Tipus | narrativa |
---|---|
Llengua | norrè |
Format per | Geirmundar þáttr heljarskinns (en) Þórðar saga kakala (en) Íslendinga saga (en) Svínfellinga saga (en) Þorgils saga skarða (en) Sturlu þáttr (es) Hrafns saga Sveinbjarnarsonar (en) Guðmundar saga biskups (en) Þorgils saga ok Hafliða (en) Guðmundar saga dýra (en) Haukdæla þáttr (es) Saga Sturlu (es) Arons saga Hjörleifssonar (en) |
Dades i xifres | |
Gènere | saga |
La Sturlunga Saga (sovint simplement Sturlunga o Història dels descendents de Sturla Þórðarson)[1] és una col·lecció de sagues islandeses de diversos autors dels s. XII i XIII compilades cap a l'any 1300; relata sobretot la història dels Sturlungar, un poderós clan governant durant el període conegut com a Sturlungaöld de l'Estat Lliure d'Islàndia. Pertany a les denominades «sagues contemporànies» (samtíðarsögur) ja que els seus autors foren testimonis dels successos històrics que s'hi esmenten.[2][3][4] N'hi ha dues versions: Króksfjardarbók (AM 122a fol. K), escrit entre 1360 i 1370, i Reykjarfjardarbók (AM 122b fol. R), tot i que cap conserva el text en format original i en el segon es fa ben palès que s'ha perdut molta informació.
La Sturlunga comença amb el tat[5] de Geirmundur Heljarskinn Hjörsson,[6] un viking de finals del s. IX a Noruega, que emigra cap a Islàndia escapant de la tirania del rei Harald I de Noruega. La secció històricament més plausible comença al 1117 amb Þorgils saga ok Hafliða.
Les sagues cobreixen un període del 1120 al 1264 i es consideren les fonts més importants per a l'estudi de l'economia i societat medieval islandesa.[7]
La Íslendinga Saga (que cobreix els primers anys de l'Estat Lliure d'Islàndia, 930 - 1030), la Sturlu saga i Prestssaga Guðmundar Arasonar (que cobreixen el període 1183 - 1264), constitueixen quasi la meitat del compendi.[8]
La Sturlunga Saga és la font històrica més fiable de la història d'Islàndia durant els s. XII i XIII i l'escrigueren persones involucrades i amb experiència en les lluites internes pel poder en una època que acaba amb la pèrdua de la sobirania nacional islandesa i posterior domini de la corona noruega al 1262. El nom Sturlunga saga per a tot l'aplec sorgeixi cap al s. XVII i de llavors ençà s'accepta perquè aquest clan familiar pràcticament dominava l'espectre polític de l'illa durant gran part d'aquest període.[9]