Tamhnaigh Naomh (ga) | ||||
Tipus | poble | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Regne Unit | |||
País | Irlanda del Nord | |||
Comtat | Comtat de Down | |||
Població humana | ||||
Població | 3.381 (2011) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | BT24 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 028 | |||
Saintfield (en gaèlic irlandès Tamhnaigh Naomh, que vol dir "camp sagrat", anglicitzat Tawnaghneeve)[1] és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster. Està a mig camí entre Belfast i Downpatrick a la carretera A7. Tenia una població de 3.381 habitants segons el cens del 2011. La població de Saintfield es compon sobretot de persones que treballen al sud i centre de Belfast, que està a uns 11 quilòmetres de distància. La població dels voltants és majoritàriament agrària.
La carretera B6 corre d'est a oest a través de l'A7, i a l'oest d'aquest encreuament hi ha el carrer principal que condueix cap a Lisburn i Ballynahinch, i a l'est es troba Station Road que condueix cap a Killyleagh.
Saintfield és classificada com a assentament intermitjà per la NI Statistics and Research Agency (NISRA) (i.e. amb una població entre 2.250 i 4.500 habitants). El dia del cens hi havia 3.381 habitants vivint a Saintfield. D'ells:
Saintfield era originalment un assentament del segle xvii, del qual en sobreviu a l'església parroquial. La forma actual vila de Saintfield es remunta a principis del segle xviii i a l'establiment de les fàbriques de roba de llit i altres oficis de la família Price. El poble tenia una sèrie de molins de farina de blat de moro i de lli, les restes són visibles avui en dia, i ha conservat una tradició de fabricació tèxtil a través de Saintfield Yarns. La importància arquitectònica i històrica del centre de la ciutat es reflecteix en la seva designació com zona de conservació el 1997.
La Societat dels Irlandesos Units va organitzar la rebel·lió irlandesa de 1798, que es va iniciar a Leinster i es va estendre ràpidament a l'Ulster. Els Irlandesos Units havia estat fundats en 1791 pels protestants liberals a Belfast. El seu objectiu era unir catòlics i protestants i convertir Irlanda en una república independent. Encara que la seva participació en el Sud era majoritàriament catòlica, la majoria dels seus dirigents i afiliats al nord-est d'Ulster eren presbiterians protestants.
El 9 de juny de 1798 una força britànica va ser emboscada en un bosc prop de Saintfield. Prop de 100 homes van ser assassinats i els Irlandesos Units van sortir victoriosos. Les làpides dels homes que van morir en aquesta batalla es poden veure a prop del riu a la part inferior del cementiri la primera Església Presbiteriana.
Durant el "conflicte d'Irlanda del Nord", molta gent del sud de Belfast, Malone i Stranmillis deixaren la ciutat a causa dels disturbis socials i s'instal·laren a Saintfield i les zones del voltants.