animador, artista i escultor canadenc que va saltar a la fama amb el curtmetratge psicodèlic En marchant (1968), que fou nominat als Oscars i l'aclamat Street Musique (1972). Fou el protagonista del documental Ryan, que va guanyar l'Oscar al millor curtmetratge d'animació a l'edició de 2004.
Larkin havia idolatrat el seu germà gran, Ronald, a qui va descriure com "l'epítom de la genialitat".[1] L'any 1958, a l'edat de quinze anys, Larkin va presenciar la mort del seu germà en un accident de vaixell i, com que no havia après mai a nedar, no va poder salvar-lo.[1] Larkin va declarar que la mort del seu germà el va impactar profundament.[1]
Larkin va assistir a l'Escola d'Art del Museu de Belles Arts de Montreal on va estudiar amb Arthur Lismer (membre del Grup de Set) abans de començar a treballar al National Film Board of Canada el 1962.[1]
A la National Film Board of Canada (NFB), Larkin va aprendre tècniques d'animació del innovador i premiat animador Norman McLaren. Va fer dos curtmetratges d'animació aclamats, Syrinx (1965) i Cityscape (1966), abans de crear En marchant (1969). En marchant va ser nominat a un Premi Oscar l'any 1970 a la categoria Millor tema curt, dibuixos animats, però va perdre davant It's Tough to Be a Bird dirigida per Ward Kimball. Syrinx va guanyar molts premis internacionals.[1] Va dirigir el curt premiat Street Musique, que es va estrenar el 1972 i seria l'última de les seves obres, acabada durant la seva vida.
També va contribuir amb obres d'art i efectes d'animació a les pel·lícules de l'NFB, inclosa la pel·lícula de 1974 Running Time, dirigida per Mort Ransen, en la qual Larkin també va interpretar tres papers.
El 1975, l'NFB va encarregar a Larkin la creació d'un mural per al foyer d'entrada a la seva seu de Mont-real.[1][2] Larkin, que era bisexual, va lliurar una peça amb un adolescent amb erecció, que l'NFB va retirar de la visualització.[2][3]
Larkin va deixar l'NFB el 1982.
En anys posteriors, Larkin es va veure afectat per una espiral descendent d’abús de drogues, alcoholisme i sense sostre. En aquella època, allunyat dels seus pares, havia desenvolupat una rutina de passar les nits a l'Old Brewery Mission de Mont-real, i els dies Schwartz's Deli, menjant a Mondo Fritz, bevent cervesa al Copacabana Bar, o llegint un llibre al saló de la llibreria usada de Welch.[1] L'any 2004, va tornar a estar en el punt de mira quan un documental d'animació de 14 minuts sobre la seva vida, Ryan, de l'animador canadenc Chris Landreth, va guanyar l'Oscar al millor curtmetratge d'animació i es va projectar amb aclamació a festivals de cinema d'arreu del món. Alter Egos (2004), dirigit per Laurence Green, és un documental sobre la realització de Ryan que inclou entrevistes tant a Larkin com a Chris Landreth, així com a diverses persones que van conèixer Larkin en el moment àlgid de la seva carrera.[4]
El 2002 Larkin estava treballant amb la compositora Laurie Gordon de la banda 'Chiwawa' en una nova pel·lícula d'animació titulada Spare Change, la seva primera pel·lícula d'autor des que treballava a l'NFB. Junts, van fundar Spare Change Productions i van buscar finançament per a la pel·lícula a través de la productora MusiVision de Gordon. Van rebre subvencions de Bravo!FACT, el Canada Council for the Arts i el Conseil des arts et des lettres du Québec i SODEC però encara estaven sense finançament. MusiVision i el National Film Board of Canada van entrar en coproducció només després de la mort de Larkin.
Spare Change, que es va estrenar al Festival du Nouveau Cinema el 9 d'octubre de 2008, inclou tres cançons de Chiwawa per a les quals Larkin va crear guions i animació, inclosa Do It For Me de l'àlbum de 2005 Bright.[5] L'àlbum de Chiwawa del 2009 Bus Stop Chinese Buffet inclou temes de Spare Change; la lletra de Overcast Skies va ser escrita per Larkin.[6][7]
Gordon i Nicola Zavaglia de MusiVision també van produir el documental Ryan's Renaissance per a CTV Television sobre els últims anys de Ryan, el seu retorn a la creació d'art i Spare Change.[8] Larkin, que s'havia mantingut a l'exterior Montreal Schwartz's Deli, va aparèixer breument en un documental sobre el famós restaurant Chez Schwartz, dirigit per Garry Beitel.[9]
El desembre de 2006, Larkin va crear tres para-xocs de cinc segons per a MTV al Canadà, una vista prèvia de Spare Change. Cada quadre va ser dibuixat a mà. Va ser el primer treball professional que havia realitzat en més de 20 anys.[10] Larkin va dir que havia abandonat alguns mals hàbits, inclosa la beguda, per tal de centrar-se millor en la seva carrera d'animació.[11]
Larkin va morir a Saint-Hyacinthe, Quebec, el 14 de febrer de 2007, d'un càncer de pulmó, que s'havia estès al seu cervell.[12]
Syrinx (1965)[19]
Cityscape (1966)[20]
En marchant (1968)
Street Musique (1972)