La Televisió d'escombrat lent (SSTV) és un mètode de transmissió d'imatges utilitzat principalment pels operadors radioaficionats, per transmetre i rebre imatges estàtiques a través de la ràdio en blanc i negre o en color.
Un terme tècnic per SSTV és "televisió de banda estreta". La televisió estàndard de radiodifusió (Broadcast), transmesa en AM amb portadora suprimida, requereix un canal de 6 MHz d'amplada de banda a Amèrica del Nord, ja que transmet 30 imatges per segon (en NTSC), i un canal de 5.5 MHz (En el sistemes PAL o SECAM) més l'àudio associat, però la SSTV, normalment només fa servir fins a un màxim de 3 kHz d'amplada de banda. És un mètode molt més lent per a la transmissió d'imatges, ja que normalment es triga entre uns vuit segons a un parell de minuts, per transmetre un quadre d'imatge sencer.
La SSTV es transmet utilitzant la Banda lateral única o BLU (SSB en anglès)
Atès que els sistemes de SSTV operen en freqüències de veu (audibles), els radioaficionats poden emprar aquest sistema en les bandes d'ona curta (també conegudes com a HF). En les bandes VHF (144 MHz) i UHF (432 MHz), no es solen emetre normalment senyals de SSTV, encara que seria possible fer-ho, en els segments de SSB.
Actualment es prefereix utilitzar la Banda de 1250 MHz i de 10,5 GHz, ja que permet l'anomenada ATV (Amateur Television) que es transmet a 25 frames en PAL (o 30 en NTSC als EUA) i es modula normalment en FM, emprant una amplada de banda de 25 MHz, impossible d'implementar en bandes més baixes. Originalment es feia en format comercial (en AM - 432 MHz - 5 MHz d'amplada de banda), però això es va desestimar.