Sílfium

Per a altres significats, vegeu «Silphium (gènere)».
Moneda antiga de plata de Cirene mostrant una tija de Silphium.

El sílfium o silfi (també conegut com a silphion o laser) era una planta que es feia servir en l'antiguitat clàssica com un ric assaonador del menjar i com a medicina.[1] Era objecte comercial de la ciutat de Cirene a Líbia. Donava una mena de resina coneguda com laser, laserpicium, o lasarpicium.

El sílfium era una espècia important en la prehistòria com es pot veure en l'antic Egipte i a Cnossos.[2] Es va usar en la cuina grecoromana especialment en les receptes d'Apicius.

La identitat exacta del sílfium no està clara, normalment es creu que és una planta d'una espècie ja extinta del gènere Ferula,[1] Una altra possibilitat és que fos l'espècie encara existent dita Ferula tingitana.[3] Una altra planta, l'asafoetida, es va usar com substitut barat del silphium.[4]

Ús medicinal

[modifica]

Es van adcriure a aquesta planta moltes propietats medicinals.[5] Es va dir que servia per la tos i la febre i tota mena de malalties. Hipòcrates va escriure:[6]

Quan l'intestí sobresurt i no es manté al seu lloc, rasqueu el silfi més fi i compacte en trossos petits i apliqueu-lo com a cataplasma.

S'ha especulat que servia com anticonceptiu com moltes espècies apiàcies.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 J.L. Tatman, "Silphium, Silver and Strife: A History of Kyrenaika and Its Coinage" Celator 14.10 (October 2000:6-24).
  2. ↑ Hogan, C. Michael. «Knossos fieldnotes». Modern Antiquarian, 2007. [Consulta: 13 febrer 2009].
  3. ↑ 3,0 3,1 Did the ancient Romans use a natural herb for birth control?, Straight Dope, 13 October 2006
  4. ↑ Dalby, page 18.
  5. ↑ Pliny, XXII, Ch. 49
  6. ↑ Hippocrates, Translated by Francis Adams. «On Fistulae, Section 9».

Bibliografia

[modifica]
  • Dalby, Andrew. Dangerous Tastes: The Story of Spices. University of California Press, 2002. ISBN 0-520-23674-2. 
  • Herodotus. The Histories. II:161, 181, III:131, IV:150–65, 200–05.
  • Pausanias. Description of Greece 3.16.1–3
  • Pliny the Elder. Natural History. XIX:15 and XXII:100–06.
  • Tatman, John. «Silphium: Ancient wonder drug?». Jencek's Ancient Coins & Antiquities. Arxivat de l'original el 2007-03-30. [Consulta: 5 febrer 2007].
  • Theophrastus. Enquiry into Plants and Minor Works on Odors and Weather Signs. II:13–21. (translation by Hort A. Cambridge, 1949.)
  • Buttrey, T. V. (1997). "Part I: The Coins from the Sanctuary of Demeter and Persephone". In D. White (ed.). Extramural Sanctuary of Demeter and Persephone at Cyrene Libya, Final Reports: Vol. VI. Philadelphia, p. 1–66. 
  • Favorito, E. N.; and K. Baty «The Silphium Connection». Celator, 9, 2, febrer 1995, pàg. 6–8.
  • Gemmill, Chalmers L. «Silphium». Bulletin of the History of Medicine, 40, 4, juliol–August 1966, pàg. 295–313. PMID: 5912906.
  • Koerper, Henry; and A. L. Kolls «The Silphium Motif Adorning Ancient Libyan Coinage: Marketing a Medicinal Plant». Economic Botany, 53, 2, abril–June 1999, pàg. 133–143. DOI: 10.1007/BF02866492.
  • Riddle, John M. Eve's Herbs: A History of Contraception and Abortion in the West. Cambridge: Harvard University Press, 1997, p. 44–46. ISBN 0-674-27024-X. 
  • Riddle, John M.; J. Worth Estes, and Josiah C. Russell «Birth Control in the Ancient World». Archaeology, 47, 2, març–April 1994, pàg. 29–35.
  • Tameanko, M. «The Silphium Plant: Wonder Drug of the Ancient World Depicted on Coins». Celator, 6, 4, abril 1992, pàg. 26–28.
  • Tatman, J. L. «Silphium, Silver and Strife: A History of Kyrenaika and Its Coinage». Celator, 14, 10, octubre 2000, pàg. 6–24.
  • Wright, W. S. «Silphium Rediscovered». Celator, 15, 2, febrer 2001, pàg. 23–24.
  • William Turner, A New Herball (1551, 1562, 1568)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sílfium