Sala Biellese

Sala Biellese

Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
45° 30′ 31″ N, 7° 57′ 15″ E / 45.508527°N,7.954102°E / 45.508527; 7.954102
País	Itàlia
Regió	Piemont
Província	Província de Biella
Capital	Sala Biellese
Població humana
Població	562 (2023) (69,99 hab./km²)
Geografia
Superfície	8,03 km²
Altitud	626 m
Limita amb	Chiaverano Zubiena Torrazo Donato ^(en) Mongrando
Patrocini	Sant Martí de Tours
Identificador descriptiu
Codi postal	13884
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	015
Identificador ISTAT	096057
Codi del cadastre d'Itàlia	H681
Lloc web	comune.salabiellese.bi.it

Sala Biellese (en piemontès Sala 'd Biela) és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província de Biella. L'any 2010 tenia 627 habitants. Limita amb els municipis de Chiaverano (TO), Donato, Mongrando, Torrazzo i Zubiena.

Evolució demogràfica

Història

La revolta dels teixidors

El 1896 els teixidors de Sala, en un moment en què el teixit a mà encara era la principal activitat econòmica del país, feta principalment per dones, es van aixecar contra la pretensió del govern italià de donar un tractament fiscal al seu treball com si es tractés d'activitat industrial. Durant de la revolta la policia va disparar contra la multitud, matant quatre persones. Els líders de la revolta van ser processats, però van ser absolts posteriorment.^[1]

La guerra partisana

A partir del 14 de desembre de 1944 va operar a la zona Radio Libertà, que fou l'única emissora de ràdio oberta al públic (i que no tenia una funció directament militar) dirigida pels partisans durant la resistència. Les primeres emissions es van fer a Callabiana i continuaren durant diverses nits. El gener de 1945, a causa de l'amenaça enemiga, la ràdio fou desmantellada i traslladada a Biella, on va continuar la seva activitat fins al 25 d'abril.

La idea va néixer durant les activitats de la segona Brigada Garibaldi, i els continguts de les emissions encara es poden trobar en la Biblioteca Municipal de Biella. L'editor de la programació era Sam (el farmacèutic Sandro Berruto), el locutor Gibo (el ferroviari Luigi Galleis) i el tècnic radiofònic Gamma (el forner Giovanni Passaglia). Les emissions tenien acompanyament musical en directe, inicialment amb la guitarra tocada per Grifo (el filador Alfio Re) i finalment amb un cor amb altres instruments.^[2]

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
2004-	Silvio Barbera	Llista Cívica

Referències

1. Angelo Stefano Bessone, La rivolta di Sala. Tra gli ultimi giansenisti e i primi socialisti, Biella 1976
2. «Pàgina on-line tracta de l'article de Piero Ambrosio i Alberto Lovatto per L'impegno, any X, n. 1, abril 1990». Arxivat de l'original el 2008-05-17. [Consulta: 4 abril 2011].